Santa Sofia (Istanbul): diferència entre les revisions

 

Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites [[Semicúpula|semicúpules]]. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia és la quarta església que té una àrea coberta més gran del món després de Sant Pau a [[Londres]], Sant Pere a [[Roma]] i el Duomo a [[Milà]]. El nom d'''Aya Sofia'' és un dels tres títols dedicats a Déu que es descriuen com: Aya Sofia ('saviesa divina'), Aya Irene ('santa Irene', 'quietud, pau') i Aya [[Dinamis]] ('poder sagrat').

 

== Història ==

=== Primera església ===

No queden restes de la primera església que es construïa en aquesta localització, coneguda en grec com a Μεγάλη Ἐκκλησία (''Megálē Ekklēsíā'', 'gran església'), o en llatí ''Magna Ecclesia''.<ref name="Great Church">{{ref-web| url= http://www.virtualworldheritage.org/papers/3181_976-Virtual_Hagia_Sophia.pdf|títol=Virtual Hagia Sophia: Restitution, Visualization and Virtual Life Simulation| consulta=2007-07-03|autor=Alessandro E. FONI, George PAPAGIANNAKIS, Nadia MAGNENAT-THALMANN}}</ref>

 

 

=== Tercera església ===

El 23 de febrer de [[532]], només uns quants dies després de la destrucció de la segona basílica, l'emperador [[Justinià I]] prenia la decisió de construir una tercera basílica totalment diferent, més gran i més majestuosa que les seves predecessores. Justinià n'escollia el [[físic]] [[Isidor de Milet el Vell|Isidor de Milet]] i el [[matemàtic]] [[Antemi de Tral·les]] com a arquitectes; Antemi, tanmateix, moria al cap d'un any. La construcció és descrita per l'historiador romà [[Procopi (historiador)|Procopi]] en ''De Aedificiis'',<ref group="n.">[[Panegíric]] destinat a elogiar les obres públiques erigides per Justinià. Estructurat en sis llibres, fou escrit segurament durant la segona meitat de la dècada de 550 i es va publicar el 561. Es presenta a Justinià com el prototip de governant cristià que alça esglésies per la glòria de Déu.</ref> en què comentava: {{cita|Sempre que s'acudeix a aquesta església a resar es comprèn immediatament que aquest treball s'ha realitzat no pel poder i l'habilitat humanes, sinó per la influència de Déu que flota en altures, pensant que Ell no pot estar lluny, sinó que ha d'estimar habitar en aquest lloc que Ell mateix ha escollit [...]<ref> Sureda (1989) p.55</ref>}}

La basílica es construí amb material portat de pertot l'imperi, com columnes hel·lenístiques des del temple d'[[Àrtemis]] a [[Efes]].

[[Fitxer:Istanbul - Santa Sofia - General.JPG|miniatura|esquerra|Vista general exterior. S'observen dos minarets més grans que els altres dos]]

Les pedres grans es portaren de llunyanes pedreres: [[pòrfir]] des d'[[Egipte]], marbre verd des de [[Tessàlia]], pedra negra des de la regió del [[Bòsfor]] i pedra groga des de [[Síria]]. Més de deu mil persones foren contractades durant la construcció. Fou reconeguda immediatament com una obra excepcional d'arquitectura, demostrant les idees creatives dels arquitectes, que pot ser que haguessin aprofitat les teories d'[[Heró d'Alexandria]] per a poder construir una cúpula d'aquestes dimensions sobre un espai obert tan gran. L'emperador, juntament amb el patriarca Eutychius, inaugurava la basílica nova el 27 de desembre de [[537]] amb molta pompa i circumstància. Els mosaics dins de l'església, tanmateix, no foren completats fins al regnat de l'emperador [[Justí II]] ([[565]]-[[578]]).

