Giovanni Battista Sammartini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 20:
Entre la seva producció destaca la simfònica per importància i quantitat. Les seves simfonies constitueixen el prototipus de la música simfònica moderna (aproximadament 78 autèntiques, algunes més atribuïdes a ell o desaparegudes). Algunes en tres moviments, altres en dos, altres (des de 1750), també en quatre. El primer temps s'adequa a l'esquema de la sonata, amb llargs i complexos desenvolupaments, en un conjunt que va des de la utilització de cordes en les primeres simfonies fins emprà dos corns, inclús dos oboès en les obres de maduresa.
El seu estil ve del Barroc i s'aciença en el clàssic amb el desenvolupament de totes les parts instrumentals, originals temàticament i de rics contrasts, evolucionades harmònicament, sense oblidar l'escriptura del contrapunt. Les seves simfonies són expressives i dúctils, intenses en la melodia i plenes de lirisme en els temps lents, àgils, vives i d'àmplia dinàmica. La seva originalitat en aquest sentit, destacada de la simfonia d'òpera del segle XVIII i enquadrada en estructures i contingut orgànicament autònom, distinta de l'escola de Mannheim, fou analitzada, sobre tot, en els estudis de [[Fausto Torrefranca]] i G. de Saint-Foix. Caràcters semblants als de les simfonies mostren els ''Concerti grossi'', els ''Concertini'' per a diversos instruments. Molt abundant és la seva producció d'obres de cambra: ''Sonate a tre o a quattro'' per a dos violins i baix continu, o flauta; solos, sonates i ''duetti'' per a violí, flauta i clavicordi. A més, va compondre misses, cantates, ''kyries'' i altres pàgines de música sacra. Algunes de les seves composicions foren atribuïdes al seu germà Giuseppe i a d'altres compositors.
== Obres ==
| |||