Televisió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |300px|thumb -> |miniatura |
Canvis menors, neteja, replaced: a pesar que → malgrat que, de o → d'o, degut a → a causa de AWB |
||
Línia 1:
{{Periodisme}}
[[Fitxer:Braun HF 1.jpg|thumb|Televisor [[Braun|Braun HF 1]], un model de l'[[Alemanya]] dels anys 50]]
La '''televisió''' ("tele-", en [[grec]] "lluny" i "-visió" en [[llatí]] "visió" "veure" o "vista"), abreujat '''TV''', és un sistema de [[telecomunicació]] per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00132086.xml|títol = Enciclopèdia| consulta = 01/09/2016|llengua = Català| editor = Enciclopèdia Catalana, SAU|data = }}</ref>
La prehistòria de la televisió arrenca, en sentit estricte, dels descobriments tècnics més elementals que van fer possible la transmissió a distància de la imatge en moviment. Globalment, com succeïra amb la ràdio, s'ha de diferenciar entre els procediments tècnics que van permetre enviar les primeres imatges o sons d'una emissora a un receptor i en el moment en què el mateix senyal arribà a ser captat per un nombre elevat de receptors i va convertir el simple mitjà de comunicació en fenomen social.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Fernando y J. Ramón Pardo|nom = |títol = Esto es televisión|url = | llengua = castellà| editorial = Aula abierta salvat| pàgines = 64 }}</ref>
Línia 14:
El 1884 [[Paul Nipkow]] dissenyà i patentà l'anomenat [[disc de Nipkow]], un projecte de televisió que no podria dur a la pràctica. El 1910, el disc de Nipkow va ser utilitzat en el desenvolupament dels sistemes de televisió dels inicis del segle XX i el 25 de març de 1925, l'inventor escocès [[John Logie Baird]] efectuà la primera experiència real utilitzant dos discs, un a l'emissor i un altre en el receptor, que estaven units al mateix eix perquè el seu gir estigués sincronitzat i separats per 2 metres. Es va transmetre un cap d'un maniquí amb una definició de 28 línies i una freqüència de quadre de 14 quadres per segon.
El 1927, Baird va transmetre un senyal a 438 milles a través d'una línia de telèfon entre Londres i [[Glasgow]]. El nombre de línies que es van adoptar va ser de 30 però això no va donar els resultats desitjats, la qualitat de la imatge no resultava satisfactòria.
Baird va oferir la primera demostració pública del funcionament d'un sistema de televisió als membres de la [[Royal Institution]], ja un periodista el 26 de gener de 1926 en el seu laboratori de [[Londres]].
Aquest disc permet la realització d'un escombrat seqüencial de la imatge mitjançant una sèrie d'orificis realitzats en el mateix. Cada orifici, que en teoria hauria de tenir una mida infinitesimal i en la pràctica era d'1
El 1928 Baird fundà la companyia ''Baird TV Development Co'' per explotar comercialment la TV. Aquesta empresa va aconseguir el primer senyal de televisió transatlàntica entre Londres i [[Nova York]]. Aquell mateix any [[Paul Gottlieb Nipkow|Paul Nipkow]] veu en l'Exposició de ràdio de [[Berlín]] un sistema de televisió funcionant perfectament basat en el seu invent amb el seu nom al peu d'aquest. El 1929 es comencen les emissions regulars a Londres i Berlín basades en el sistema Nipkow Baird i que s'emetia en banda mitjana de ràdio.
