Revisió del 14:28, 29 set 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Terminologia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 17:59, 28 oct 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m Enllaços i majúscules Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 20: Ibn az-Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell fou enviada una força de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general [[Al-Hajjaj ibn Yusuf\|Al-Hajjaj]]. La [[Setge de La Meca (692)\|ciutat fou assetjada]] ([[25 de març]] del [[692]]) i uns mesos després Ibn az-Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir{{sfn\|Saunders\|1965\|p=75}} ([[4 d'octubre]] o [[3 de novembre]] segons les fonts).<ref> la data tradicional de la mort de Ibn az-Zubayr és l'[[1 d'octubre]]</ref> Al-Hajjaj fou nomenat governador d'[[Hidjaz]]. En aquest any l'emperador bizantí va refusar acceptar la nova moneda d'or forjada pel califa, i va esclatar la guerra; en els mesos següents es van produir combats a la frontera¡, on les forces califals foren dirigides per Muhammad ibn Marwan, germà del califa, però van tenir pocs resultats. El [[693]] es van produir atacs dels musulmans a les [[Imperi ~~bizantí~~Romà d'Orient\|guarnicions romanes d'Orient]] a l'Àfrica. El mateix [[693]] el califa va iniciar la lluita contra els [[kharigites]]. Una primera derrota, va anar seguida d'una acció conjunta de les forces de Kufa i Bàssora que van derrotar els kharigites Nadjdiyya de la [[Yamana]] a [[Mushahhar]] ([[693]]) però restaven els kharigites ''azarika'' de [[Pèrsia]], més perillosos i fanàtics; els ''mukatila'' del general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra ja havien demostrat poc interès a combatre aquestos sectaris, i ara, al servei del nou califa, les coses no havien canviat; el [[694]] el califa va decidir enviar a Al-Hajjaj, al que va nomenar governador de Kufa i va passar a dirigir la campanya encara que Muhàl·lab va conservar el comandament. En tres anys els Azarika foren aniquilats, però mentre va esclatar una altra revolta kharigita entre la tribu [[rabia]] de Mesopotàmia, dirigits per Shabib, que van atacar territori de Kufa i van conquerir [[Madain]] (695/696); els ''mukatila'' de Muhàl·lab, cridats des de Pèrsia, no van poder recuperar el control de Madain ni impedir l'atac a Kufa; Al-Hajjaj va fer venir 4000 sirians que van rebutjar als atacants i van matar a Shabib (començaments del 697). Aquestes mateixes tropes foren utilitzades per acabar amb els Azarika a [[Tabaristan]]. El [[697]] el governador d'[[Egipte]], Hasan, va posar als seus ''mukatila'' i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantins a Àfrica. [[Kayrawan]], que estava ara en mans romanes d'Orient, fou recuperada i [[Cartago]] i Hipozaritos ([[Bizerta]]) ocupades; els bizantins només van retenir [[Hipona]] i algunes fortaleses aïllades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizantí, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini àrab dirigits per la famosa reina [[Kahina]], una profetessa de l'[[Aures]]. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantina, i va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels àrabs.<ref> ''Septem'', [[Ceuta]], devia estar fins llavors sota domini bizantí, encara que amb un govern local berber; ers possible que a causa de la pèrdua de Cartago, el cap del govern local fes algun acord amb els visigots </ref>

Abd-al-Màlik ibn Marwan: diferència entre les revisions