Història de la botànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format d'enllaços per facilitar l'edició |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 4:
Des de l'[[Edat Antiga|antiguitat]], l'estudi dels vegetals s'ha abordat amb dues aproximacions bastant diferents: la teòrica i la utilitària. Des del primer punt de vista, el que es denomina [[botànica pura]], la ciència de les plantes, es va erigir pels seus propis mèrits com una part integral de la [[biologia]]. Des d'una concepció utilitària, d'altra banda, l'anomenada [[botànica aplicada]] era concebuda com una disciplina subsidiària de la [[farmàcia]], la [[medicina]] o l'[[agronomia]]. En els diferents períodes de la seva evolució una o una altra aproximació ha predominat, si bé en els seus orígens -que daten del {{segle|VIII|-|s}}- l'aproximació aplicada va ser la preponderant.<ref name="Arber"/>
La [[botànica]], com moltes altres ciències, va aconseguir la primera expressió definida dels seus principis i problemes en la [[Grècia clàssica]] i, posteriorment, va continuar el seu desenvolupament durant l'època de l'[[
Als segles XV i XVI la botànica es va desenvolupar com una disciplina científica, separada de l'herboristeria i de la medicina, si bé va continuar contribuint-ne a ambdues. Diversos factors van permetre el desenvolupament i progrés de la botànica durant aquests segles: la invenció de la [[impremta]], l'aparició del [[paper]] per a l'elaboració dels [[herbari]]s, i el desenvolupament dels [[jardins botànics]], tot això unit al desenvolupament de l'art i ciència de la [[Navegació marítima|navegació]], que va permetre la realització d'expedicions botàniques. Tots aquests factors conjuntament van suposar un increment notable en el nombre d'espècies conegudes i van permetre la difusió del coneixement local o regional a una escala internacional.<ref name="Ogilvie"/><ref name="REN"/>
Línia 38:
La mateixa orientació pràctica va animar l'obra de [[Dioscòrides Pedaci|Dioscòrides]] (''c''. 40-90), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual ''[[De Materia Medica]]'' (''Els'' ''materials de la medicina'') està dedicada, com el seu títol al·ludeix, a l'[[herboristeria]], i va tenir una gran influència en aquesta àrea del coneixement fins al {{segle|XVII}}.<ref>Grout, J. 2007. [http://penelope.uchicago.edu/grout/encyclopaedia_romana/aconite/materiamedica.html ''Encyclopaedia Romana: De Matèria Medica'']. University of Chicago. Consultat 4 d'agost de 2009.</ref><ref name="Diosc">{{ref-web|url=http://www.medhunters.com/articles/timelinepedaniusdioscorides.html|títol= Timeline: Pedanius Dioscorides, c. 40-90 CE|consulta=12 de juliol de 2009|autor= Piccolo, C.M.|obra= Famous People Timeline|llengua= anglès}}</ref> ''De Matèria Medica'', en els seus llibres 3 i 4, detalla observacions de 600 plantes, que classifica d'acord amb les seves propietats farmacològiques; aconseguí reconèixer grups naturals de plantes, tals com les labiades (''[[Lamiaceae]]'') i les umbelíferes (''[[Apiaceae]]''), encara que les seves descripcions són molt concises. Es tracta d'un important treball en què es reuneix tot el saber fitoterapeuta de l'època, i la influència del qual va dominar fins al [[Renaixement]].
S'estima que, aproximadament, entre 1.300 i 1.400 espècies de plantes es coneixien en l'època de l'[[
== Edat mitjana ==
[[Fitxer:Dioscorides De Materia Medica Spain 12th 13th century.jpg|miniatura|'' [[De Materia Medica]]'' de Dioscòrides en idioma àrab. Al-Àndalus, segle XII-XIII]]
Totes les conquestes aconseguides en l'[[antiguitat clàssica]] van haver de ser redescobertes a partir del {{segle|XII|s}}, per haver-se perdut o ignorat bona part d'elles durant la baixa [[Edat Mitjana|edat mitjana]], després de la caiguda de l'[[
Durant l'edat mitjana ha d'assenyalar-se la gran importància que van tenir els [[Poble àrab|àrabs]], que van dominar en aquella època gran part d'[[Occident]]. El biòleg [[kurd]] [[Abū Ḥanīfa Dīnawarī]] (828-896) es considera el fundador de la botànica àrab a causa de la seva obra ''Kitâb al-nabât'' (''Llibre de plantes''), en la qual es ressenyen almenys 637 espècies de plantes i es discuteix el desenvolupament vegetal, des de la [[germinació]] fins a la senescència, descrivint les fases del creixement i la producció de [[flor]]s i [[fruit]]s.<ref name=Fahd-815>{{cita publicació|cognom =Fahd|nom=Toufic|títol=Botany and agriculture|pàgines=815|cognom2=Morelon|nom2=Régis|cognom3=Rashed|nom3=Roshdi|any=1996|obra=Encyclopedia of the History of Arabic Science|volum=3|editorial=[[Routledge]]|isbn=0415124107}}</ref>
| |||