Modernisme català: diferència entre les revisions

Al costat d'ells, [[Alexandre de Riquer]] introduïa un modernisme diferent: un [[art total]] –pintura, [[cartellisme modernista català|cartellisme]], [[disseny]], fins i tot [[poesia]]– que es basava en un estil tan modern com el de Rusiñol i Casas però oposat: el [[simbolisme]]. El simbolisme de Riquer, molt influït pel [[Prerafaelites|prerafaelitisme]] anglès, s'expressava a través d'escenes d'ensomni, amb fades, nimfes o àngels que solien moure's en un context vegetal, de boscos o jardins, estilitzats i depurats.<ref name="culturcat"/> Altres noms destacables són [[Dionís Baixeras]], [[Eliseu Meifrèn]] i [[Joaquim Vancells]].<ref>Eliseu Trenc: ''El Modernisme''. A ''Art de Catalunya. Pintura moderna i contemporània'', pàg. 211-220. </ref>

 

 

Les dues tendències coexistien i Rusiñol va arribar a passar-se al [[simbolisme]] cap al 1894, mentre que Casas es mantenia fidel al modernisme realista i cada cop es mostrava, fins i tot, més verista. Buscava en els quadres més ambiciosos el ressò de fets punyents de la vida quotidiana, vistos amb una mirada molt moderna però amb voluntat narrativa, com és el cas de ''[[Garrot vil (quadre)|Garrot vil]]'' (1894), al [[Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia,]] de [[Madrid]].<ref name="culturcat"/>