Els terratrèmols l'agost de [[553]] i 14 de desembre de [[557]] provocaren escletxes a les cúpules. La cúpula principal s'ensorrà completament durant un terratrèmol el 7 de maig de [[558]], destruint per l'impacte l'altar i el cimbori.<ref>Sureda ( 1989) p.58</ref> L'emperador ordenà una restauració immediata. La confiava a [[Isidor el Jove]], nebot d'Isidor de Milet. Aquesta vegada utilitzà materials més lleugers i elevà la cúpula 6,25 m, donant així la seva alçada interior actual de 55,6 [[Metre|m.]]<ref>[http://www.emporis.com/en/wm/bu/?id=haghiasophia-istanbul-turkey Emporis: Haghia Sophia]</ref> Aquesta reconstrucció es completà el [[562]]. El poeta bizantí [[Pau Silenciari]] va escriure un llarg poema èpic conegut com a ''[[Ecphrasis]]'', per a la nova inauguració de la basílica, presidida pel patriarca [[Eutiqui de Constantinoble]], el 23 de desembre de [[562]].

 

El [[726]], l'emperador [[Lleó III Isàuric]] emetia una sèrie d'edictes contra la veneració d'imatges ([[iconoclàstia]]), ordenant a l'exèrcit la destrucció de totes les icones. En aquella època, totes les imatges religioses i estàtues es retiraren de Santa Sofia. Després d'un breu període de relaxament, l'emperadriu [[Irene de Bizanci]] ([[797]]-[[802]]) va tornar a endurir la iconoclàstia. L'emperador [[Teòfil (emperador)|Teòfil]] ([[829]]-[[842]]) fou fortament influït per l'art islàmic, prohibint les imatges gravades. Tenia una porta de bronze amb els seus monogrames instal·lada a l'entrada del sud de l'església.

 

La basílica va patir més danys, primer per un gran foc el [[859]], i una altra vegada per un terratrèmol el 8 de gener de [[869]], que feia esfondrar una part de la cúpula. L'emperador [[Basili el Macedoni]] ordenà la seva reconstrucció.

 

 

Al costat sud de l'església hi ha una biblioteca amb 26.750 llibres.

L'església està decorada amb rajoles d'[[Iznik]]. Uns dels més bells exemplars de l'arquitectura turca representa el pou de neteja a l'avantpati. Sota [[Mahmut I]] afegiren una escola d'homes i una sala de treball per a determinar els temps d'oració. Al racó oriental del jardí hi ha quatre [[mausoleu]]s de soldans otomans. Aquí es pot apreciar també un baptisteri antic, que després fou transformat en mausoleu.<ref name="Mül93">Müller-Wiener (1977) p.93</ref>

 

 

==== Mosaics de la porta imperial ====

Els mosaics de la porta imperial adornen el [[Timpà (arquitectura)|timpà]] que supera la porta reservada a l'[[emperador]]. Segons el seu estil, se'ls pot datar de la fi del [[segle IX]] o del començament del X. L'emperador és representat amb una aurèola i podria ser [[Lléo VI el Savi]] o el seu fill [[Constantí VII]]. S'inclina davant el Crist [[pantocràtor]], assegut sobre un tron incrustat de pedres precioses i donant la seva benedicció, la mà esquerra sobre un llibre obert.<ref>[http://www.guideistanbul.net/ayasofya.htm The Hagia Sophia Church]</ref> Es pot llegir sobre el llibre: EIPHNH YMIN. EΓΩ EIMI TO ΦΩC TOY KOCMOY, «La pau sigui amb vosaltres. Sóc la llum del món.» (Joan 20:19; 20:26; 8:12). En els dos medallons, en cada costat de les espatlles del Crist, figuren, a la seva esquerra, l'[[arcàngel Gabriel]], fundador de l'església, sostenint una [[gaiata]], i a la seva dreta, la seva mare, Maria. Aquest mosaic expressa el poder intemporal conferit per Crist als emperadors bizantins.

 

==== Mosaics de l'entrada sud-oest ====

Els mosaics del timpà de l'entrada sud-oest daten de [[944]]. Van ser descoberts en el moment de les restauracions de [[Fossati]], el [[1849]]. La [[Verge Maria|Verge]] és asseguda sobre un tron decorat amb pedres precioses. El [[nen Jesús]] és assegut sobre els seus genolls, donant la benedicció i mantenint un rotlle a la mà esquerra. Sobre la seva esquerra s'aguanta l'emperador Constantí, vestit de cerimònia, presentant a Maria un model de la ciutat. La inscripció al seu costat diu: «KΩNCTANTINOC O EN AΓIOIC MEΓAC BACIΛEYC», «Constantí, el gran basileu entre els sants». Al seu costat dret, hi ha l'emperador Justinià, oferint un model de Santa Sofia, amb la inscripció: «IOYCTINIANOC O AOIΔIMOC BACIΛEYC», «Justinià, el basileu digne de ser cantat». Els medallons, als dos costats del cap de la Verge, porten els monogrames «MP» i «ΘY», abreviatura de «MHTHP ΘEOY», «Mare de Déu».

