Xirivella: diferència entre les revisions

Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es dedueix d'algunes peces trobades, en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.<ref>{{Ref-web|url = http://www.xirivella.es/va/xirivella-ajuntament/hist%C3%B2ria-de-la-poblaci%C3%B3-0|títol = Història de la població|consulta = |llengua = |editor = Ajuntament de Xirivella|data = 2015|nom = Juan José|cognom = Gordón Baeza}}</ref> Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.

 

 

Els calatraves prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.<ref>{{Ref-web|url=http://www.xirivella.es/va/xirivella-ajuntament/hist%C3%B2ria-de-la-poblaci%C3%B3-0|títol=Història de la població {{!}} Ajuntament de Xirivella|consulta=2017-09-11|llengua=va}}</ref>