Solstici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 83.38.47.243. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
 
{{Solstici-equinocci}}
El '''solstici''' és cadascun dels dos moments de l'[[any]] en què el [[Sol]] té la màxima [[declinació (astronomia)|declinació]] (distància angular) respecte a l'[[equador celeste]].
Els solsticis (del llatí solstitium (sol sistere), "Sol quiet") són els moments de l'any en què el Sol aconsegueix la seva major o menor HOLA aparent en el cel, i la durada del dia o de la nit són les màximes del any, respectivament. Astronòmicament, els solsticis són els moments en què el Sol aconsegueix la màxima declinació nord (+ 23º 26 ') o sud (-23º 26') pel que fa a l'equador terrestre.
 
En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o el 21 de juny i el 21 o el 22 de desembre de cada any.
 
Al llarg de l'any la posició del Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i cap al Sud. L'existència dels solsticis és provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita.
 
En els dies de solstici, la durada del dia i l'altitud del Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any. En la majoria de les cultures antigues se celebraven festivals commemoratius dels solsticis.
 
En zones temperades, les dates dels solsticis són idèntiques a les del pas astronòmic de la primavera a l'estiu i de la tardor a l'hivern. Les dates del solstici d'hivern i del solstici d'estiu estan invertides en els dos hemisferis. Solstici és un terme astronòmic relacionat amb la posició del Sol en l'equador celeste.
 
índex
 
1 Moviment diürn del Sol
 
1.1 Solstici de juny
 
1.2 Solstici de desembre
 
2 Tradicions
 
3 Vegeu també
 
 
Moviment diürn del Sol
 
Posició del Sol a l'alba, al migdia i al vespre, en els solsticis i equinoccis, per a una latitud de 49 graus (la de París, aproximadament)
 
En els dies de solstici, la durada del dia i l'altitud del Sol al migdia són màximes o mínimes respecte a qualsevol altre dia de l'any.
 
Solstici de juny
 
Visió respecte al pla equatorial
 
Il·luminació de la Terra pel Sol en el solstici de juny. En sis mesos més l'altre pol serà el exposat al sol
 
En el solstici d'estiu de l'[[hemisferi nord]], el Sol aconsegueixarriba elal zenit al migdia sobre el [[tròpic de Càncer]] i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el [[tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o el 21 de juny i el 21 o el 22 de desembre de cada any]].
Ocorre regularment al voltant del 21 de juny. És denominat d'estiu a l'hemisferi nord o d'hivern en l'hemisferi SUD.3
 
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la [[primavera]] a l'[[estiu]], alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la [[tardor]] a l'[[hivern]]. A l'[[hemisferi sud]], se'n diu ''solstici d'estiu'' del solstici del mes de desembre, i ''solstici d'hivern'', del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
La data del solstici de juny constitueix el dia més llarg de l'any en l'hemisferi septentrional, i el més curt en l'hemisferi meridional.
 
1.1== Solstici ded'estiu juny==
En el pol Nord el Sol circula pel cel a una altitud constant de 23 °.
[[Fitxer:Earth-lighting-summer-solstice EN.png|miniatura|esquerra|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'estiu]]
En el '''solstici d'estiu''', el Sol es troba en la posició més septentrional (més al [[nord]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Càncer]], a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.
 
== Solstici d'hivern ==
En el cercle polar àrtic el centre del Sol solament toca l'horitzó del Nord, sense posar-se. El Sol culmina al Sud, on aconsegueix la seva altitud màxima: 47 °. És l'únic dia que el Sol es manté sobre l'horitzó durant 24 hores.
{{AP|Solstici d'hivern}}
[[Fitxer:Earth-lighting-winter-solstice EN.png|miniatura|esquerra|320px|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'hivern]]
[[Fitxer:ReflectedSolarRadiation Solstices.jpg|miniatura|245px|Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud ([[watt]]s/[[m²]])]]
En el '''solstici d'hivern''', el Sol es troba en la posició més meridional (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la [[Terra]] es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" a les nostres latituds. A partir d'aquesta data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena ''[[equinocci]]'' ''de primavera'' (comença aquesta estació, del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis'', 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.
 
A partir d'eixa data, el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí ''september'', el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de "dia" i 12 hores de "nit").
En el tròpic de Càncer el Sol surt als 27 ° Nord, de l'Est. Culmina al zenit, i es posa als 27 ° Nord, per l'Oest. El Sol està sobre l'horitzó durant 13,4 hores: 13 hores 24 minuts.
 
I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.
A l'equador el Sol surt als 23 ° Nord, de l'Est. Culmina al Nord, on aconsegueix la seva altitud màxima: 65 °. Es posa als 23 ° Nord, a l'Oest. Roman 12 hores sobre l'horitzó.
 
2== Tradicions ==
En el tròpic de Capricorn el Sol surt als 27 ° Nord, de l'Est. Culmina al Nord, on aconsegueix la seva altitud màxima: 59.48 °. Es posa als 27 ° Nord, per l'Oest. El Sol està sobre l'horitzó durant 10,6 hores: 10 hores 36 minuts.
Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres.
 
Posteriorment, la religió catòlica s'hi va adaptar: [[Nadal]] al solstici d'hivern, [[Nit de Sant Joan|sant Joan]] (fogueres) al solstici d'estiu, i també, [[Josep de Natzaret|sant Josep]] (les [[Falles]] valencianes) a l'equinocci primaveral i [[Miquel (arcàngel)|sant Miquel]] a l'equinocci de tardor.
En el cercle polar antàrtic el centre del Sol solament toca l'horitzó del Nord, sense sortir. És l'únic dia que el Sol es manté baix de l'horitzó durant 24 hores.
 
3== Vegeu també ==
En el pol Sud mai surt el Sol. Sempre es manté 23 ° a baix de l'horitzó.
* [[Equinocci]]
* [[Colur]]
 
== Referències ==
El punt solsticial està situat a l'inici de la constel·lació de Taure, de manera que el nom astronòmic del tròpic és de Taure.
{{Projectes germans|commons=Solstice}}
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
Solstici de desembre
{{Viccionari-lateral|solstici}}
 
Ocorre al voltant del 21 de desembre. Se li denomina «d'hivern» a l'hemisferi nord, o «d'estiu» a l'hemisferi SUD.3
<references />gracies nois
<br />
[[Categoria:Fenòmens astronòmics]]
[[Categoria:Esdeveniments del juny]]