Diferència entre revisions de la pàgina «Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)»

m
m
m (m)
m (m)
{{Cognom romà|[[Gens Cornèlia|Corneli]]|[[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]]}}
{{infotaula persona}}
'''Publi Corneli Dolabel·la''' (en {{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) va ser un [[magistrat romà]], probablement fill del [[pretor urbà]] del 67 aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]] i el més destacat general de la família [[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]].<ref>[[Cassi Dió]] "''Història de Roma"'' XLII.29.1</ref> Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou considerat l'home més [[llibertinatge|llibertí]] del seu temps i a la seva joventut va ser culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.
 
== Matrimoni amb Túl·lia ==
El {{aC|51}} va ser nomenat membre del col·legi de ''[[decemvir|quindecimviri]]'' i el {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici la seva esposa, Fàbia, l'abandonà. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.<ref>[[Ciceró]], "Ad''[[Epistulae Familiares"ad familiares]]'', VIII, 6</ref>
 
Mentrestant Appi Claudi va ser absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el {{aC|49}} es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.{{sfn|Roddaz|2000|p=796}} En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.<ref>[[Ciceró]], "Ad''Epistulae Familiares"ad familiares'', VI, 18</ref>
 
== Adopció per plebeus ==
Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[plebs|família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada era anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Asini]] i [[Luci Trebel·li (tribú 47 aC)|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.<ref>[[Cassi Dió]] "''Història de Roma"'' XLII.29-32</ref><ref>[[Plutarc]], "''[[Vides paral·leles]]: Antoni"'', 9</ref> [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 10</ref> Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els quals els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya va ser ferit a la [[Batalla de Munda (45 aC)|Batalla de Munda]].
 
== Cònsol ==
Cèsar li va prometre el consolat per l'any {{aC|44}} (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara [[pretor]], però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els [[parts]], va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era [[àugur]], es va oposar a aquest nomenament i abans que el [[Senat romà|senat]] pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat pels [[idus de març]].<ref>[[Plutarc]], "''Vides paral·leles: Antoni"'', 11</ref> El mateix dia de la mort, Dolabel·la va prendre possessió dels [[Cònsol romà|atributs consulars]] i es va aliar als assassins, obtenint així la confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquests suposats sentiments republicans de Dolabel·la, el qual va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.<ref>[[Cassi Dió]] "''Història de Roma"'' XLIV.53</ref>
 
Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de [[Síria (província romana)|Síria]] i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]] també reclamava la província de Síria,<ref>[[Cassi Dió]] "''Història de Roma"'' XLV.15</ref> Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i [[Àsia (província romana)|Àsia]], per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.<ref>[[Apià]], "''Guerres civils"'', III, 7-8</ref>
 
== Enemic públic ==
A [[Esmirna]] li fou negada l'entrada per [[Gai Treboni]], un dels assassins de Cèsar, que era [[procònsol]] d’Àsia. Llavors va voler anar a [[Efes]] i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni va ser assassinat al seu llit (febrer del {{aC|43}}) o,<ref>[[Apià]], "''Guerres civils"'', III, 26-29</ref> segons Ciceró, [[tortura]]t dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma el van declarar fora de la llei i [[enemic públic]].
 
[[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que havia arribat mentrestant a [[Àsia]], li va fer la guerra i li va ocupar [[Laodicea de mar|Laodicea]], que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo ({{aC|43}}).<ref>[[Cassi Dió]] "''Història de Roma"'' XLVII.30-78</ref>
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Roddaz|nom=Jean-Michel|títol="Histoire romaine des origines à Auguste"|editorial=François Hinard|any=2000|isbn=978-2213031941}}
{{Cònsols romans|710}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Publi Corneli Dolabella, Publi Consol 44 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Família Dolabel·la|{{Dolabella}}]]
[[Categoria:Família Lèntul|Publius Cornelius Dolabella]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40 aC]]
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I aC]]
37.498

modificacions