Línia 30:
El 1932 es realitzaren les primeres emissions a [[París]]. Aquestes emissions tenen una definició de 60 línies però tres anys després s'estaria emetent amb 180. La precarietat de les cèl·lules emprades per a la captació feia que caldria il·luminar molt intensament les escenes produint moltíssima calor que impedia el desenvolupament del treball en els platós.<ref>{{Ref-web|url = https://prezi.com/drzvzsc-ecoc/tecno-2/|títol = Inicis de la televisió }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.abc.es/ciencia/abci-quien-invento-television-mecanica-201601261156_noticia.html|títol = ¿Quién inventó la televisión mecánica? }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Fernando y José R. Pardo|nom = José|títol = Esto es televisión }}</ref>
La definició de les imatges del sistema mecànic emprat per Baird (originalment 30 línies i 12,5 imatges per segon),
A [[França]], on diversos equips d'especialistes treballaven des de finals del segle XIX en la posada a punt del nou mitjà, va ser [[René Barthélemy]] qui va instal·lar (abril de 1935) un estudi de televisió a la parisenca Escola Superior d'Electricitat i va utilitzar la [[Torre Eiffel]] com a suport de la primera antena emissora. En pocs anys (1935-1939) els francesos van adoptar el sistema electrònic.<ref>{{Ref-web|url = http://recursos.cnice.mec.es/media/television/bloque1/pag1.html|títol = Media Televisión }}</ref>
Línia 40:
Els primers intents de transmetre [[Imatge (arts visuals)|imatges]] a distància es realitzaren mitjançant l'[[electricitat]] i sistemes mecànics. L'electricitat exercia com a mitjà d'unió entre els punts i servia per a realitzar la captació i recepció de la imatge, els mitjans mecànics efectuaven les tasques de moviments per a realitzar els escombrats i descomposició seqüencial de la imatge a transmetre. Pel 1884 van aparèixer els primers sistemes de transmissió de [[dibuix]]os, mapes escrits i [[fotografia|fotografies]] anomenats telefotos. En aquests primers aparells utilitzava la diferència de resistència per a realitzar la captació.
El desenvolupament de les cèl·lules fotosensibles de [[seleni]], en les
El desenvolupament de la telefotografia va assolir el seu cim amb els "teleinscriptors", i el seu sistema de transmissió. Aquests aparells permetien rebre el [[Premsa|diari]] diàriament a casa del client, mitjançant la impressió del mateix que es feia des d'una emissora especialitzada.
Fins a la dècada de 1980 es va continuar fent servir el sistema de telefotografia per a la transmissió de fotografies destinades als mitjans de comunicació.<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~cgarci38/ceta/historia/telefoto.htm|títol = La telefotografia| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref>
=== Televisió electrònica ===
Estats Units va preferir la “televisió electrònica”, basada en els treballs del rus [[Boris Rosling]] qui, entre [[1907]] i [[1911]], havia fabricat el primer model de tubs de rajos catòdics, treball que es veuria complementat amb invenció del iconoscopio en el qual un feix d'electrons bombardeja una pantalla fosforescent, actuant com a receptor per recompondre la imatge que es transmet en forma d'impulsos electrònics.
La televisió opera sobre el principi que la llum visible que il·lumina un objecte pot ser transformada en ones electromagnètiques, i aquestes últimes convertides novament en llum per obtenir una imatge.<ref>{{Ref-web|url = https://lahistoriadelosmedios.wordpress.com/tag/television-electronica/|títol = LA TELEVISIÓN EN EL MUNDO. ORIGEN Y EVOLUCIÓN (II)| consulta = 01/10/2016|llengua =
=== En el receptor, el TRC ===
Línia 61:
La primera imatge sobre un tub de raigs catòdics es va formar el 1911 a l'[[Institut Tecnològic de Sant Petersburg]] i consistia en unes ratlles blanques sobre fons negre i van ser obtingudes per [[Boris Rosing]] amb col·laboració amb [[Vladímir Zvorikin]]. La captació es realitzava mitjançant dos tambors de miralls ([[sistema Weill]]) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon.
