|
ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus [[Demèter]], [[Hera]], [[Hades]], [[Hestia]] i [[Posidó]], se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a [[Gea]] que maquinés un pla per salvar-lo a fi que Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes, tant en contra del seu pare com dels seus mateixos fills. [[Rea (mitologia)|Rea]] va donar a llum en secret Zeus a l'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell, creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. No se sap amb exactitud qui va amagar a Zeus, hi han que diuen que Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta altres que Gea el va criar.
Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jàpeto, els tres fills d'[[Úranos|Urà]] i [[Gea]], reben cadascun un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]] tan aviat com neixen, però a Dòdona, Rea dóna a llum en secret el seu fill [[Zeus]], al qual envia a la [[regió de Frígia]] per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i Rea, fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta la mort d'Urà a mans de Cronos ni l'intent de matar algun dels seus fills.
== Zeus ==
Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a fer reviure els fills que havia devorat. Després va ser llançat al Tàrtar.
En els antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare, Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres titans, quan va amagar els seus fills menors, els ciclops, gegants d'un sol ull, i els hecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i li va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts, del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erínies i les Mèlies (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va anomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode, la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir-se dels seus límits i gosar cometre un acte semblant.
Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:
* Per una cabra anomenada Amaltea, mentre una companyia de curetes o coribants, ballarins armats, cridaven i aplaudien per fer soroll i, així, Cronos no sentís els plors del nen.
* Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen dalt d'un arbre, on el va penjar amb una corda de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Cronos.
* Per la seva àvia, Gea.
* Per una nimfa anomenada [[Cinosura]], a qui, en agraïment, Zeus va pujar entre les estrelles després de la seva mort.
* Per Melissa, qui el va alimentar amb llet de cabra.
== Vegeu també ==
*[[Kairós]], Déu del temps del gaudi.
==Notes i referències==
<references />
{{Projectes germans|commons=Kronos}}
{{Mitologia grega}}
[[Categoria:Déus del temps]]
|
