Tomás de Zumalacárregui y de Imaz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 5:
Zumalacárregui va néixer a Ormaiztegi, poble situat a la comarca [[Guipúscoa|guipuscoana]] del [[Goierri]], el 29 de desembre de l'any 1788. Fill de família molt humil fou el desè d'un total d'onze germans nascuts del matrimoni de Francisco Antonio Zumalacárregui Múgica i Ana María Imaz Altolaguirre.
A l'inici de la [[Guerra del Francès]], l'any 1808, s'allistà a Saragossa, on participà en el primer setge de la ciutat i la batalla de Tudela. En el segon setge de Saragossa fou
[[Fitxer:Zumalakarregi museoa.jpg|miniatura|esquerra|Museu Zumalakarregi d'Ormaiztegi]]
Després de la restauració de [[Ferran VII d'Espanya]] i el retorn de l'[[absolutisme]] el 1823, va formar part d'una comissió militar per a la repressió de delictes polítics, arribant al grau de [[coronel]] el 1829. L'any 1832 va ser nomenat [[governador militar]] de [[Ferrol]]. En aquells dies, ja era reconegut com integrant del partit absolutista que pretenia afavorir les opcions successòries del germà del rei, [[Carles Maria Isidre de Borbó]] ("Don Carlos"). L'abolició de la [[llei sàlica]] i la proclamació de la filla de Ferran VII, Isabel ([[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]) com a hereva del tron el va enfrontar amb les autoritats navals de [[Ferrol]], que eren partidàries de la causa constitucional. Com a conseqüència, va ser acusat de desafecte i destinat a [[Pamplona]]. En morir Ferran VII, el [[29 de setembre]] de [[1833]], residia sense comandament i sota vigilància a Pamplona, d'on va aconseguir fugir i unir-se als [[carlisme|carlistes]] revoltats que es trobaven a la vall navarresa de La Berruenza, al comandament d'[[Francisco Iturralde|Iturralde]] i Sarrasa. Fracassat a La Rioja, a les províncies basques i en altres indrets de la resta d'Espanya, l'aixecament dels revoltats que donaven suport a l'infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Don Carlos]] en defensa de l'absolutisme monàrquic, va quedar reduït al petit grup que es trobava ocult a les valls de La Berruenza i Amescoas a Navarra. El 14 de novembre de 1833 els rebels van triar Zumalacárregui com a cap, aixecant acta a [[Lizarra]]. Immediatament va començar a organitzar des del no-res i en molt poc temps un eficaç contingent de l'exèrcit rebel, anomenat carlista, equipant-lo en molts casos amb les armes preses a l'enemic.
|