Els senyals de sincronisme eren generats per potenciòmetres units als tambors de miralls que s'aplicaven a les bobines deflectores del TRC, la intensitat de feix era proporcional a la il·luminació que rebia la cèl·lula fotoelèctrica.<ref>{{Ref-web|url = https://books.google.es/books?id=uZcXALQFhNQC&pg=PA10&lpg=PA10&dq=el+receptor+el+trc&source=bl&ots=pik_mBBrFc&sig=4XH9PFn9Ut8eEcga_huzAGIU03Y&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjmwena8M7KAhXDWRoKHTxUAuIQ6AEIHzAA#v=onepage&q=el%20receptor%20el%20trc&f=false|títol = Receptores de la televisión| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0269130.xml|títol = TRC| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref>
=== En l'emissor, l'iconoscopi ===
Línia 74:
[[Fitxer:Bloque optico.JPG|miniatura|Bloc òptic d'una càmera de TV de CCDs.]][[Vladimir Zworykin]] realitzar els seus estudis i experiments de l'iconoscopi a la RCA, després de deixar [[Sant Petersburg]] i treballant amb [[Phil Taylor]] Farnsworth qui el va acusar de copiar els seus treballs sobre el dissector d'imatge.
Els transductors dissenyats van ser la base per les càmeres de televisió. Aquests equips integraven, i integren, tot el necessari per captar una imatge i transformar-la en un senyal elèctric. El senyal, que conté la informació de la imatge més els polsos necessaris per al sincronisme dels receptors, s'anomena senyal de vídeo. Una vegada que s'hagi produït aquest senyal, aquest pot ser manipulat de diferents formes, fins a la seva emissió per l'antena, el sistema de difusió desitjat.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0115190.xml|títol = Iconoscopi| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>http://ingeniatic.euitt.upm.es/index.php/tecnologias/item/480-iconoscopio</ref>
=== El senyal compost per vídeo ===
Línia 85:
La codificació de la imatge es realitza entre 0 V per al negre i 0,7 V pel blanc. Per al sincronisme s'incorporen polsos de -0,3 V, la qual cosa dóna una amplitud total de la forma d'ona de vídeo d'1 V. El sincronisme verticals estan constituïts per una sèrie de polsos de -0,3 V que proporcionen informació sobre el tipus de camp i igualen els temps de cadascun d'ells.
El so, anomenat àudio, és tractat per separat en tota la cadena de producció i després s'emet al costat del vídeo en una portadora situada al costat de l'encarregada de transportar la imatge.<ref>{{Ref-web|url = http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/e/l/Televisi%C3%B3n.html|títol = senyal de vídeo| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Miquel de Moragas Emili Prado|nom = |títol = La televisió pública a l'era digital|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = K. F. Ibrahim|nom = |títol = Rereptores de televisión|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>
=== L'expansió del 1950 al 1960 ===
Línia 141:
| colspan="2" |(Font: 1980 Broadcasting Yearbok)
|}
La gran multitud de sistemes que tenien resolucions diferents, des de 400 línies fins a més de 1.000. Amb el pas del temps es van anar concretant en dos sistemes, el de 512 línies, als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i el de 625 per [[Europa]]. A [[Espanya]] va ser el 1952 quan van adoptar 625 línies.
A mitjans del segle XX, la televisió es converteix en bandera tecnològica dels països i cadascun d'ells va desenvolupant els seus sistemes de televisió nacionals i privats. El desenvolupament dels avenços tècnics van permetre produir l'enregistrament de programes de senyals de vídeo i àudio. Van permetre enregistrar programes de televisió i ser emesos posteriorment. A finals dels anys 50, es van inventar les càmeres amb òptiques que es podien intercanviar, aquests avenços van permetre un gran augment de la producció.
El zoom apareix als anys setanta i es van desenvolupar magnetoscopis més petits que permetien l'enregistrament de les notícies en el camp. Van néixer els equips periodisme electrònic o ENG. També es començaven a distribuir la feina, com per exemple, el control de les màquines permetia el muntatge de sales de postproducció.
