Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

7.989 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
Revertides les edicions de 88.17.106.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(jehg)
m (Revertides les edicions de 88.17.106.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
|part_de = [[Llengües indoeuropees|indoeuropeus]]
}}
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'[[Imperi Romà]] i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'[[edat mitjana]] a Europa. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobards]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
ó cultural i religiosa d'[[Europa]] enfront de la fragmentació política creixent.
 
Aquestes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'antiguitat. Ja des del [[segle II aC]] van tenir disputes i batalles amb els romans amb les [[guerres címbries]], que els anomenaven despectivament ''bàrbars'' i que els van donar nom com a col·lectiu (Germania era una de les províncies imperials).
 
==Origen del mot==
[[Fitxer:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|miniatura|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer mil·lenni aC]]]]
El concepte d'identitat ètnica "germànica" és primerament intuït pel [[geògraf]] grec [[Estrabó]], que distingí un grup de bàrbars al nord d'Europa, similar als [[celtes]], però no formant part d'aquests. [[Posidoni]], segons se sap, és el primer a haver fet servir aquest nom, cap a l'any [[80 aC]], en el seu 30è llibre. Això ho sabem gràcies al quart llibre d'Ateneu, qui cap a l'any [[190]] va citar Posidoni de la següent manera: "''els ''germani'' al migdia serveixen carn rostida amb llet i beuen vi sense diluir''".
 
El terme [[llatí]] «''germani''» fou usat per primer cop per [[Juli Cèsar]], i es creu que es tracta d'un manlleu de les [[llengües cèltiques]], en les quals aquest mot és un [[exònim]]. Els escrits de Cèsar, [[Tàcit]] i d'altres autors [[antiga Roma|romans]] indiquen una divisió dels pobles germànics en grups tribals:
* entre els rius [[Oder]] i [[Vístula]], actual [[Polònia]] (germànics orientals).
* el baix [[Rin]] (istvaeons),
* el [[riu Elba]] (irminons),
* [[Jutlàndia]] i les illes [[Dinamarca|daneses]] (ingvaeons).
 
[[Germània (regió)|Germània]] fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de [[Juli Cèsar]]) posava en combat un exèrcit de no menys de cent mil soldats; els [[usipets]] i els tèncteris o [[tèncters]] reunien junts un exèrcit de més de 400.000. Marbod (Marobodus), cap dels [[marcomans]], dirigia un exèrcit de 74.000 soldats; en la guerra contra els [[sigambris]], el romans van deixar quaranta mil soldats; i en la guerra dels [[camavis]] i els [[angrivaris]] contra els [[brúcters]], les baixes foren de seixanta mil; però com que aquestes dades s'han de prendre amb cura, la realitat és que no es pot establir la població real del país.
 
Els germànics es consideraven autòctons del país, tot i que no ho eren, però la seva emigració era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot en les llegendes. El seu llenguatge, la [[llengua germànica]], pertanyia a la família [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Molts germànics tenien el cabell ros [[panotxa (color)|panotxa]] i el venien per fer perruques per a les dones romanes. Tenien grans bigotis i la majoria tenien ulls blaus.
 
[[Tàcit]] i altres antics autors dividien els germànics en tres grups: ingevons, a la costa; irminons a l'interior; i istevaeons, a l'est i el sud. Tàcit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germànics. [[Plini]] els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, més els [[vindils]], i els [[peuquins]]-[[bastarnes]], però altres classificacions fan els vindils part dels hermions, i els peucinis i bastarnes noms de subgrups. Tàcit, a més, parla dels hil·levions, els germànics d'[[Escandinàvia]], els quals dividia en suinons i sitons.
 
== Història ==
[[Fitxer:Pre Migration Age Germanic.png|esquerra|miniatura|Mapa sobre la distribució de les tribus germàniques en temps protogermànics i les seves fases d'expansió]]
Els germànics no tenen història antiga escrita. Les primeres notícies sobre [[pobles germànics]] són mitjançant l'[[antiga Roma]]; són esmentats per primer cop el 220 aC; quan els cimbres i teutons van envair territori romà al final del segle II aC, els primers foren considerats [[celtes]] i els segons germànics. [[Juli Cèsar]] esmenta que, el [[72 aC]], els [[sèquans]] i els [[arverns]] van cridar al rei germànic Ariovist per ajudar-los contra els [[hedus]]. Ariovist va creuar el [[Rin]] amb uns 120.000 soldats i va dominar els hedus i després va demanar terres als seus aliats sèquans i es van establir a l'est de la [[Gàl·lia]]. Però Cèsar els va derrotar uns anys després i els va expulsar. Cèsar va creuar el Rin vers el [[55 aC]], però va haver de tornar.
 
