Al voltant del [[{{segle|VII]]|s}} va aparèixer una nova forma de budisme coneguda com a [[vajrayana]] ("Vehicle del Diamant") o tantrayana cosa que feia a partir d'una tradició [[esoterisme|esotèrica]].<ref>[http://www.experiencefestival.com/a/Vajrayana/id/302564 www.experiencefestival.com] (en anglès)</ref> Va sorgir arran de la unió entre el budisme mahayana i les creences màgiques del [[folklore]] popular del nord de l'[[Índia]].<ref>[http://www.kheper.net/topics/Tantra/history.htm The Origin and History of Tantra] (en anglès)</ref> Tot i ser similar al [[tantrisme]] hindú, que va aparèixer aquells mateixos anys, el vajrayana difereix del mahayana per l'èmfasi que posa a l'acció sacramental. Les seues cerimònies d'iniciació inclouen l'entrada al [[mandala]], un cercle místic o mapa simbòlic de l'univers espiritual. En aquest corrent són importants els ''mudres'' o gestos rituals, i els [[mantra|mantres]] o frases sagrades que es diuen repetidament durant la meditació.<ref>[http://www.bosquetheravada.org/index.php?option=com_content&task=view&id=89&Itemid=179 www.bosquetheravada.org] (en castellà)</ref> El vajrayana va esdevenir la forma del budisme dominant al [[Tibet]]. A través de la [[Xina]] va ser transmès al [[Japó]], lloc on és practicat per l'escola [[Shingon (budisme)|Shingon]].<ref>[http://www.economicexpert.com/a/Shingon:Buddhism.htm www.economicexpert.com] (en anglès)</ref>
== L'expansió des de l'Índia ==
Línia 103:
El budisme va ésser portat al [[Japó]] des de [[Corea]]. Tot i que els japonesos ja tenien coneixement d'aquesta doctrina, el [[552]] es considera l'any de la seua introducció oficial al país. El [[594]], el regent [[Shotoku Taishi]] el va declarar la religió oficial del [[Japó]].<ref>[http://www.japan-guide.com/e/e2055.html www.japan-guide.com] (en anglès)</ref><ref>[http://www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/japan/buddhism/buddhism.html Buddhism in Japan] (en anglès)</ref>
El budisme va arribar al [[Tibet]] al començament del [[{{segle|VII]]|s}} per influència de les esposes estrangeres del rei d'aquell moment. A mitjans del {{segle|VIII}}, ja tenia molta influència a la cultura tibetana.<ref>[http://www.samye.org/tibbud.htm Buddhism in Tibet] (en anglès)</ref> Un personatge que va tenir un gran protagonisme per al creixement del budisme tibetà va ésser el monjo hindú [[Padma Sambhava]], el qual va arribar al [[Tibet]] l'any [[747]]. Volia escampar el budisme tàntric, i aquest va acabar essent el més difós al Tibet.<ref>[http://www.buddhanet.net/e-learning/history/tibetans.htm Profiles of Tibetan Buddhists] (en anglès)</ref> Tant els budistes xinesos com els indis competien per la influència de la seua religió al [[Tibet]], fins que al final del [[segle VIII]] els xinesos van ésser vençuts i expulsats del país.<ref>Alex McKay: The history of Tibet. Editat per Routledge, [[2003]]. {{ISBN|0-415-30844-5}}. 2100 pàgines.</ref>
Aproximadament set segles més tard, els budistes tibetans havien adoptat la idea que els abats dels grans monestirs eren la reencarnació de famosos bodhisattves. Arran d'això, l'abat principal va ésser conegut com a [[dalai-lama]]. Des de mitjan {{segle|XVII|s}} fins a [[1950]], any que la [[Xina]] va conquerir el [[Tibet]], els dalai-lames van dirigir el [[Tibet]] com una [[teocràcia]].<ref>[http://www.infoplease.com/ce6/society/A0861549.html Tibetan Theocracy] (en anglès)</ref>