Línia 162:
=== La digitalització ===
Convertir (una representació analògica) en una representació digital.<ref>{{Ref-web|url = http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=digitalitzar&operEntrada=0|títol = digitalitzar| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> La digitalització a la televisió té dues parts. D'una banda està la digitalització de la producció i per l'altra la transmissió.
La digitalització de producció es basava en el senyal de vídeo, però no va tenir èxit. El desenvolupament que sí que va tenir èxit va ser digitalitzar els components de vídeo, és a dir, la [[luminància]] i les diferències de color. La digitalització de transmissió es basava en la reducció del fluix binàri del senyal de vídeo digital, que, va donar lloc a una sèrie d'algorismes, basats en la transformada discreta del cosinus tant en el domini espacial com en el temporal, que van permetre reduir aquest fluix possibilitant la construcció d'equips més accessibles.<ref name="Ref"/>
=== Televisió analògica ===
Línia 198:
Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la [[Imatge (arts visuals)|imatge]] i el [[so]] a través de les ones terrestres.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la [[televisió terrestre]] convencional. L'emissió arriba als aparells de televisor a través d'un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La [[Televisió digital terrestre|TDT]] permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l'amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d'accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius. El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT. El 2003, la Generalitat de Catalunya atorgà la primera concessió de TDT a una societat privada (Emissions Digitals de Catalunya, integrada principalment pel [[Grupo Godó|Grup Godó]]). El març del 2008 el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el pla d'actuació de la TDT amb l'objectiu de garantir-ne la cobertura arreu de Catalunya. El 3 d'abril de 2010 tingué lloc l'anomenada [[apagada analògica]], per la qual la TDT substituí totalment el sistema de retransmissió analògic.<ref name="Ref"/><ref>{{GEC|0280862 }}</ref
Hi ha diversos formats per representar el color, desenvolupats per diferents països i que s'usen en funció de cada continent: el [[PAL]], el [[SECAM]] i el [[NTSC]]. Una vegada s'ha codificat la informació en color, aquesta es modula sobre una [[ona portadora]] amb diferent freqüència segons el canal, però sempre dins el rang [[UHF]] o [[VHF]] de l'[[espectre electromagnètic]]. Després el senyal es transmet per una [[antena]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0145372.xml|títol = televisió SECAM [televisió]| consulta = 01/10/2016|llengua = Català| editor = |data = }}</ref>
A partir del 3 d'abril de 2010, a Espanya, aquesta tecnologia quedà obsoleta. Introduint la nova tecnologia de transmissió terrestre, el TDT (Televisió Digital Terrestre).<ref>{{Ref-web|url = http://www.televisiondigital.gob.es/TDT/Paginas/que-es-tdt.aspx|títol = ¿Qué es la TDT?| consulta = 01/10/2016|llengua =
=== Alta definició (HD) ===
Línia 215:
En el primer dels grups, amb 1.080 línies actives, es donen diferències de freqüència de quadre i de mostres per línia (encara que el nombre de mostres per temps actiu de línia es manté en 1.920) també la forma d'escombrat canvia, hi ha escombrat progressiu o entrellaçat. De la mateixa manera passa en el segon grup, on les línies actives són 720 tenint 1.280 mostres per temps de línia actiu. En aquest cas la forma d'escombrat és sempre progressiva.
