Prolamina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Referencies prolamines dels cereals
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 31:
Segons la seva mobilitat en gels d'electroforesis, classifiquem les gliadines en quatre grups (α-, β-, γ-, ω-gliadines). No obstant això, recents recerques defensen que els grups  α- i β-gliadines pertanyen al quart grup, al costat de les ω-gliadines.
 
Les γ- i ω-gliadines són codificades per gens del loci (Gli-1) present al braç curt dels cromosomes del grup 1, les α- i β-gliadina, en canvi, són codificades per gens del loci Gli-2 localitzades al braç curt dels cromosomes del grup 6. La seva estructura primària consisteix en un domini central (DC) hidrofílic, el qual es troba envoltat de dominis terminals (DT) amb aminoàcids hidrofòbics, tenint seqüències repetides d'aminoàcids rics en glutamina (Gln) i prolina (Pro)<ref>{{Ref-web|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17008153|títol=Chemistry of gluten proteins.|consulta=10/10/19|llengua=Englishanglès|editor=German Research Centre of Food Chemistry and Hans-Dieter-Belitz-Institute for Cereal Grain Research, D-85748 Garching, Germany. h.wieser@lrz.tum.de|data=26/10/19}}</ref>. A més, gairebé tots els aminoàcids ionitzables que estan presents en baixes concentracions, es presenten en el domini carboxil terminal (C-DT). Per exemple, les gliadines del tipus α- i γ- presenten un petit domini amino-terminal (N-DT) i un llarg DC i C-DT. Les ω-gliadines, a diferència,  presenten un llarg DC el qual abasta del 90 al 96% de la seqüència de la proteïna el qual té un curt N-DT i C-DT. A conseqüència de la presència tant de parts hidrofòbiques com hidrofíliques en α- i γ-gliadines condueixen al fet que presentin propietats anfifíliques.<ref>{{Ref-web|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31588935|títol=Molecular mechanisms of 33-mer gliadin peptide oligomerisation.| consulta=13/10/19|llengua=Englishanglès| editor=Grupo de Biofísica, Instituto de Física del Sur, Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca, Buenos Aires, Argentina. costabel@criba.edu.ar.|data=23/10/19}}</ref>
 
===Glutenina (prolamina del blat)===
Línia 48:
* ''{{subratllat|Estructura:}}''                   
 
Les glutenines són proteïnes polimèriques que es constitueixen de dues subunitats: les d'alt pes molecular i les de baix pes molecular. El fet que es formin grans polímers estabilitzats per ponts disulfur entre aquestes subunitats, fan que aquestes proteïnes siguin les més grans que es puguin trobar a la natura.<ref>{{Ref-web|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31589426|títol=High Molecular Weight Glutenin Subunits 1Bx7 and 1By9 Encoded by Glu-B1 Locus Affect Wheat Dough Properties and Sponge Cake Quality.| consulta=14/10/19|llengua=Englishanglès| editor=1
State Key Laboratory for Agrobiotechnology and Key Laboratory of Crop Heterosis and Utilization, Beijing Key Laboratory of Crop Genetic Improvement , China Agricultural University , Beijing 100193 , China.
2
Línia 74:
Es troben com una mescla polimòrfica de polipèptids i, segons la seva mobilitat en gels electroforètics també es classifiquen en quatre grups depenent del pes molecular en: a) secalines d'alt pes molecular (de 100,000 Da o més), b) γ-secalines (40,000 Da), c) γ-secalines (75,000 Da) i d) ω-secalines (pesos moleculars al voltant de 50,000 Da).<ref>{{Ref-web|url=Shewry PR, Parmar S, Miflin BJ. The extraction, separation and
polymorphism of the prolamin storage proteins (secalins) of rye.
Cereal Chem 1983, 60: 1-6.|títol=Extraction, Separation, and Polymorphism of the Prolamine Storage Proteins (Secaline) of Rye|consulta=12/10/19|llengua=Englishanglès|editor=P.R.Shewry, S.Parmar and B.J.Miflin|data=26/10/19}}</ref>
 
L'estructura d'aquests quatre grups guarda certa relació amb les estructures proteiques de les prolamines presents en altres cereals com l'ordi o el blat.
Línia 89:
Igual que en els anteriors cereals, establim quatre grups depenent de la mobilitat electroforètica que presenten (B, C, D i γ-hordeïna), representant aquests dos últims grups components minoritaris. De fet, la disponibilitat de nitrogen durant el creixement metabòlic és el que determinarà la proporció exacta de cada grup.
 
