Primer califat: diferència entre les revisions

El '''primer califat''', altrament anomenat '''califat dels califes ben guiats''' o '''califat dels raixidun''' —en [[àrab]] '''الخلافة الراشدية''', ''al-ẖilāfa ar-rāxidiyya''; també conegut com a '''califat perfecte''' o '''califat ortodox'''—, va ser el primer [[califat]] [[islàmic]] regit pels quatre primers successors ([[califes]]) del [[profeta Muhàmmad]], coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», ''al-khulafà ar-raixidun'', en àrab. S'inicia l'any [[632]], immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], el gener del [[661]] inclosa la breu successió del seu fill [[Al-Hàssan ibn Alí|al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib]] que va abdicar l'estiu del mateix any. Al seu apogeu, el califat incloïa tota l'[[Àfrica del Nord]], [[Síria]], la [[península Aràbiga]], [[Mesopotàmia]] i els altiplans [[iran]]ians. Es caracteritza per una ràpida expansió territorial i pels primers intents de centralització de caràcter estatal.

 

{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq}}

A la seva mort, Muhàmmad no va indicar qui havia de ser el seu successor. Mentre la majoria del poble plorava la seva pèrdua, es va organitzar un [[cop d'estat]] per garantir l'estabilitat del regne que havia fundat. Abu-Bakr, que havia estat nomenat director de la pregària dels divendres pel mateix Muhàmmad, assumeix tots els títols d{{'}}''[[amir al-muminín]]'', o 'Príncep dels Creients' i de califa, o 'Successor del Profeta', i es posa així al front de l'[[umma (islam)|umma]], establint el primer [[califat]].{{Cal ref|data = abril de 2015}}