Napoleó Bonaparte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Estava malament una cosa de Francisco Franco |
m Revertides les edicions de 88.26.215.76. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 34:
| escutpeu = Imperial Coat of Arms of France (1804-1815).svg
}}
'''Napoleó Bonaparte''' (
Fou general de l'exèrcit durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], alt dirigent de [[França]] com a [[Primer Cònsol|primer cònsol]] de la [[Primera República Francesa]] ([[11 de novembre]] de [[1799]]-[[18 de maig]] de [[1804]]), i [[Llista de reis de França|emperador dels francesos]], amb el nom de '''Napoleó I''' del [[Primer Imperi Francès|Primer Imperi francès]], ([[18 de maig]] de [[1804]]-[[6 d'abril]] de [[1814]]), i posteriorment i de forma breu des del [[20 de març]] al [[22 de juny]] de [[1815]]. Va ser també [[rei d'Itàlia]], mediador de la [[Confederació Suïssa]] i protector de la [[Confederació del Rin]]. També, mentre va ser emperador dels francesos esdevingué 49è [[copríncep d'Andorra]].
Va començar a destacar arran de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la [[Primera Coalició]] i la [[Segona Coalició]]. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.
Línia 124:
==== Les guerres de conquesta ====
{{principal|Guerres napoleòniques}}
[[Fitxer:Jacques-
[[Gran Bretanya]], irritada per l'hostilitat de les accions de Napoleó, va reprendre la guerra naval amb [[França]] a l'abril de [[1803]]. Dos anys després, [[Imperi Rus|Rússia]] i l'[[Arxiducat d'Àustria]] es van unir a Gran Bretanya en la [[Tercera Coalició]]. Napoleó va descartar el seu pla d'envair Anglaterra i va dirigir els seus exèrcits contra les forces austrorusses, a les quals va derrotar en la [[Batalla d'Austerlitz]], el [[2 de desembre]] de [[1805]]. Va conquerir el [[Regne de Nàpols]] el [[1806]] i va nomenar rei el seu germà major, [[Josep Bonaparte|Josep]]; es va titular [[rei d'Itàlia]] ([[1805]]), va desintegrar les antigues [[Províncies Unides]] (hui [[Països Baixos]]), que el [[1795]] havia constituït com [[República de Batàvia]], i va fundar el [[Regne d'Holanda]], al capdavant del qual va situar el seu germà [[Lluís Bonaparte|Lluís]], i va establir la [[Confederació del Rin]] (que agrupava la majoria dels estats alemanys) que va quedar sota la seua protecció. Va ser llavors quan [[Prússia]] i [[Imperi Rus|Rússia]] van forjar una nova aliança i van atacar la confederació. Napoleó va aniquilar l'exèrcit prussià en la [[Batalla de Jena]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zabecki |nom=David T. |títol=Germany at War: 400 Years of Military History |url= https://books.google.es/books?id=rCWMBQAAQBAJ&pg=PA663&dq=Joachim+Murat+jena+cavalry&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI5-LKjIHtyAIVw34aCh1-xQTr#v=onepage&q=Joachim%20Murat%20jena%20cavalry&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2014 |pàgines=663 |isbn=1598849816}}</ref> i la [[Batalla d'Auerstedt]] (1806) i al rus en la [[Batalla de Friedland]]. El juliol de [[1807]], va signar el [[tractat de Tilsit]] amb el tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] pel qual es reduïa enormement el territori de Prússia; també va incorporar nous estats a l'imperi: el Regne de [[Westfàlia]], governat pel seu germà [[Jérôme Bonaparte]], i el [[Ducat de Varsòvia]], entre altres.
| |||