Quarta Croada: diferència entre les revisions

Els croats robaren i destruïren moltes obres de l'antiguitat clàssica grega, de l'[[Imperi Romà]] i de l'[[Imperi Bizantí]] medieval. La magnífica Biblioteca de Constantinoble fou completament arrasada. Malgrat els seus juraments i l'amenaça d'excomunicació, els croats profanaren i saquejaren sistemàticament els santuaris sagrats dels cristians ortodoxos. Es deia que la quantitat total saquejada girava al voltant de 900.000 marques d'argent. Oficialment els venecians reberen finalment 150.000 marcs d'argent, que era el seu deute; els croats en reberen 50.000 marcs d'argent, i 100.000 marcs d'argent es repartiren entre els cabdills venecians i croats. Si la xifra de 900.000 marcs d'argent és correcta, les altres 600.000 marcs d'argent foren guardades secretament per cavallers croats.

 

{{principal|Imperi Llatí de Constantinoble}}

Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribuïa entre Venècia i els líders de la croada, i s'establia l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. [[Bonifaci I de Montferrat|Bonifaci]] no fou elegit com a nou emperador, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germà, [[Renyer de Montferrat (1162-1183)|Renyer de Montferrat]], que havia estat casat amb [[Maria Comnè (filla de Manuel I)|Maria Comnè]], emperadriu els anys 1170 i el 1180. Col·locaren, en canvi, [[Balduí I de Constantinoble|Balduí de Flandes]] al tron.{{sfn|Hamilton|1998|p=259}} Bonifaci va continuar al [[Regne de Tessalònica]] i s'apoderà de [[Creta]], que acabà venent el [[1204]] als venecians.{{sfn|Setton|1976|p=177}} Mentrestant, els refugiats bizantins fundaven els seus propis estats successors, el més notable d'aquests és l'[[Imperi de Nicea]] sota [[Teodor I Làscaris]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} l'[[Imperi de Trebisonda]] governat per [[Aleix I Comnè de Trebisonda]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} i el [[Despotat de l'Epir]].