Revisió del 11:04, 20 set 2019 modifica Ketsia23 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 4.906 edits →‎El període medieval ← Edició anterior		Revisió del 14:00, 28 oct 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 76: Pipí va ser escollit rei per la noblesa franca, fundant la [[Dinastia Carolíngia]]. A més a més, el Papa el va coronar i el va beneir, convertint-se en el primer monarca europeu que va regnar ''per la gràcia de Déu''. A partir d'aquest moment va començar una llarga cooperació entre el regne franc i l'Església. A Itàlia, el poder bizantí declinava des d'inicis del [[{{segle \|VIII]]\|s}} i les relacions entre els emperadors bizantins i els papes estaven molt deteriorades. Durant el pontificat d'[[Esteve II (III)]], Astolf, rei dels llombards, va ocupar els territoris bizantins de l'[[Exarcat de Ravenna]] i després va posar setge a Roma. Davant la impossibilitat de rebre ajuda bizantina, Esteve va demanar-ne a Pipí el Breu, que va respondre a la seva crida i va iniciar diverses campanyes contra els llombards, que finalment van haver d'abandonar els territoris ocupats: Ravenna, Ferrara, Bolonya, els bisbats de Rímini, Pesaro, Fano, Senigallia i Ancona) i la regió de Roma. Pipí va posar aquestes terres sota el govern directe dels papes. Però el perill llombard no havia quedat totalment anorreat per les accions militars de Pipi el Breu. El rei [[Desideri d'Ístria\|Desideri]] va envair els Estats Pontificis i la pròpia Roma. [[Adrià I]], papa el [[774]], va convocar un altre cop els francs i va ser Carlemany, com abans havia estat el seu pare, qui va acudir en defensa de la [[Santa Seu]]. El resultat va ser la restitució dels béns de l'Església. La major part d'Itàlia central va quedar constituïda com un estat independent sota el govern dels papes. En agraïment, el Papa va coronar Carlemany com a emperador d'Occident l'any [[800]].

Estats Pontificis: diferència entre les revisions