Sant Miquel de Cuixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 30:
Pels volts del [[940]], per iniciativa del comte [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred]], primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i, a partir d'aquest moment, el monestir és conegut com a ''Sant'' ''Miquel i Sant Germà de Cuixà''. Tres anys després, el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes [[Oliba Cabreta]] i [[Miró III de Cerdanya|Miró]], germans de Sunifred.
Durant tot el [[segle X]], les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del [[Conflent]], la [[Cerdanya]] i el [[Rosselló]] li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat. L'extensió i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econòmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan {{segle
El [[956]], es reconstrueix l'edifici per fer-lo més sumptuós; l'altar major és consagrat el [[30 de setembre]] del [[974]] per [[abat Garí|Garí]], monjo procedent de [[Orde de Cluny|Cluny]] i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats més importants del cenobi. El mateix any van adquirir els [[alous al Rasès]], al [[Comtat de Rasès|comtat d'aquest nom]]. Havia estat un col·laborador destacat dels abats Aimard i Maiol a [[Sant Pere de Cluny]] i, probablement, degué introduir a Cuixà la reforma cluniacenca. Aquesta vinculació amb l'abat Garí, implicat en la gran política de l'època, va propiciar el retir, a Cuixà, del dux de [[Venècia]], [[Pere Orsèol]], que va abdicar el [[978]] i va morir a l'abadia en olor de santedat el [[987]]. El cenobi també va acollir [[Romuald de Ravenna]], futur fundador de l'[[orde camaldulenc]] i sant.
| |||