Tlemcen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Plantilla
Línia 16:
Van lluitar contra el general califal Ibn al-Ashath ([[765]]) que va enviar un exèrcit manat per [[al-Aghlab]] al-Tamimi; el general es va establir a [[Tubna]] a la regió del [[Zab]], i va atacar Tlemcen i després [[Tànger]] però fou rebutjat en les dues poblacions; les tribus berbers [[sufrites]] i [[ibadites]] van formar aliança sota Abu Kurra i el [[767]] es van presentar davant de [[Kairuan]]; el [[768]] Abu Kurra, amb un exèrcit berber de 40000 cavallers, va assetjar Tubna.
 
Després d'això les notícies sobre l'estat de Tlemcen quasi desapareixen. Sembla que va tenir bones relacions amb els rustúmides de [[Tahert]], imamat establert per [[Abd al-Rahman ibn Rustam]] vers [[776]]/[[777]] o [[778]]/[[779]]; aquest imam va enllaçar amb els Banu Ifran per matrimoni (una filla de l'imam de Tlemcen, segurament Abu Kurra, ja que el matrimoni hauria de ser anterior al 765, es va casar amb Abd al-Rahman i fou la mare d'Abd al-Wahhab, el segon imam). Al final del {{segle|VIII}} els Banu Ifran van donar suport al rebel Abu Kudama Yazid ibn Fandin al-Ifrani, un cosí d'Abd al-Wahhab de Tahert, fundador de la dissidència [[nakkarita]], revoltat contra l'imam fins que fou mort en combat per Aflah ibn Abd al-Wahhab vers el [[803]]/[[804]]. A la segona meitat del [[{{segle |VIII]]|s}} es van establir a la zona els [[maghrawa]], tribu germana dels Banu Ifran, amb el mateix ancestre.
 
=== Emirat maghrawa de Tlemcen, dinastia Banu Khazar ===