Revisió del 16:18, 24 ago 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m \|thumb\|160px -> \|miniatura ← Edició anterior		Revisió del 13:20, 21 oct 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 7: Entre els baptisteris dels primers segles del cristianisme que s'han conservat o bé s'han descobert arran de recerques arqueològiques es poden esmentar el de la [[catedral de Barcelona]] (visitable al subsòl arqueològic del [[Museu d'Història de Barcelona\|MUHBA]]) i el [[baptisteri de Bovalar]]. A França desaquen el de Fréjus, el de la catedral d'[[Ais de Provença]] o el de l'antiga catedral de Marsella. A Itàlia es poden esmentar els diversos baptisteris conservats a Ravena (per exemple, el baptisteri arrià o el baptisteri neonià) i el [[Arquitectura paleocristiana\|baptisteri de Sant Joan del Laterà]]. Però quan al [[{{segle \|VII]]\|s}} es comença a batejar ja els [[Infantesa\|infants]] quan eren petits, es va tendir a fer tan sols una simple [[pila baptismal]] de pedra aguantada sobre un peu.<ref name="Diccionari" /> <ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. {{ISBN\|84-297-4706-0}}, plana 41.</ref> Tanmateix, a Itàlia, en època romànica i gòtica , es va mantenir la tradició d'ubicar els baptisteris en edificis independents. normalment de planta central, aixecats prop de les catedrals. Així trobem el baptisteri de Pisa, el de Parma o el [[Baptisteri de Sant Joan\|baptisteri de sant Joan]] a Florència-

Baptisteri: diferència entre les revisions