El [[37 aC]], Marc Vepsià [[Agripa]] va permetre als [[ubis]] (pressionats pels [[sueus]]) establir-se a l'oest del [[Rin]], a canvi de servir com a auxiliars dels [[romans]]. El [[12 aC]], [[Neró Claudi Drus]], fillastre d'August, va començar una expedició contra els germànics de l{{'}}''insula Batavorum'' i va arribar fins al riu ''Albis'' ([[Riu Elba|Elba]]), però va morir d'una caiguda de [[cavall]] el [[9 aC]]. La direcció de les tropes va passar al seu germanastre [[Tiberi]] (el futur emperador) que va obtenir diversos èxits i va sotmetre els pobles entre el [[Rin]] i el ''Visurgis'' ([[Weiser]]).
 
Però això només va durar fins al [[9]] dC, quan [[Armini]], príncep dels [[queruscs]], que havia viscut a Roma i estava familiaritzat amb la manera de lluitar dels [[romans]], els va derrotar en la famosa [[Batalla del bosc de Teutoburg]]. Al mateix temps, [[Marbod]], al front de la confederació dels [[marcomans]], va dirigir la guerra contra els romans que va durar fins que uns anys després es va acordar la pau. [[Germànic Cèsar|Germànic]], fill de Drus, va aconseguir algun avantatge sobre els germànics, però ja no va poder reconquerir l'altra part del riu.
 
Però poc temps després van esclatar guerres entre els germànics, en les quals van morir els caps més importants i algunes tribus van demanar d'establir-se a l'oest, i els [[romans]] es van establir al sud-est i es va formar ([[16]]) el territori militar dels [[Agri Decumates]], que va durar fins a l'any [[68]], entre l'alt [[Rin]] i l'alt [[Danubi]]. Aquest territori fou separat de la resta de Germània per una muralla que anava des prop de [[Colonia Agrippina]] al mont Taunus i l'Odenwald, i des de Lorch a [[Ratisbona]].
 
La gran revolta dels [[batavis]] o bataus ([[70]] i [[71]]), que foren seguits per algunes tribus germàniques de la [[Gàl·lia]], va ser l'inici d'una sèrie de guerres contra [[pobles germànics]] que van continuar amb més o menys intensitat fins al temps d'[[Antoní Pius|Antoní]], en què van esclatar les grans [[Guerres Marcomanes]] a la regió del [[Danubi]]; moltes tribus germàniques es van unir als marcomans, que van avançar cap a [[Itàlia]] i van assetjar [[Aquileia]]. El fill d'Antoní, [[Còmmode]], va comprar la pau el [[180]] i els va cedir les fortaleses aixecades al [[Danubi]].
 
Després d'això, els combats van passar a la frontera del Rin on els [[alamans]] i els [[francs]] van atacar la [[Gàl·lia]], que foren el preludi d'invasions més importants a partir del segle V.
 
== Formació dels regnes germànics i origen de les invasions ==
[[Fitxer:Invasiones bárbaras Imperio romano-es.svg|miniatura|Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els [[huns]], són germànics]]
Les migracions més nombroses van tenir lloc al [[segle V]], a causa dels canvis polítics del continent i l'augment demogràfic. Els líders de cada grup van esdevenir sovint els nobles del [[feudalisme]] i atorgaven protecció a una determinada regió sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al [[cristianisme]], que va suposar la unió cultural i religiosa d'[[Europa]] enfront de la fragmentació política creixent.
 
L'inici de les invasions es remunta al [[segle II]], en temps de [[Marc Aureli]], en què ja hi va haver algunes filtracions (guerres germàniques). No obstant això, és a partir de l'última dècada del {{segle|IV|s}} quan es produeixen en massa les penetracions germàniques a l'[[Imperi Romà]] des de l'altre costat del [[Danubi]] i del [[Rin]]. És aleshores i al llarg dels segles V, VI i part del VII que els pobles [[vàndals]], [[gots]], [[francs]], etc., aconsegueixen fragmentar la unitat territorial de l'[[Imperi Romà]] i prendre el control de zones de l'[[Imperi Romà d'Occident]]. S'assenten, però no hi ha una ruptura, hi ha una "ocupació". No volen acabar amb l'imperi sinó pertànyer-hi.
69.315

modificacions