Basilians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandarditza nomenclatura de dinasties
m Plantilla
Línia 36:
Els monjos van prendre part activa en la vida eclesiàstica del seu temps, en disputes teològiques, i van desenvolupar una gran tasca assistencial i d'evangelització. Els monestirs eren llocs de refugi per als estudiosos i molts dels bisbes i els patriarques provenien d'aquestes comunitats. El prestigi i la influència dels monestirs va ser gran i això va comportar que tinguessin poder i riqueses. La seva història s'entrellaça, per tant, amb la de les Esglésies Orientals i és paral·lela a la dels monestirs occidentals.
 
El decret de [[726]] de [[Lleó III Isàuric]], que ordenava la [[iconoclàstia|destrucció de les icones]] i va portar a la dissolució de monestirs, va comportar que molts monjos orientals fugissin de les persecucions i arribessin als extrems occidentals de l'imperi, al sud d'[[Itàlia]]: primer a [[Sicília]] i [[Pulla]] al [[{{segle |VIII]]|s}}, d'on passà a [[Calàbria]] i la resta d'[[Europa]]. Un cop passades les persecucions, el 843, les comunitats gregues d'Itàlia continuaren existint i van donar lloc als posteriors ordes i congregacions basilians catòlics.
 
A més, els monestirs enviaren missioners a evangelitzar, principalment a les terres eslaves, cristianitzades per la tasca iniciada pels monjos [[Ciril i Metodi]].