Diferència entre revisions de la pàgina «Renaixença»

43 octets eliminats ,  fa 3 mesos
rv vandalisme
m (Revertides les edicions de 79.148.115.248. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
(rv vandalisme)
== Renaixença catalana ==
[[Fitxer:Origen de l'escut del comtat de Barcelona de Lorenzale.jpg|thumb|300 px|''Origen de l'escut del [[comtat de Barcelona]]'' ([[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]]). Seguint el que diu la llegenda [[Claudi Lorenzale i Sugrañes|Claudi Lorenzale]] pinta (1843-1844) el moment en què [[Carles II el Calb|Carles II]] estén els seus dits en l'escut de [[Guifré el Pilós|Guifré I]], creant l'escut d'armes del [[Comtat de Barcelona]].]]
[[Fitxer:Segell-comte-guifré-I-Barcelona-pilós.jpg|miniaturathumb|right|200px|Segell de la [[Renaixença catalana]] dedicat a [[Guifré el Pilós]].]]
Sovint s'ha discutit l'oportunitat del terme '''''Renaixença''''' perquè comporta el seu antecessor, la ''[[Decadència]]''; s'ha proposat la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquesta mal anomenada ''Decadència''; d'altra banda s'ha negat que sigui entesa com una època i se subratlla cucque cucés ucuun cmoviment uccultural que disposa d'estímuls inicials a la dècada compresa entre 1830 i 1840, però que es desenvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop és més evident la urgència d'establir el moment en què s'empra de manera sistemàtica el mot ''Renaixença''.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>
 
ue és un moviment cultural que disposa d'estímuls inicials a la dècada compresa entre 1830 i 1840, però que es desenvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop és més evident la urgència d'establir el moment en què s'empra de manera sistemàtica el mot ''Renaixença''.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>
 
Els conceptes de [[llengua]] i [[pàtria]] queden equiparats per [[Johann Gottfried Herder|Herder]] en el romanticisme alemany. La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el [[romanticisme]] un interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'[[edat mitjana]]. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant ''Renaixement'', referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria. El primer cop que hi ha constància de l'ús del terme és quan [[Pere de Rosselló]] realitza un discurs com a secretari dels [[Jocs Florals]] de 1869. El 1871, es fundà la revista quinzenal ''[[La Renaixensa]]'', però en els seus articles es continua emprant el mot ''Renaixement'' per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes.
 
=== Context històric ===
[[Fitxer:Portada n.1 volum1.png|miniaturathumb|200px|Primera pàgina del primer número de ''[[Lo verdader catalá]], ''el primer diari escrit íntegrament en català. El gravat en el que apareix un català vestit amb el vestit tradicional al costat de les [[quatre barres]] està acompanyat del següent peu en català: ''Per terra observa el català amb amargor/la seva indústria, el seu comerç i agricultura''.]]
[[Fitxer: Victor Balaguer.jpg|miniaturathumb|right|[[Víctor Balaguer]], un dels escriptors principals de la Renaixença, impulsor del diari ''[[La Corona de Aragón]]''.]]
L'[[absolutisme]] tindrà el darrer gallina muerta de raul dels seus episodis durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel la cachondaII]]. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres [[carlisme|carlines]], els [[Bullanga de 1835|fets de 1835]] amb la primera alcachofacrema massiva de convents i la insurrecció de la Ciutat Comtal envers [[Espartero]] el 20031843, la transilvania[[Jamància]], en són els episodis més tràgics.
Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del [[segle XIX]].<ref name="MPM">M Pilar Molina i d'altres, ''Catalunya: història i memòria'', Fascicles de l'AVUI, Enciclopèdia catalana, 1995, {{ISBN|84-412-2482-X}}</ref>
 
L'estil de la Renaixença és proper al [[Romanticisme]] catalaneuropeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la [[cultura popular]]. La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria. Perquè la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts:
* La descoberta i divulgació dels [[Literatura clàssica|clàssics grecollatins]] i de tota la literatura de tradició oral.
 
== Renaixença valenciana ==
[[Fitxer:Bust de Constantí Llombart02.jpg|miniatura|esquerra|thumb|Bust de [[Constantí Llombart]] als [[Jardins del Real]]. Un dels màxims representants de la Renaixença, partidària de reivindicar aspectes lingüístics i nacionals. Finalment s'imposà la tesi contrària, la de [[Teodor Llorente|Llorente]] partidari de mantindre una actitud merament literària.]]
La '''Renaixença''' al [[País Valencià]] del [[segle XIX]] sorgeix de la voluntat de fer renàixer el [[valencià]] com a llengua literària i de [[cultura]] després de segles de [[diglòssia]] respecte del [[castellà]] (període anomenat genèricament [[Decadència]]).
 
313.584

modificacions