Edat mitjana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 4:
Actualment, els historiadors del període prefereixen [[tesi de la continuïtat|matisar aquesta ruptura]] entre l'[[edat antiga]] i l'edat mitjana, de manera que entre els segles [[segle III|III]] i [[segle VIII|VIII]] se sol parlar d'[[antiguitat tardana]], que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del [[Esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|sistema esclavista]] pel [[feudalisme]]; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de [[ciutadania romana]] i la consolidació dels [[estaments]] medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la [[cultura clàssica]] per les [[teocentrisme|teocèntriques]] cultures [[crist]]ianes o [[islam|islàmica]] (cadascuna en el seu espai).<ref>Anderson, Perry. ''Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo''. Madrid: Siglo XXI. 1979. {{ISBN|84-323-0355-0}}</ref>
 
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: [[alta edat mitjana]] ([[segle V]] a [[segle X]], sense una clara diferenciació amb l'[[antiguitat tardana]]); i [[baixa edat mitjana]] ([[{{segle |XI]]|s}} a [[segle XV]]), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la [[plena edat mitjana]] (segle XI a [[segle XIII]]), i els dos últims segles ([[edat mitjana tardana]]) que van presenciar la crisi de l'edat mitjana ([[segle XIV]] i XV).
 
L'[[alta edat mitjana]] es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'[[Imperi Romà d'Orient]] allargà l'ensulsiada de l'[[imperi Romà d'Occident|imperi romà d'Occident]] mentre l'[[islam]] s'estengué fins a [[Hispània]]. Entre els segles VIII i X, l'Europa [[cristianisme|cristiana]] consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de ''[[feudalisme]]'', marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la [[noblesa]] i el [[clergat]]; l'[[autarquia]] econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de [[vassallatge]] quan la relació era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de [[vassall]]; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el [[serf]]); i una societat [[teocràcia|teocràtica]], en què la idea de [[Déu]] omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el [[llatí]] com a llengua de cultura i d'intercanvi.
Línia 93:
 
==== La intensa activitat comercial del món islàmic ====
Les bases materials de la civilització islàmica foren el [[comerç]] a llarga distància. El centre comercial del món musulmà fou el [[golf Pèrsic]], des d'on els mariners islàmics arribaven fins a l'[[Índia]]. Els més agosarats aconseguiren arribar a les costes del sud de la [[Antiga Xina|Xina]]. Allí, aprengueren a emprar la [[brúixola]] i el [[timó de codast]]. Des d'aquestes terres orientals, desconegudes a l'Occident, els musulmans importaren principalment teles, [[seda]], pedres precioses, [[paper]] i [[fusta]] per a construir [[vaixell]]s. Encaminades vers [[Bàssora]] i [[Bagdad]], aquestes mercaderies eren transportades per caravanes a través dels [[desert]]s d'[[Anatòlia]] i de l'[[Orient Mitjà]] fins a [[Constantinoble]] o fins als ports mediterranis d'[[Alexandria]], Antioquia, [[Tir]], etc., que eren freqüentats des del [[{{segle |XI]]|s}} per comerciants de la península Itàlica. El comerç també fou freqüent en direcció al cor d'Àfrica, d'on portaven [[or]], [[vori]] i [[esclau]]s negres; i també comerciaren amb el món eslau, d'on importaven [[ferro]], [[pell]]s i [[cuir]]. Així, els territoris controlats per l'islam abastaren gairebé la totalitat de les rutes comercials actives de l'edat mitjana.
 
Conseqüència d'aquesta intensa activitat comercial fou la consecució d'una estructura econòmica monetària i urbana. Els musulmans foren grans constructors de [[ciutat]]s. La ciutat islàmica es bastí al voltant de la [[mesquita]]. Al seu entorn, es construïen els habitatges, el palau del governador i els mercats. La demanda de productes era satisfeta per artesans que hi comercialitzaven la producció pròpia o per la producció dels tallers dependents de les administracions dels [[emirat]]s o dels [[califat]]s. Tot quedava encerclat per una muralla de protecció. L'activitat d'artesans i comerciants era viva i admirà els pocs estrangers occidentals que visitaren les poblacions islàmiques. Ciutats com [[Bagdad]], [[el Caire]], [[Kairuan]], [[Fes]], etc., arribaren a tenir, abans de les [[croades]], una població vint vegades més nombrosa que la majoria de les ciutats occidentals.
Línia 176:
 
== La plena edat mitjana (segles XI a XIII) ==
A partir del [[{{segle |XI]]|s}} i en el vessant central i atlàntic d'Europa, es comencen a produir esdeveniments que, de mica en mica, aniran modificant-lo. En efecte, a partir de l'any [[1000]], es produí un augment demogràfic i econòmic, que tingué com a conseqüències més notables l'augment de les [[ciutat]]s que ja existien i la creació de noves; la reactivació del comerç i de l'intercanvi monetari; i, finalment, un canvi ideològic.<ref>L'any 1000 no suposà cap classe de terror mil·lenari. És una ficció literària posterior. La prova més evident que el pànic no fou ''universal'' és que la nomenclatura que actualment emprem pels anys encara no s'havia estès per tota Europa, amb la qual cosa el pànic global era més que improbable. Duby, Georges. ''El año mil.'' Barcelona: Gedisa, 1996.</ref> En aquest període, el [[llatí]] recuperarà la literatura clàssica i la [[filosofia grega]], especialment [[Aristòtil]]. Les primeres universitats, establertes a les ciutats més importants d'Europa des del [[1080]], renovaren l'interès per la recerca en ciències. L'[[alfabetisme]] començà a créixer. Es construïren enormes catedrals, primer d'estil [[romànic]], i poc després d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].
 
Les [[croades]] a [[Terra Santa]], si bé aconseguiren el seu propòsit de recuperar per al [[cristianisme]] aquests territoris sagrats només de manera temporal, sí que serviren per a canalitzar les ànsies guerreres de la petita [[noblesa]]. A la [[península Ibèrica]], es començà l'anomenada [[Reconquesta|''conquesta'']] dels territoris d'[[al-Àndalus]].