Diferència entre revisions de la pàgina «Mefistofele»

11 octets eliminats ,  fa 11 mesos
retocs de format
m (neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors)
(retocs de format)
Etiqueta: editor de codi 2017
{{Infotaula composició
| imatge = Faust-Goethe.jpg
|títol=Mefistòfil
| imatge = Faust-Goethe.jpg
|descripció imatge=Edició d'Insel del ''[[Faust (Goethe)|Faust]]'' de [[Goethe]]
|títol original=Mefistofele
*''Pantalis'' (contralt)
*''Nereo'' (tenor)
}}
}}'''''Mefistofele''''' és una [[òpera]] amb un pròleg, quatre actes i epíleg d'[[Arrigo Boito]], amb [[llibret]] del mateix compositor basat en el ''[[Faust (Goethe)|Faust]]'' de [[Goethe]]. Va ser estrenada el [[1868]] al teatre [[la Scala]] de [[Milà]] i constituí un vertader fracàs, el que va obligar l'autor a revisar-la. La versió revisada definitiva es va estrenar a [[Bolonya]] el [[4 d'octubre]] de [[1875]].
 
== Origen i context ==
 
L'aparició de ''Mefistofele'' de Boito en el firmament de la lírica italiana, encara que accidentada (la primera versió de l'òpera va fracassar estrepitosament a la Scala de Milà el 1868) va tenir un valor considerable, doncs en aquests anys en què [[Verdi]] era l'amo i
senyor de l'òpera italiana per mèrit propi, aconseguir destacar en el seu propi terreny era una empresa àrdua, i Boito, persistentment l'acabaria aconseguint amb la revisió i reestrena de ''Mefistofele'' el 1875 a [[Bolonya]]. Bolonya era la ciutat operísticament més "avançada" d'Itàlia en aquests anys: era la ciutat on s'havia representat per primera vegada una òpera de [[Richard Wagner|Wagner]] el 1871 (amb gran irritació de la [[verdiana]] [[Parma]], on apallissaven als conciutadans que es desplaçaven a Bolonya a presenciar els espectacles wagnerians).<ref name="LV1987">{{ref-web| url = http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/11/18/pagina-41/33004277/pdf.html| títol = Una illa preverista en un mar verdià| cognom = Alier| nom = Roger| enllaçautor = Roger Alier| format = pdf| llengua = castellà| lloc = Barcelona| editor = La Vanguardia| data = 4 de desembre de 1987}}</ref>
Mort de Margherita. Margherita, condemnada a mort, delira a la presó mentres espera, encadenada, la seva execució. Ha sigut acusada d'un doble assassinat: ofegar el seu fill i enverinar la seva mare. Faust arriba disposat a salvar-la. Quan finalment la convenç perquè fugi amb ell, Margherita reconeix en l'acompanyant de Faust al maligne, i es tira enrere. Mefistofele pressiona la parella perquè es doni pressa, perquè s'acosta el [[botxí]]. La noia renuncia a fugir amb ells i implora al cel el seu perdó. Les veus celestials proclamen que l'ànima de Margherita està salvada. Mefistofele i Faust desapareixen.
 
=== Segona part ===
==== Acte IV ====
La nit del sàbat clàssic. La nova aventura de Faust transcorre ara al regne de les faules, rodejat de bells paisatges, temples i sirenes. Al fons s'albira una preciosa barca de plata en la qual va [[Helena de Troia]]. Faust queda fascinat per la bellesa del seu rostre. L'embarcació s'allunya arrossegada per les sirenes. Faust se sent feliç a l'[[antiga Grècia]] i vol cortejar Elena. Mefistofele, no obstant això, comenta que està incòmode en aquest lloc; ell preferix l'aquelarre de bruixes. Arriba Elena. Faust, abillat com un elegant cavaller del segle XV i acompanyat per Nereo, Pantalis, faunes i sirenes, li declara el seu profund amor. Ella li correspon i li proposa viure en una plàcida vall de l'Arcadia.
 
=== Epíleg ===
La mort de Faust. Faust en el seu gabinet, vell i fatigat, com al principi. L'ancià medita i rellegeix l'Evangeli. Està angoixat i es penedix de les aventures que li ha brindat el pacte amb Mefistofele: les històries reals que ha viscut li han ocasionat dolor, mentre que les ideals només han sigut somiades. Una resplendor celestial sembla reclamar l'atenció del condemnat ancià. Mefistofele, en veure que la seva víctima es mostra més pròxima a Déu que a ell, tracta de temptar-lo novament. Però és inútil. Faust s'aferra a l'Evangeli i demana clemència al Senyor. Ha comprès el significat de l'amor a Déu, i és redimit pel cel, igual que Margherita.
 
== Moments més cèlebres ==
 
Les intervencions corals de veus blanques com a adultes al pròleg i l'epíleg són dels millors moments de la partitura. L'estil de Boito és una amalgama de les experiències operístiques anteriors, amb algunes peces que podrien estar integrades en el ja llunyà món de l'òpera [[belliniana]] (com l'ària de Margherita, la més famosa de la partitura, ''L'altra notte in fondo al mare'', amb la seva introducció instrumental tradicional i la seva estructura regular, apta per ser repetida amb ornamentacions, si la cantant ho desitja), i amb una escriptura tensa i sostinguda, que anuncia el llenguatge [[verista]], en altres parts de l'obra, i singularment en les intervencions per al tenor.<ref name="LV1987" />
 
 
== Vegeu també ==
* [[Llista d'òperes més importants]]
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Òperes basades en obres de Johann Wolfgang von Goethe]]
[[Categoria:Òperes del Romanticisme]]
767.149

modificacions