Esperit Sant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - o desvetllar el + o desvelar el |
m Plantilla |
||
Línia 2:
L{{'}}'''Esperit Sant''', per al [[Cristianisme]], és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Se'n parla força, d'aquesta realitat espiritual, a molts passatges de la Bíblia, però sense donar-ne una definició única. Això fou el motiu d'una sèrie de controvèrsies que es produïren sobretot al llarg de tres períodes històrics: el
Hi ha quatre interpretacions que sostenen la naturalesa de l'Esperit Sant:
Línia 212:
L'[[arrianisme]] consisteix a considerar el Fill com la primera i més excelsa de les criatures o, dit altrament, com el primer dels àngels. El dilema que planteja l'arrianisme és, per tant, si el Fill és creat o engendrat. Tots dos termes expressen una procedència del principi Pare creador, però en un cas aquesta procedència es produeix immersa en l'existència temporal i en l'altre no. La criatura suposa que el temps ha començat. Però no en l'altre cas on la procedència es realitza en un estat que la litúrgia i la literatura cristianes han descrit amb la fórmula: «abans de tots els segles». Aquest estat atemporal seria previ a la creació del propi temps.
L'enfrontament entre les tesis arrianistes i les encarnacionistes es desenvolupà al llarg del
| cognom = RUBENSTEIN
| nom = Richard E.
Línia 263:
La història de la [[pneumatologia]] no té unes fronteres definides. Es pot dir que comença amb la formació de les primeres comunitats cristianes i la redacció dels Evangelis al [[segle I]]. Ja aleshores quedà plantejada de manera latent la qüestió. El segle II s'hi topà però no l'aprofundí perquè tenia el problema més acuitant de defensar-se de les persecucions. El segle III explorà el problema i el plantejà de manera teòrica. El segle IV dugué aquells plantejaments fins al final i produí un grup d'heterodòxies molt conegudes i persistents com foren per exemple l'[[arrianisme]] i la seva conseqüència lògica, el moviment «pneumatòmac» o [[semiarrianisme]]. La qüestió quedà resolta als concilis de [[Primer Concili de Nicea|Nicea]] i de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]] a favor de la tesi trinitària.
Des del
Al [[segle XVI]] i a l'Occident centreeuropeu, neix el [[protestantisme]]. Des d'aquest moment i fins al segle XX es formaren tot de noves esglésies que revisaren els aspectes de la teologia cristiana. El cos general de les esglésies protestants sostingué la tesi trinitària tot i que algunes d'elles reprengueren les tesis modalistes, arrianes i triteistes. Tot això i els intents per apropar les tesis catòliques i ortodoxes mantenen viva encara aquesta qüestió.
| |||