Al [[{{segle|VIII]]|s}} apareix un notable de la tribu dels [[Ijl|Ijl ibn Lujaym]], de nom Idris ibn Makel, era mercader a [[Kufa]] junt amb el seu germà Issa ibn Makel, que són els primers membres coneguts dels dulàfides; es diu que [[Abu-Múslim]] el general que va contribuir decisivament a la pujada de la dinastia abbàssida, fou primer esclau d'aquesta família, però és possible que aquest fet fos esbombat posteriorment pels mateixos dulàfides. A finals del segle següent la família va emigrar a l'est, a la regió dels [[Zagros]], on van comprar terres i al cap d'uns anys dominava uns territoris a l'est de [[Nihawand]], entre [[Hamadan]] i [[Esfahan]] (però prop de Hamadan) on potser ja tenien terres abans; els seus territoris van formar després el districte d'Al-Igharayn (els dos feus). El cap de la família era Issa ibn Idris, que es va dedicar a bandoler i amb les riqueses acumulades va construir la fortalesa d'Al-Karaj. El seu fill i successor [[Al-Qàssim ibn Issa]] fou conegut com a Abu-Dúlaf i va donar nom a la dinastia.
