Diferència entre revisions de la pàgina «Sufisme»

2 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
Plantilla
m (|thumb|170px -> |miniatura)
m (Plantilla)
El '''sufisme''' o '''tassàwwuf''' (en [[àrab]]: '''تصوف''', ''taṣawwuf''; en [[persa]]: '''صوفی‌گری''', ''sufigari''; en [[turc]]: '''tasavvuf'''; en [[urdú]]: '''تصوف''') és una tradició mística [[islam|islàmica]] de caràcter [[esotèric]], practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor. Aquesta mística té per finalitat última accedir a la "presència" i el coneixement de [[Déu]] directament, i no per mitjà de les normes i formulismes establerts per la llei islàmica. Per això, l'islam oficial no l'ha encoratjat mai en excés.
 
A partir de l'[[Iraq]] al [[{{segle |VIII]]|s}}, i de [[Bagdad]] i del [[el Caire|Caire]] al [[segle IX]], el sufisme s'estengué per tot el món islàmic, des de l'[[Iran]] fins al [[Màgrib]] i l'[[Àndalus]], i des d'[[Anatòlia]] fins a l'[[Índia]] i l'[[Àsia Central|Àsia central]].
 
Des de l'aparició del terme, al segon segle de l'[[hègira]], aquest ha englobat diferents manifestacions d'espiritualitat, com certes formes d'[[ascetisme]] (''[[zuhd]]'') o de fervor religiós (''[[ubbad]]''), certs ordes militars místics de cavalleria (''[[futuwa]]'') i de les ràbites (''[[ribat]]''), la [[gnosi]] (''[[irfan]]''), el sufisme popular i de veneració pels sants ([[morabit]]s), i també una espiritualitat sense cap manifestació externa ''([[malamiyya]])''. Malgrat la desconfiança dels garants de l'ortodòxia religiosa, el sufisme ha arribat a ser considerat com una més de les ciències tradicionals islàmiques, amb què s'ha interrelacionat sovint, com la filosofia islàmica (''[[fàlsafa]]''), la [[jurisprudència]] (''[[fiqh]]''), la [[teologia]] (''[[kàlam]]''), la cosmovisió (''[[aqida]]'') o l'[[exegesi]] alcorànica (''[[tafsir]]'').
369.932

modificacions