Desfranquització: diferència entre les revisions

 

== Estat d'un procés inacabat==

 

Encara el 2004, vint-i-cinc anys després de Montalbán, l'historiador Jaume Claret, continuava deplorant que no es va fer cap procés similar i «els franquistes esdevingueren ‘demòcrates de tota la vida’.»<ref>{{ref-llibre|nom = Jaume|cognom = Claret| url = http://www.tdx.cat/bitstream/10803/7463/1/tjcm1de1.pdf |format = pdf|títol = La repressió franquista a la Universitat Catalana. La Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme(tesi doctoral)|editor= Josep Fontana Lázaro||lloc = Barcelona|data = 2005|isbn = 84-689-1361-8|pàgines =419}} citat per {{ref-publicació|cognom =N.N.|article = Un llibre relata la repressió franquista a la Universitat de Barcelona|url =http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/Revista/pdf/launiversitat28.pdf|publicació = La Universitat de Barcelona|volum = Any VII|exemplar = n° 28|data = 28 de juny de 2004| pàgina =30}}</ref> A l'[[Espanya|Estat espanyol]] la primera iniciativa legislativa al nivell nacional va fer-se esperar fins al [[2007]],<ref name="AEDD">{{ref-web|editor = Associació Espanyola pel Dret Internacional dels Drets Humans|url = http://www.aedidh.org/?q=node/356 |títol =Models de Justícia de Transició|data = ''s.d''| Consulta el 2 de juny de 2013}}</ref> 32 anys després de la mort de Franco, amb l'aprovació de la [[Llei de Memòria Històrica]]<ref>{{ref-publicació|url = http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2007-22296 |artile = LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura|llengua = castellà| publicació = [[Butlletí Oficial de l'Estat]]|data = 27 de desembre de 2007|pàgina = 53410 a 53416}} (en català: llei per la qual es reconeixen i eixamplen els drets i s'estableixen mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] i la dictadura)</ref> que «declara de manera genèrica la il·legitimitat del règim franquista i estableix altres mesures molt saludables (com la «desfranquització» dels espais i monuments públics, l'obertura dels arxius oficials, l'exhumació de les restes dels desapareguts i executats sota la supervisió de les administracions públiques, i la inclusió de noves categories de víctimes en els plans d'indemnitzacions), però no facilita de manera efectiva el camí per a l'anul·lació judicial dels càstigs arbitraris, la sanció penal dels victimaris i la reparació integral de les víctimes.»<ref name="AEDD" /> L'operació roman difícil i troba encara avui molta resistència, com l'il·lustra per exemple la història del monòlit franquista erigit el [[1943]] a [[Artés]] i només ensorrat a la fi del 2013,<ref>{{ref-publicació| url =http://www.racocatala.cat/forums/fil/181837/arts-ensorra-dels-darrers-smbols-franquistes-catalunya-central |article =Artés ensorra un dels darrers símbols franquistes de la Catalunya Central|citació = El monòlit a "los caídos por Dios y por España" va ser un dels eixos de les jornades feixistes, organitzades per el MPC i Batzegada el març de 2003|publicació = RacoCatala|data = 18 desembre del 2013}}</ref> la subsistència encara el 2015 de múltiples carrers i places que porten el nom del dictador o la polèmica entorn d'un homenatge oficial, el 2013 i el 2015 a la [[División Azul]], batalló franquista, aliat de [[Adolf Hitler|Hitler]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Europa Press|nom = |article = La delegada del Gobierno en Catalunya homenajeó a la División Azul|publicació = Público|url = http://www.publico.es/politica/delegada-del-gobierno-catalunya-homenajeo.html|data = 16 de maig del 2015|pàgines = |citació = Todos los partidos menos el PP y Ciutadans coinciden en considerar el hecho un "atentado contra la memoria democrática"|llengua = castellà}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = El cònsol espanyol a Sant Petersburg homenatja la División Azul|publicació = [[Ara (diari)|Ara]]|url = http://www.ara.cat/cultura/Sant-Petersburg-homenatja-Division-Azul_0_1303069800.html|data = 13 de febrer de 2015|pàgines = }}</ref>