Edat mitjana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 4:
Actualment, els historiadors del període prefereixen [[tesi de la continuïtat|matisar aquesta ruptura]] entre l'[[edat antiga]] i l'edat mitjana, de manera que entre els segles [[segle III|III]] i [[segle VIII|VIII]] se sol parlar d'[[antiguitat tardana]], que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del [[Esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|sistema esclavista]] pel [[feudalisme]]; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de [[ciutadania romana]] i la consolidació dels [[estaments]] medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la [[cultura clàssica]] per les [[teocentrisme|teocèntriques]] cultures [[crist]]ianes o [[islam|islàmica]] (cadascuna en el seu espai).<ref>Anderson, Perry. ''Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo''. Madrid: Siglo XXI. 1979. {{ISBN|84-323-0355-0}}</ref>
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: [[alta edat mitjana]] ([[segle V]] a [[segle X]], sense una clara diferenciació amb l'[[antiguitat tardana]]); i [[baixa edat mitjana]] (
L'[[alta edat mitjana]] es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'[[Imperi Romà d'Orient]] allargà l'ensulsiada de l'[[imperi Romà d'Occident|imperi romà d'Occident]] mentre l'[[islam]] s'estengué fins a [[Hispània]]. Entre els segles VIII i X, l'Europa [[cristianisme|cristiana]] consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de ''[[feudalisme]]'', marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la [[noblesa]] i el [[clergat]]; l'[[autarquia]] econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de [[vassallatge]] quan la relació era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de [[vassall]]; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el [[serf]]); i una societat [[teocràcia|teocràtica]], en què la idea de [[Déu]] omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el [[llatí]] com a llengua de cultura i d'intercanvi.
Línia 93:
==== La intensa activitat comercial del món islàmic ====
Les bases materials de la civilització islàmica foren el [[comerç]] a llarga distància. El centre comercial del món musulmà fou el [[golf Pèrsic]], des d'on els mariners islàmics arribaven fins a l'[[Índia]]. Els més agosarats aconseguiren arribar a les costes del sud de la [[Antiga Xina|Xina]]. Allí, aprengueren a emprar la [[brúixola]] i el [[timó de codast]]. Des d'aquestes terres orientals, desconegudes a l'Occident, els musulmans importaren principalment teles, [[seda]], pedres precioses, [[paper]] i [[fusta]] per a construir [[vaixell]]s. Encaminades vers [[Bàssora]] i [[Bagdad]], aquestes mercaderies eren transportades per caravanes a través dels [[desert]]s d'[[Anatòlia]] i de l'[[Orient Mitjà]] fins a [[Constantinoble]] o fins als ports mediterranis d'[[Alexandria]], Antioquia, [[Tir]], etc., que eren freqüentats des del
Conseqüència d'aquesta intensa activitat comercial fou la consecució d'una estructura econòmica monetària i urbana. Els musulmans foren grans constructors de [[ciutat]]s. La ciutat islàmica es bastí al voltant de la [[mesquita]]. Al seu entorn, es construïen els habitatges, el palau del governador i els mercats. La demanda de productes era satisfeta per artesans que hi comercialitzaven la producció pròpia o per la producció dels tallers dependents de les administracions dels [[emirat]]s o dels [[califat]]s. Tot quedava encerclat per una muralla de protecció. L'activitat d'artesans i comerciants era viva i admirà els pocs estrangers occidentals que visitaren les poblacions islàmiques. Ciutats com [[Bagdad]], [[el Caire]], [[Kairuan]], [[Fes]], etc., arribaren a tenir, abans de les [[croades]], una població vint vegades més nombrosa que la majoria de les ciutats occidentals.
Línia 176:
== La plena edat mitjana (segles XI a XIII) ==
A partir del
Les [[croades]] a [[Terra Santa]], si bé aconseguiren el seu propòsit de recuperar per al [[cristianisme]] aquests territoris sagrats només de manera temporal, sí que serviren per a canalitzar les ànsies guerreres de la petita [[noblesa]]. A la [[península Ibèrica]], es començà l'anomenada [[Reconquesta|''conquesta'']] dels territoris d'[[al-Àndalus]].
|