Feudalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22185644 de 93.176.143.89 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
Es desfà la revisió 22185633 de 93.176.143.89 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 2:
== Orígens del feudalisme ==
Durant el Baix [[Imperi Romà]] la vida urbana va decaure. Als segles IV-V es produeix un replec demogràfic i una ruralització amb gran latifundisme, sistema que comporta que hi hagi una tendència a l'autosuficiència. En aquesta època es desenvolupen les lleis del [[colonat]], que convertiran els [[esclaus]] en colons, persones lliures però vinculades a la terra. Aquest procés de ruralització és producte de la creixent inseguretat, car les ciutats són objectiu preferent de les incursions bàrbares, però també va associat a l'escassetat de moneda, a la seva contínua pèrdua de valor i a la seva poca circulació. La fi de l'expansió romana, a més, havia provocat una certa escassetat d'esclaus i, com a conseqüència, un augment econòmics d'aquests, per la qual cosa es va haver de cercar una altra alternativa que assegurés fins a cert punt l'estabilitat de la mà d'obra, i en aquest sentit vincular-la a la terra era una bona opció.[[Fitxer:Cleric-Knight-Workman.jpg|miniatura|esquerra|Al·legoria de la societat feudal: un monjo, un cavaller i un camperol, els tres ordres socials
[[Fitxer:Dürer karl der grosse.jpg|thumb|Carlemany segons [[Albrecht Dürer]] ([[1511]])]]
Es pot considerar el feudalisme tenint primer en compte aquella part de la societat que se situa en el primer esglaó de la piràmide social,<ref>{{Ref-web|url=http://blocs.xtec.cat/gdl2004/files/2014/01/piramide-e-mitjana.jpg|títol=Piràmide social en l'Edat Mitjana|consulta=|llengua=|editor=|data=}}{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> és a dir, els camperols (i els que abandonen la ciutat), els quals cerquen seguretat i la troben en el [[vassallatge]]. Però també es pot considerar des del primer esglaó, pel [[clientelisme]] [[merovingi]] i [[Imperi Carolingi|carolingi]], que hi veia una forma d'assegurar el poder i d'obtenció de mà d'obra per treballar els grans latifundis.
En qualsevol cas, sembla clar que la gènesi del feudalisme es troba en les primeres clienteles merovíngies,<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00088058.xml|títol=Merovingis|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> que generalitzen el [[beneficium|benefici]] i la tendència a convertir els latifundis del Baix Imperi en dominis senyorials. El benefici o beneficium era una institució romana consistent en l'atorgació per part d'un individu del domini i el gaudi d'un bé a un altre. Aquest bé acostumava a ser una terra, però també podia ser un càrrec o un dret. La seva duració podia ser indefinida, però sempre era de caràcter personal i, per tant, acabava en qualsevol cas amb la mort d'un dels dos implicats: atorgador o beneficiat. A més era molt fàcilment revocable. Es tractava d'una forma habitual de premiar els veterans de guerra, donant-los terres en regions frontereres, de manera que al mateix temps es reforçava la dominació romana sobre aquella zona; però sempre es tractava d'un premi a posterior i, per serveis prestats. Els merovingis començaran a donar-lo a priori, com a recompensa a la fidelitat.
Als segles VIII-IX, en època [[Dinastia carolíngia|carolíngia]], les nombroses guerres civils multiplicaran el nombre de guerrers i vassalls, i serà en aquest context que es produirà la unió de vassallatge i benefici, car aquest ja no es donarà pels serveis prestats, sinó per assegurar la fidelitat, d'aquesta manera quan se'l necessiti acudeixi, o, fins i tot, per pagar els funcionaris davant l'escassetat de moneda.
[[Carlemany]] crea la figura del ''vassi dominici'', el vassall del senyor, però aquests crearan al seu torn els seus propis vassalls, la qual cosa debilita l'Imperi, que es va atomitzant a la vegada que els súbdits són substituïts per vassalls. I si bé en un principi la unió de vassallatge i benefici ho serà ''de facto'', amb el temps esdevindrà ''[[de iure]]''. I el mateix passarà amb la immunitat senyorial, basada en què el domini només depengués del senyor. És també ara quan apareix el jurament de fidelitat. I el [[877]], finalment, el benefici esdevé hereditari mitjançant la [[Capitular de Quierzy]] de [[Carles II el Calb]].
Una vegada això hagi passat, el sistema feudal es consolidarà. Al segle X el benefici serà substituït pel [[feu]], apareixerà l'homenatge, augmentarà la complexitat del contracte... però per a molts historiadors el moment clau és el 877, quan el benefici s'ha tornat hereditari.
== Característiques del feudalisme ==
| |||