 

==== Mosaics de l'absis ====

El mosaic de la [[Théotokos]] (la Verge i el nen) és el primer mosaic del període posticonoclasta. Fou inaugurat el 29 de març de [[867]] pel patriarca [[Foci I de Constantinoble|Foci]] i els emperadors [[Miquel III]] i [[Basili el Macedoni]]. Aquest mosaic és situat molt alt, en la mitja cúpula de l'[[absis]]. Maria és asseguda sobre un tron, tenint el nen Jesús sobre els genolls. Els seus peus descansen sobre un pedestal. Tant el sòcol com el tron són adornats amb pedres precioses. Aquests mosaics són considerats com una reconstrucció dels mosaics del [[segle VI]] que van ser destruïts en el transcurs del període [[iconoclasta]]. Les figures dels mosaics estan disposades sobre un fons d'or original del segle VI. Els retrats dels arcàngels Gabriel i Miquel (en gran part destruïts), sobre el bema de l'arc, daten igualment del {{segle|IX}}.

 

 

==== Mosaic de l'emperadriu Zoè ====

Aquest mosaic de la galeria sud data del [[segle XI]]. El [[pantocràtor|Crist pantocràtor]], vestit de blau fosc (com és l'ús en l'art bizantí), és assegut al mig, sobre fons d'or, donant la benedicció amb la mà dreta i sostenint la Bíblia amb l'esquerra. En cada costat de la seva cara s'hi disposen els monogrames «IC» i «XC», és a dir, «IHCOYC XPICTOC» (Iēsous Khristos). És flanquejat per [[Constantí IX]] i la seva esposa l'emperadriu [[Zoè Porfirogènita]], tots dos en vestits de cerimònia. L'emperador presenta un moneder que recorda la donació que ha fet a l'església, mentre que Zoè té un llibre, símbol de la seva pròpia donació. La inscripció del costat de l'emperador diu: «KΩNCTANTINOC EN X(PICT)Ω TΩ Θ(Ε)Ω AYTOKPATΩP ΠICTOC BACIΛEYC PΩMAIΩN O MONOMAXOC», «Constantí, pietós emperador en el Crist Déu, rei dels romans, Monòmac». La inscripció de l'emperadriu es llegeix com segueix: «ZΩH H EYCEBECTATH AYΓOYCTA», «Zoè, pietosíssima Augusta». La cara i el nom de l'emperador no són els d'origen. És possible que el mosaic hagi representat en principi el primer marit de Zoè, [[Romà III]], o el seu fill adoptiu, [[Miquel IV]].

 

==== Mosaic dels Comnè ====

El mosaic dels Comnè és sobre el mur oriental del costat sud de la galeria. Ha estat executat després de [[1122]]. La Verge Maria és dempeus al mig, amb el vestit blau fosc habitual en l'art bizantí. Té sobre els genolls el Crist nen, que dóna la benedicció amb la mà dreta tot mantenint un rotlle a la mà esquerra. Sobre el seu costat dret, l'emperador [[Joan II Comnè]] és representat en un vestit adornat amb pedreries. Té a la mà un moneder, símbol d'una donació imperial a l'església. L'emperadriu [[Piroska d'Hongria|Irene]] és al costat esquerre de la Verge, amb roba de cerimònia, que presenta un document. El seu fill gran [[Aleix Comnè]] és representat sobre una pilastra del costat. Els seus trets tristos són el reflex de la seva mort, el mateix any, de la tuberculosi. Es pot comparar aquest grup amb el mosaic de l'emperadriu Zoè, que és d'un segle anterior, i veure l'evolució: l'expressió dels retrats és ara més realista, en altres paraules, menys idealitzada. L'emperadriu té cabells rossos trenats, galtes roses i ulls grisos, propis dels seus orígens hongaresos. L'emperador és representat en la dignitat.