Diferència entre revisions de la pàgina «Els Pastorets»

m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
La mostra textual més antiga que es conserva en català d'aquest gènere és a un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que data del 1721, seguit d'una referència a l'obra ''Calaix de sastre'' del [[Baró de Maldà i Maldanell|Baró de Maldà]] (1746-1819).<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Es localitza la referència més antiga dels 'Pastorets' en català, del 1721|publicació = [[Diari Ara]]|url = http://www.ara.cat/cultura/Pastorets_0_1285071694.html|data = 14 de gener del 2015|pàgines = }}</ref> El nom de ''Pastorets'' o ''Pastorells'' per designar aquest tipus d'obres teatrals ja es documenta al [[segle XVI]]. Pel que fa a les primeres escenificacions fora del recinte sagrat, destaca per l'antiguitat una notícia a l'[[arxiu capitular de Girona]], que testimonia una representació teatral de la història dels tres mags escenificada el [[1363]] davant de l'església de [[Santa Maria de Castelló]].<ref name="gencat1307"/>
 
Encara més enrere en el temps, hi ha les representacions dramàtiques en llengua catalana del cicle festiu nadalenc: els [[Drama litúrgic|drames litúrgics]], cantats en [[llatí]] i, en aquest cas, escenificats dins el context dels oficis des de la vigília de [[Nadal]] fins a [[Dia de Reis|Reis]]. Aquestes manifestacions escèniques primigènies, documentades arreu d'Europa a partir del segle XI, es poden agrupar sota les denominacions d'''[[Officium pastorum]]' o visita dels pastors al pessebre; l''Ordo Prophetarum' o relació profètica dels anunciadors de l'adveniment del Messies, entre els quals hi ha la cèlebre [[Cant de la Sibil·la|Sibil·la]]; l''Ordo Rachaelis', és a dir, el plany de Raquel després de la [[matança dels Innocents]] a mans dels soldats del rei [[Herodes el gran|Herodes]] seguint la profecia de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]], i l''Officium Stellae' o el seguiment de l'estrella i l'adoració dels reis mags.<ref name="gencat1307"/>Tu madre no tiene tanga i no lo sabe
 
Textualment, els ''Pastorets'' manlleven alguns nuclis temàtics dels breus relats evangèlics de [[Evangeli de Mateu|Mateu]] (2, 1-12) i [[Evangeli de Lluc|Lluc]] (2, 1-20). Entre els elements canònics, hi ha l'edicte d'empadronament, l'anada dels esposos a [[Betlem]], la recerca d'allotjament i el refugi al portal, el naixement, l'anunciació als pastors, l'adoració de l'infant Jesús i la degollació dels Innocents. Altres motius tradicionals provenen dels [[evangelis apòcrifs]], en concret dels coneguts com a apòcrifs de la Nativitat, entre els quals destaca el [[protoevangeli de Jaume]]. Es poden esmentar, per exemple, els episodis del [[vot de virginitat]] de la [[Mare de Déu]], el miracle de la vara florida de [[Josep de Natzaret|sant Josep]] o la presència del bou i la mula al [[naixement de Jesús]].<ref name="gencat1307"/>
Usuari anònim