L'Espoli (Catedral de Toledo): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Yhu
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 77.225.49.4. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 11:
| museu= Catedral de Toledo
}}
'''''L'espoli''''' o '''''El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari''''' és un quadre pintat pel [[El Greco|Greco]] (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la [[sagristia]] de la [[catedral de Toledo]]. És una [[pintura a l'oli]] sobre [[llenç]] i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un [[retaule]] al fons de la sala i està emmarcada per dues [[columna|columnes]] [[ordre corinti|corínties]] de marbre.<ref name="Alcolea305">[[#Alcolea|Alcolea 1988]]: p. 305</ref>
 
El resultat de la composició de la pintura no va ser del gust dels [[comitent]]s, perquè van al·legar que teològicament el cap de Crist hauria d'ocupar la part superior de la pintura, sense que hi hagués cap altre personatge que el sobrepassés i també es va discutir sobre la conveniència que apareguessin les [[tres Maries]] en aquesta escena, ja que segons el [[capítol (catolicisme)|capítol catedralici]] en cap relat dels [[Evangeli]]s sortien com a presents en aquesta escena.
a escena.
 
Segons [[Manuel Bartolomé Cossío]], aquest quadre és el més poètic i d'una expressió més elevada de l'artista, fet que suposa un moment àlgid de la seva producció.<ref name="Cossío99">[[#Cossío|Cossío 1965]]: p. 99</ref> Per a [[Josep Gudiol Ricart]] és una de les millors obres del pintor i una obra capital de la història de la pintura europea.<ref name="Gudiol85">[[#Gudiol|Gudiol 1982]]: p. 85</ref> Està catalogat per [[Harold Wethey]] amb el número 78 en el seu catàleg raonat d'obres d'El Greco.
<br />
 
== Autor ==
Línia 28:
 
== Història ==
El [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral de Toledo devia encarregar al Greco la realització de ''L'espoli'' el [[2 de juliol]] de [[1577]], ja que existeix un document que detalla que en aquesta data va rebre 400 [[ral]]s de bestreta pel quadre.<ref name="Cossío99">[[L'Espoli (Catedral de Toledo)#Cossío|Cossío 1965]]: p. 99</ref> Es tracta del primer document que acredita la presència del pintor a [[Toledo]],<ref name="Pita46">[[#Pita|Pita 1985]]: p. 46</ref> i dels primers treballs a Toledo, nouvingut d'[[Itàlia]], al costat de les pintures del [[retaule]] de [[Santo Domingo el Antiguo]].<ref name="Cossío33">[[#Cossío|Cossío 1965]]: p. 33</ref>
 
[[Fitxer:El Expolio del Greco en la Sacristía Catedral Toledo.jpg|thumb|esquerra|La pintura en la seva ubicació a la sagristia de la [[catedral de Toledo]]]]
Línia 37:
[[Fitxer:El Expolio del Greco Catedral de Toledo detalle3.jpg|thumb|Detall de la pintura on les tres Maries miren amb [[malenconia]] com un home, pintat en un atrevit escorç, barrina la creu per clavar els peus de Jesucrist. El peu blanc de Jesús que serà clavat queda representat al mig, establint així un fort vincle.]]
 
Aquest va ser el motiu del primer plet que el pintor va tenir a [[regne de Castella|Castella]]; després vindrien d'altres que es van succeir al llarg de la seva vida per desavinences sobre els quadres amb els seus clients. El 14 de setembre de 1579 va reclamar el pagament del quadre al·legant que era estranger i no disposava de béns a Toledo. El quadre no va acabar de ser pagat fins al 8 de desembre de 1581.<ref name="Pita46"/> Al plet, els taxadors anomenats pel Greco, Baltasar de Castro ([[pintor]]) i Martínez de Castañeda ([[escultor]]), van manifestar sobre la pintura que «l'estimació és tan gran que no té preu... però que atenent la misèria dels temps... es pot pagar 900 [[Ducat (moneda)|ducats]]».<ref name="Gudiol85">[[L'Espoli (Catedral de Toledo)#Gudiol|Gudiol 1982]]: p. 85</ref> La quantitat sol·licitada era desmesurada, però els taxadors que representaven el capítol van presentar una valoració molt baixa, només oferint 228 ducats, al·legant les incorreccions dels caps que sobrepassaven al de Crist i les tres Maries que no s'esmenten als Evangelis. La falta d'acord va conduir a convocar un àrbitre perquè decidís; aquest va manifestar que el quadre era un dels millors que havia vist i el va valorar en 318 ducats. Sobre els problemes iconogràfics va dir que estava poc preparat per resoldre'ls i va delegar en l'autoritat eclesiàstica. El pintor va acabar rebent com a pagament 350 ducats però no va haver de canviar les figures que havien generat el conflicte.<ref name="Buendía8">[[#Buendía|Buendía 1988]]: p. 8</ref>
 
Sembla que durant el plet, El Greco estava disposat a prescindir de les tres Maries, però finalment van poder ser mantingudes, afavorint l'estètica de la composició, doncs subratllen el moviment ascensional del quadre.<ref name="Pita46"/>