Revisió del 15:37, 18 set 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.495 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 18:30, 28 oct 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.495 edits m Terminologia Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 16: == Història == S'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, [[Imperi aquemènida\|persa]], [[període hel·lenístic\|hel·lenística]], romana, [[Imperi Bizantí\|~~bizantina~~romana d'Orient]] i [[Sultanat mameluc del Caire\|mameluca]].<ref name=Finkelstein429>Finkelstein et al, 1997, p. 429</ref> [[Edward Robinson (erudit)\|Edward Robinson]] identifià 'Atara amb l'[[Ataroth]] [[Bíblia\|bíblica]] esmenada al [[Llibre de Josuè]].<ref>Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. [https://archive.org/stream/biblicalresearch03robiuoft#page/n97/mode/1up 80]</ref> Tanmateix, algunes autoritats modernes prefereixen situar Ataroth en altres llocs.<ref name="Tsafrir">{{ref-llibre\|autor= Yoram Tsafrir \|autor2= Leah Di Segni \|autor3= Judith Green \| last-author-amp = yes \|títol= Tabula Imperii Romani: Judaea, Palaestina \|editorial= Israel Academy of Sciences and Humanities \|lloc= Jerusalem \|any= 1994 \|pàgina= 71}}</ref><ref>{{ref-publicació\|títol= Kh. 'Aujah el-Foqa (Ataroth) — an Iron Age Fortified City in the Jordan Valley \|autor= Adam Zertal \| author-link = Adam Zertal \|autor2= Dror Ben-Yosef \|autor3= Oren Cohen \|autor4= Ron Be'eri \| last-author-amp = yes \|publicació= Palestine Exploration Quarterly \|volum= 141 \| number = 2 \|any= 2009 \|pàgines= 104–123 \| doi=10.1179/174313009x437819}}</ref> Línia 43: == Santuaris == 'Atara conté dos santuaris per figures santíssimes. L'antiga [[mesquita]] del poble aplega el Santuari d'I'mar. Allí hi havia una església [[~~bizantina~~romana d'Orient]].<ref name="PACE"/> === Santuari de Sheikh al-Qatrawani ===

'Atara: diferència entre les revisions