Dumnònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura |
m Enllaços |
||
Línia 57:
A Dumnònia probablement es parlava un dialecte sud-oriental de les [[llengües britòniques]] similar a l'avantpassat del [[còrnic]] i del [[bretó]] moderns. La presència dels ''déisi'' (immigrants irlandesos) s'evidencia per les inscripcions trobades en pedres, fetes amb l'alfabet [[ogham]],{{sfn|Thomas|1994|p=6}}{{efn|De vegades les pedres tenen inscripcions en [[llatí]] i de vegades en ambdós idiomes.}} confirmada i completada pels estudis toponímics.
A part de la pesca i l'agricultura, el principal recurs econòmic dels dumnonis era la mineria de l'[[Estany (element)|estany]], que era exportat des de l'antiguitat des del port d’''Ictis''<ref name="Brit">{{ref-web|url=http://www.roman-britain.org/tribes/dumnonii.htm |títol=The Dumnonii|editor=Roman-Britain.org| consulta= el 25 de novembre del 2007}}</ref> ([[St Michael's Mount]] o [[Mount Batten]]). L'explotació de l'estany va continuar durant l'ocupació romana i va arribar al seu punt àlgid en el segle III.<ref name="trevithick-society.org.uk">[http://www.trevithick-society.org.uk/industry/cornish_history.htm A history of Cornish mining]</ref> L'àrea va mantenir contactes amb la [[Gàl·lia]] i la [[Mediterrània]] després de la retirada dels romans, i és probable que l'estany tingués un paper important en aquest comerç.{{sfn|Koch|2006|p=619}} S'ha excavat terrissa postromana importada arreu de la regió. Un augment evident a finals del segle V d'importacions [[
El cristianisme sembla haver sobreviscut a Dumnònia després de la sortida romana de la Gran Bretanya, confirmat per la trobada d'una sèrie de cementiris cristians de l'època romana tardana.{{sfn|Yorke|1995|p=15-19}} En els segles V i VI la zona va ser evangelitzada suposadament pels fills de [[Brychan]] i els sants d'Irlanda com sant [[Piran]], i e [[Gal·les]] com sant [[Petroc]] o sant [[Keyne]]. Hi va haver importants monestirs a [[Bodmin]] i a [[Glastonbury]]; i també a Exeter, on s'han descobert enterraments del segle V a prop de la catedral que probablement representen el cementiri dels fundadors que assistiren [[Bonifaci de Fulda]] (encara que hi ha controvèrsia sobre si era [[saxó]] o britànic). Esporàdicament, els bisbes de Cornualla són anomenats en diverses fonts documentals fins que Dumnònia fou adscrita a la [[Arquebisbe de Canterbury|seu de Canterbury]] a mitjans del segle IX. L'organització en [[Parròquia (civil)|parròquies]] es va desenvolupar posteriorment, en l'època normanda.{{sfn|Pearce|1978|p=del capítol 3}}
| |||