Enric Larreula i Vidal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Currículum}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 4:
| nacionalitat = [[Catalunya]]
}}
'''EnricNadia Larreula i Vidal''' ([[Barcelona]], 1941), escriptor, professor universitari i il·lustrador.<ref>{{GEC}}</ref> Fill de família obrera, als catorze2 anys va començar a treballar en una fàbrica, i estudiar de nit fins a obtenir una Mestria Industrial. Però la feina no li agradava i al divuit anys la va deixar per dedicar-se a dibuixar. Va treballar per a les editorials [[Editorial Bruguera|Bruguera]] i [[Editorial Toray|Toray]], il·lustrant historietes d'aventures, de guerra, d'indis i cowboys. Però en tornar del servei militar un problema a la vista el va obligar a deixar la professió. A conseqüència d'això va entrar a treballar a [[Edicions 62]], com a venedor de llibres a domicili. Al mateix temps va participar en el moviment de la Nova Cançó; componia les seves cançons i les cantava per nombrosos escenaris. A finals dels seixanta va acceptar la petició d’[[Òmnium Cultural]] de fer classes de català en una escola d’un barri marginal de Barcelona, en aquella època en què ensenyar la llengua catalana encara era prohibit. Les classes en aquella escola i aquell barri van posar-lo en contacte amb el món de la immigració, i va quedar tan impressionat dels canvis socials i lingüístics que transformaven el país, que ja no va deixar l’ensenyament de la llengua. Per això, ja amb trenta-cinc anys va iniciar els seus estudis a la Universitat fins a llicenciar-se en [[Filologia catalana|Filologia Catalana]]. En acabat, i durant més de vint anys, va ser professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot ensenyant als futurs mestres com s’ha d’ensenyar la llengua catalana a les escoles.
 
Al final de la dècada dels setanta va començar a publicar material didàctic i va participar en la realització d'una seixantena de llibres d'ensenyament. A partir de l'any 1981 va iniciar la publicació del que acabaria essent una de les produccions més importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1984, la sèrie de novel·les d'aventures Ala de Corb, il·lustrada per Jordi Vila Delclòs, Les memòries de la Bruixa Avorrida (1986), Em dic Paco... (1991), Contes per a un món millor (1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997), o  El tresor dels jueus (2012).