Larisa (Tessàlia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Concordança de gènere
Línia 75:
El rei [[Filip V de Macedònia]], en la seva guerra contra els romans, la va tenir com una de les seves places militars principals però després de la batalla de [[Cinoscèfals]] el [[197 aC]] la va haver de cedir a Roma i va destruir tots els arxius. [[Antíoc III el gran]] el selèucida va intentar ocupar la ciutat el [[191 aC]], però no ho va aconseguir.
 
Va romandre ciutat romana i va mantenir la seva importància sota l'Imperi. Al segle VI [[Justinià I]] la va fortificar i és esmentada com la principal ciutat de [[Tessàlia]], i era seu d'un bisbe. Al segle IX fou erigida en capital delde la [[tema (divisió administrativa)|tema]] d'Helas que va subsistir fins al segle X, fins que fou ocupada pels búlgars el 985 o 986. Recuperada pels bizantins al segle XI, va resistir un setge dels [[normands]] el 1082-1083. Va caure en mans dels croats llatins el 1204, i dels serbis el 1348.
 
El 1386/1387 va ser conquerida pels otomans per primer cop per obra d'[[Gazi Evrenos|Evrenos Ghazi]] i [[Khayr al-Din Paixà]]; perduda poc després la van reconquerir entre 1392/1393 i 1396/1397 sota el sultà [[Baiazet I]], però es va perdre altre cop. 1423 fou conquerida definitivament per [[Turakhan Beg]] (que fou el primer governador i el va succeir el seu fill Omer Beg el 1456) i es va dir Yenishehér o Yenisehr (Yeni Shehir). Fou capital d'un ''pashalik'' (Tessàlia) des de 1770 quan tenia una població d'uns 40.000 habitants. Hi va haver algunes revoltes sent la principal la del bisbe local Dionisi el 1600-1601. Al segle XVII i XVIII celebrava una fira a la que va anar fins i tot el sultà [[Mehmet IV]] el 1668.