En el sistema de HD de 1.080 línies i 1.920 mostres per línia tenim 2.073.600 píxels en la imatge i en el sistema de HD de 720 línies i 1.280 mostres per línies tenim 921.600 píxels a la pantalla. En relació amb els sistemes convencionals tenim que la resolució del sistema de 1.080 línies és 5 vegades més gran que el del PAL i cinc vegades i mitja que el del NTSC. Amb el sistema de HD de 720 línies és un 50% més gran que en PAL i un 66% més gran que en NTSC.<ref name="sony">High definition television. Sony Training Services 2008
=== Televisió 3D ===
La [[Televisió 3D]] es va demostrar per primera vegada el 10 d'agost de 1928, per [[John Logie Baird]] en els locals de la seva empresa a Londres. Baird va ser pioner en una gran varietat de sistemes de televisió en 3D fent servir el tub electro-mecànic i de [[raigs catòdics]]. El primer televisor 3D va ser produït el 1935.<ref>{{Ref-web|url = http://www.fierasdelaingenieria.com/%C2%BFcomo-funciona-la-television-3d/|títol = ¿Cómo funciona la Televisión 3D?| consulta = 01/10/2016|llengua =
Tot i que els televisors 3D són molt populars, la programació en 3D ha fracassat. De manera important, molts canals de televisió en 3D que es van iniciar a principis de l'any 2010 es van tancar a mitjans del mateix any.<ref name="banrepcultural">{{Ref-web|url = http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/ayudadetareas/comunicacion/medios_audiovisuales|títol = Los medios de comunicación audiovisual| consulta = 01/10/2016|llengua =
=== Televisió per Internet ===
[[Fitxer:Mount Cargill TV Mast.jpg|thumb|Torre de televisió terrestre|507x507px]]La Televisió per Internet o televisió en línia és la distribució digital de continguts de televisió a través d'Internet mitjançant la tecnologia de [[Flux de dades multimèdia|streaming]] de vídeo, generalment per les principals cadenes de televisió tradicionals.
Televisió per Internet no s'ha de confondre amb [[Smart TV]], [[IPTV]] o televisió a la web. La televisió intel·ligent es refereix a l'aparell de TV que compta amb un sistema operatiu incrustat. Televisió de Protocol d'Internet ( IPTV ) és un dels estàndards de la tecnologia de televisió per Internet per a ús de radiodifusió televisiva. Televisió a la web és un terme que es fa servir per als programes creats per una àmplia varietat d'empreses i individus per a la seva difusió a la televisió a Internet.<ref>{{Ref-web|url = http://tecnologia-informacion-ciencicia.blogspot.com.es/p/tv-por-internet.html?m=1|títol = ¿Qué es la televisión por Internet?| consulta = 01/10/2016|llengua =
=== Gèneres televisius ===
Línia 233:
De gèneres populars d'entreteniment orientats a l'acció hi ha les [[Sèrie de televisió|sèries]] policials, de crim, de detectius, d'horror, o [[thriller]]s. No orientades a l'acció hi podem trobar les sèries mèdiques. La [[ciència-ficció]] pot ser d'acció o dramàtic, depenent de si emfatitzen les qüestions filosòfiques o les aventures. La [[comèdia]] és un gènere popular que inclou la [[comèdia de situació]] i els xous animats per a població adulta.
Altres: [[informatiu de televisió]], [[dibuixos animats]], [[info show]], [[meta-televisió]], [[telerealitat]], [[programa de debats]], [[programa infantil]], [[programa d'entrevistes]], [[programa del cor]], [[late show]], [[Concurs de televisió|concursos]], [[televisió educativa]], [[docugame]].<ref>{{Ref-web|url = http://es.slideshare.net/VernicaHerediaRuiz/gneros-y-formatos-en-tv|títol = Géneros y Formatos en Tv| consulta = 01/10/2016|llengua =
=== Fets rellevants ===
Línia 240:
