Anazarb: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 7:
Més tard, es va dir ''Cesarea d'Anazarbum'', però el nom s'abreviava.{{CN|data=abril de 2016}} Amb la divisió de [[Cilícia]] en dues províncies, fou capital de [[Cilícia Secunda]] amb títol de ''metròpolis''. En temps de [[Justinià I]], un terratrèmol la va destruir en part i un altre amb el seu successor [[Justí II]] també hi va fer molt de mal. Reconstruïda, fou batejada com a ''Justinòpolis'' (vers [[575]]). Sembla, però, que el nom ''Anazarbum'' va persistir.
 
Cilícia va passar als musulmans al [[{{segle |VII]]|s}} i, amb aquesta, Anazarb. Despoblada i destruïda en les lluites frontereres, fou reconstruïda per [[Harun ar-Raixid]] el [[796]]. Els àrabs van confondre la part inicial del nom "''Ana''" per "''Ayn''" i li van dir '''''Ayn Zarba'''''. Harun ar-Raixid la va repoblar amb gent del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]]; el [[827]], Abd Allah ibn Tahir, governador de les terres entre Rakka i [[Egipte]], hi va establir africans procedents d'Egipte. El [[835]], el califa al-Mutasim hi va establir gent de la tribu índia dels [[zott]], que just arribar foren atacats pels bizantins; un nou atac bizantí es va produir el [[855]], quan els zott foren capturats i portats a Bizanci amb les seves famílies i propietats. L'any [[900]], l'eunuc Wasif que projectava passar d'Ayn Zarba a territori bizantí, fou capturat al nord de la ciutat. En aquestos anys, era considerada una plaça de frontera (''thughur''), encara que des del [[796]] formava part del territori d'[[al-Awasim]].
 
El [[946]], va passar a mans de l'hamdànida d'[[Alep]] [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], que va invertir molts diners en la seva fortificació i li va servir de poc, ja que [[Nicèfor II]] Focas la va ocupar el [[962]] per a l'emir hamdànida. Els musulmans foren expulsats de la ciutat cap a Síria. Probablement, fou repoblada amb armenis.