Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume Caçador i Claret»

→‎Biografia: tipo i orto
(→‎Biografia: tipo i orto)
 
== Biografia ==
Fill de Francesc Caçador i nebot de [[Guillem Caçador (Bisbe Alguer)|Guillem Caçador]] i de [[Jaume Caçador]]., va ser Canongecanonge de [[Vic]], [[Tortosa]] i Barcelona. Fou nomenat vicari general de Barcelona pel seu oncle, el bisbe d'Alguer, que ell ajudà en la reforma, especialment, en la dels religiosos. A Girona hagué d'enfrontar-se amb el capítol catedralici, al qual s'oposà.
 
La seva estada al front de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]] va estar caracteritzat per les fortes tensions polítiques amb la corona. Seguia actiu el nou sistema de presa de decisions a través de les [[Juntes de Braços]] i les [[divuitenes]]. Eni, en començar el trienni, es formenformaren fins a 28 juntes en què hi participenparticipaven fins a 562 membres dels estaments i que generaríengenerarien, entre 1590 i 1592, un total de catorze noves divuitenes sobre temes com: la defensa costanera, les detencions il·legals dels oficials reials, sobre la salutació protocol·lària dels genovesos a la ciutat de [[Barcelona]] o la persecució de lladres i bandolers.
 
Cap a la fi de l'any 1590, les tensions s'incrementenincrementaren degut a unes detencions il·legals practicades per oficials reials. La incomprensió del [[Consell d'Aragó]] a les queixes sistemàtiques de la Diputació no eren sinó la inoperància endèmica de l'aplicació de la [[Constitució de l'Observança]]. S'ordenà al nou [[virrei de Catalunya|virrei]], en [[Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós]], que detingués alel diputat militar, [[Joan Granollacs i Pons]], però l'intent de detenció al carrer el [[24 de maig]] de [[1590]] va ser un fracàs. La [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] es tancatancà al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau]] i, de facto, es produeixproduí una paràlisi política que seràseria aprofitada per la monarquia per a preparar la divisió interna dels diputats. Fou la figura de '''Jaume Caçador''' qui primer es va desmarcar de les posicions més dures, en part atemorit per les notícies que arribaven de [[Saragossa]] sobre la repressió reial arran de les [[alteracions d'Aragó]] i que varen acabar amb la decapitació fulminant del [[Justícia d'Aragó|justícia]] [[Joan V de Lanuza]]. En un clima d'incertesa, es demanà la constitució d'una [[divuitena]] per a l'expulsió del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exèrcit popular que s'oposés a les forces reials. Finalment, Granollacs es trobà sol al retirar-li el suport la resta de diputats i oïdors.
 
Granollacs acabà fugint i, temporalment, minvenminvaren les tensions institucionals. El [[22 de febrer]] de [[1593]] es comunicacomunicà la suspensió dels tres capítols de redreç aprovats a les [[Corts de Montsó (1585)]] i que configuraven el funcionament de les [[Juntes de Braços]] i les [[divuitenes]]. També s'aplicà un control sobre els [[insaculació|insaculats]] per a evitar que hi optés cap partidari del revoltat [[Joan Granollacs i Pons|Granollacs]].
 
Després d'acabar el seu mandat al front de la Generalitat, '''Jaume Caçador''' va estar vinculat al [[Tribunal del Breu]] encarregat dels delictes comesos pels eclesiàstics, des d'on va haver de jutjat alsels religiosos alçats a favor de Granollacs.
 
== Bibliografia ==
57.062

modificacions