** A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges. Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.
[[Fitxer:Betacam SP camera.jpg|thumb|[[Càmera de televisió]]]]
* [[1923]]: El rus [[Vladímir Zvorikin]] inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquesta classe de captador ha estat utilitzat fins a la generalització del captador [[CCD]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Perales Benito |nom=Tomás |títol=Los 5 desarrollos tecnológicos que nos han cambiado la vida |url= https://books.google.cat/books?id=LVVt_iXsGCsC&pg=PA83&dq=Wladimir+Kosma+Zworykin+CCD&hl=ca&sa=X&ei=1Aa2VKDOG8q9abvHgpAI&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Wladimir%20Kosma%20Zworykin%20CCD&f=false |llengua=castellà | editorial=Creaciones Copyright |data=2012 |pàgines=83 |isbn=8415270089}}</ref>
* [[1926]]: el [[26 de gener]], l'[[Escòcia|escocès]] [[John Logie Baird]] efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de [[Londres]] utilitzant un captador per [[disc de Nipkov]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rezende |nom=Lisa |títol=Chronology of Science |url= https://books.google.cat/books?id=079t8r9RIcIC&pg=PA295&dq=John+Logie+Baird+1926+january&hl=ca&sa=X&ei=SFa9VPCGDcbnUtLogcAJ&ved=0CEYQ6AEwBQ#v=onepage&q=John%20Logie%20Baird%201926%20january&f=false |llengua=anglès | editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=295 |isbn=1438129807}}</ref>
* [[1928]]: [[John Logie Baird]] efectua les primeres proves de televisió en color.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Magoun |nom=Alexander B. |títol=Television: The Life Story of a Technology |url= https://books.google.cat/books?id=b_AIYtdsCisC&pg=PA93&dq=1928+John+Logie+Baird+color&hl=ca&sa=X&ei=z82-VK2ZEMbtUvDxgeAE&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=1928%20John%20Logie%20Baird%20color&f=false |llengua=anglès | editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=93 |isbn=0313331286}}</ref>
* [[1929]]: Primeres emissions regulars de televisió per la [[BBC]] a [[Anglaterra]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Burns |nom=R. W. |títol=British Television: The Formative Years |url= https://books.google.cat/books?id=7v7FTnT1wE4C&pg=PA146&dq=1929+bbc&hl=ca&sa=X&ei=ede_VJHOCszrUrTHgJgM&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1929%20bbc&f=false |llengua=anglès | editorial=IET |data=1986 |pàgines=148 |isbn=0863410790}}</ref>
* [[1934]]: [[Telefunken]] posa a la venda els primer receptors de televisió a [[tub de raigs catòdics|tub catòdic]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sethi |nom=Anand Kumar |títol=The Business of Electronics |url= https://books.google.cat/books?id=LiywAgAAQBAJ&pg=PA43&dq=telefunken+1934+cathode&hl=ca&sa=X&ei=TE_DVJC_FoGyUOWDhJAJ&ved=0CDQQ6AEwAw#v=onepage&q=telefunken%201934%20cathode&f=false |llengua= | editorial=Palgrave Macmillan |data=2013 |pàgines=43 |isbn=1137323388}}</ref>
* 1935: Primera emissió en 180 línies des de la [[torre Eiffel]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fielding |nom=Raymond |títol=A Technological History of Motion Pictures and Television |url= https://books.google.cat/books?id=86JXA-G2ovsC&pg=PA228&dq=1935+television+Eiffel&hl=ca&sa=X&ei=onrCVIOPKcztUq-hgugO&ved=0CDUQ6AEwAw#v=onepage&q=1935%20television%20Eiffel&f=false |llengua=anglès | editorial=University of California Press |data=1967 |pàgines=228 |isbn=0520039815}}</ref>
* [[1940]]: Primer sistema experimental de televisió en color de [[Peter Goldmark]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gref |nom=Lynn G. |títol=The Rise and Fall of American Technology |url= https://books.google.cat/books?id=heqzaiUcNzIC&pg=PA38&dq=first+television+color&hl=ca&sa=X&ei=2dHEVPzuGInrUqryg6gJ&ved=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=first%20television%20color&f=false |llengua=anglès | editorial=Algora Publishing |data=2010 |pàgines=37-38 |isbn=0875867553}}</ref>
* [[1951]]: Primera emissió de televisió en color públic a [[Nova York]] en [[NTSC]].
* [[1954]]: Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el [[25 de març]] de [[1954]] dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30
* [[1956]]: Primers aparells professionals de gravació de vídeo.