Com s'ha dit anteriorment el pes molecular varia segons el grup proteic al qual ens referim, passant per exemple, d'uns 36,000 i 44,000 Da amb 250-360 residus d'aminoàcids per a la fracció B-hordeïna, fins als entre 55,000 i 70,000 Da de la C-hordeïna. Cadascuna d'aquestes fraccions o grups està formada per una repetició d'octapèptids (Pro-Gln-Gln-ProPhe-Pro-Gln-Gln) amb almenys tres pentapèptids relacionats (Pro-Gln-Gln-Pro-Tyr).<ref>{{Ref-web|url=https://www.researchgate.net/publication/7515098_Protein_and_hordein_fraction_content_in_barley_seeds_as_affected_by_sowing_date_and_their_relations_to_malting_quality|títol=Protein and hordein fraction content in barley seeds as affected by sowing date and their relations to malting quality|consulta=12/10/19|llengua=Englishanglès|editor=QI Jun-cong (齐军仓)1,2, CHEN Jin-xin (陈锦新)1, WANG Jun-mei (汪军妹)3, WU Fei-bo (邬飞波)1, CAO Lian-pu (曹连莆)1, ZHANG Guo-ping (张国平)†‡|data=26/10/19}}</ref>
 
L'hordeïna se sintetitza durant l'última etapa d'ompliment de gra i és dipositada en els cossos proteínics que es distorsionen i trenquen durant aquest procés, formant una matriu proteínica dins de les cèl·lules de l'endosperma.
Línia 109:
 
Les últimes recerques divideixen l'avenina en tres grups: α-, β-, γ-avenina. Aquestes prolamines són riques en sofre, contenint baixes concentracions d'aminoàcids bàsics i alt contingut d'àcid glutàmic i prolina.<ref>{{Ref-web|url=https://www.wur.nl/upload_mm/a/1/9/c4ae9e60-ba9c-46a6-8d73-641ea497c48f_Haver%20Diana%20Avenin%20diversity%202013.pdf|títol=Avenin diversity analysis of the genus Avena (oat). Relevance for people with
celiac disease|consulta=13/10/19|llengua=Englishanglès|editor=D.M. Londono a,*, W.P.C. van’t Westende a,b
, S. Goryunova c
, E.M.J. Salentijn a,b
Línia 149:
La γ-kafirina té un pes molecular d'uns 20.000 Da. Es troba present en l'endosperma vitri del 9 i 12%, mentre que en l'endosperma opac del 19-21%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.cerealsgrains.org/publications/cc/backissues/1993/Documents/CC1993a111.html|títol=Quantitation of alpha-, beta-, and gamma-Kafirins in Vitreous and Opaque Endosperm of Sorghum bicolor.|consulta=14/10/19|llengua=Castellà|editor=J. J. Watterson, J. M. Shull, and A. W. Kirleis. Copyright 1993 by the American Association of Cereal Chemists, Inc.|data=26/10/19}}</ref>
 
Cal destacar que tant les β-kafirines com les γ-kafirines, guarden una estreta relació de semblança amb les β-zeïnes i les γ-zeïnes.<ref>{{Ref-web|url=Shull JM, Watterson JJ, Kirleis AW. Proposed nomenclature for the alcohol-soluble proteins (kafirins) of Sorghum bicolor (L. Moench) based on molecular weight, solubility and structure. J Agric Food Chem 1991, 39: 83-87.|títol=Purification and immunocytochemical localization of kafirins inSorghum bicolor (L. Moench) endosperm| consulta=15/10/19|llengua=Englishanglès| editor=SpringerLink|data=23/10/19}}</ref>
 
<br />