Constantí V Coprònim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Concordança de gènere |
||
Línia 49:
Mentre Constantí estava enfeinat recuperant el tron usurpat, el califat islàmic passava per un període de guerres civils, després de les quals (750) la dinastia dels [[omeies]] va ser substituïda per la dels [[abbàssides]]; el transferiment de la capital de Damasc (Síria) a Bagdad, va fer disminuir la pressió dels àrabs sobre el territori bizantí i això va fer que l'emperador pogués sortir victoriós d'alguna campanya contra ells.{{sfn|Ostrogorsky|1963|p=153}}
El [[746]] Constantí va envair Síria septentrional, ocupant [[Maraix|Germanicia]], la ciutat on havien nascut els seus avantpassats.{{sfn|Teòfanes el Confessor|1997|p=422}} El [[752]] va conquerir també [[Erzurum|Teodosiòpolis]] i [[Melitene]], a Armènia.{{sfn|Teòfanes el Confessor|1997|p=590}} Els presoners de guerra foren conduïts a Tràcia per repoblar la regió, despoblant la zona entre l'Imperi Bizantí i el territori dels àrabs creant una "terra de ningú" que impedís a l'enemic tenir una base des d'on sortir a fer eventuals incursions en l'Anatòlia bizantina.{{sfn|Bergamo|2007|p=62}} També per mar Constantí va sortir reeixit: l'estrateg
[[Fitxer:Califate 750.png|miniatura|L'Imperi Bizantí el 750, vorejat amb una línia verda.]]
Aquestes conquestes no foren duradores, les fortaleses van ser aviat reconquerides pels àrabs; però ja es feia evident que Bizanci havia deixat de ser l'agredit a ser l'agressor.{{sfn|Ostrogorsky|1963|p=153}} El 756 el general àrab Sahil Al-Abbas va aconseguir recuperar les fortaleses perdudes, mentre que el 757 les tropes àrabs encapçalades pel governador Abdal-Walhab van tornar a envair el territori imperial, però quan van penetrar a Capadòcia els va arribar la notícia que Constantí i el seu exèrcit anaven al seu encontre; la por de perdre una batalla contra un adversari que ja en el passat havia demostrat ser temible els va empènyer a retrocedir amb tal rapidesa que no es van entretenir a saquejar cap ciutat.{{sfn|Teòfanes el Confessor|1997|p=594-595}}{{efn|El cronista armeni Samuel d'Ani narra la següent anècdota: «Constantí, fill de Lleó, anomenat ''Cavallinus'' i ''Coprònim'', ... perquè, quan les forces àrabs es van congregar a la vora del riu, va ordenar que els pastessin els fems amb els llims i els llencessin fora del riu; quan els àrabs van veure això, la por es va apoderar d'ells, pensant que era un immens exèrcit i va fugir. Es diu que ell va matar cinc lleons, un darrere l'altre.»}} Va haver finalment la pau i a canvi de l'alliberament d'alguns presoners els àrabs es van comprometre a no envair més el territori bizantí. En els anys successius van haver algunes incursions dels àrabs en territori bizantí però no van comportar pèrdues rellevants, senyal de com la defensa bizantina s'havia enfortit, i el 763 part de l'Armènia àrab fou conquerida pels turcs, aliats de Bizanci.{{sfn|Bergamo|2007|p=67}} En els darrers anys del regnat de Constantí, els àrabs van atacar Cilícia intentant recuperar-la i el seu atac va acabar en un punt mort.{{sfn|Bergamo|2007|p=68-69}}
| |||