:* Comencen les emissions de [[Televisió Espanyola]].
Línia 270:
* [[2005]]: Funcionament de la [[Televisió digital terrestre]] (TDT) a França.
:* El [[31 de març]] de [[2005]]: Un 35% de la població francesa és coberta.
:* Primera emissió d'[[IB3 Televisió|IB3]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/centres/b7002569/alumnes%20webs/web%20comunicaci%F3/televisi%F3.htm|títol = Fets rellevants| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref>
* [[2010]]: Funcionament de la TDT a Espanya. L'eliminació de la televisió analògica.
Línia 278:
La transformació de la llum en energia elèctrica és possible gràcies a l'existència de substàncies com el cesi, liti, seleni i altres que es caracteritzen per despendre electrons en quantitat proporcional a la llum que reben. Són les substàncies base de les anomenades cèl·lules fotoelèctriques. Es produeixen, principalment, dos tipus de reaccions a la llum per part d'aquests materials fotosensibles: la generació d'una tensió elèctrica o la variació de la resistència d'un circuit previ.
Un sistema de televisió comença per la imatge òptica de l'escena a transmetre que és captada per l'objectiu de la càmera i que és projectada contra un mosaic fotosensible. Aquest desprendrà electrons en forma proporcional a la intensitat de la llum rebuda. La imatge òptica estarà constituïda per petites àrees de llum i
A partir de la imatge projectada sobre el mosaic fotosensible es produirà, en el tub de la càmera, la transformació de la imatge en impulsos elèctrics mitjançant l'exploració d'un feix d'electrons (que prové del canyó d'electrons).
Línia 284:
Des del canyó d'electrons surten els electrons contra cada un dels petits elements d'imatge que componen la cara posterior del mosaic fotosensible. El moviment del feix és ordenat i repetitiu llegint, en forma de línies, d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Per la realització d'aquest itinerari és guiat per les bobines de deflexió.
D'aquesta forma, les intensitats lluminoses de la imatge òptica són analitzades, punt per punt, produint una transformació en impulsos elèctrics que seguiran el seu camí fins a la seva descodificació en el televisor domèstic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martínez Abadía|nom=José|títol=Introducción a la tecnología audiovisual| edició=Tercera edició|llengua=castellà|data=1992| editorial=Editorial Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=27-28|isbn=}}</ref>
== Cadenes i canals de televisió ==
Línia 311:
=== Webcasting ===
És durant el s.XXI que apareix un nou model a conseqüència de la confluència dels mitjans audiovisuals i internet creant noves industries, mercats, gèneres: és el [[Difusió per web|Webcasting]]. Actualment la televisió pot veure's en diferents dispositius o gadgets (tabletes, mòbils, ordinadors personals) en el qual la indústria té un control dels continguts, participació i intercanvi del consum de l'espectador destacat respecte a les anteriors etapes. És aquest fet i model que han generat nous hàbits de consum basats en plataformes mòbil i d'Internet.
{| class="wikitable"
Línia 321:
|-
|Etapa històrica
| anys 50
| anys 90
|s.XXI
|-
Línia 355:
|Publicitat i abonats
|}
<nowiki>*</nowiki><ref>{{Ref-publicació|cognom=Esteban|nom=Luis Miguel Pedrero|article=Del Narrowcasting al Socialcasting: el modelo televisivo en la era multipantalla|publicació=Prospectivas y tendencias para la Comunicación en el siglo XXI|url= https://www.academia.edu/5887178/Del_Narrowcasting_al_Socialcasting_el_modelo_televisivo_en_la_era_multipantalla}}</ref> Evolució dels models televisius per ''Luis Miguel Pedrero Esteban, Del Narrowcasting al Socialcasting: el model televisiu en la era multipantalla''
== Vegeu també ==
Línia 380:
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|televisió}}
{{ORDENA:Televisio}}
[[Categoria:Televisió| ]]
| |||