Toktamix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m bot: - pel princep Muhammed + pel príncep Muhammed
Línia 104:
Timur va seguir avançant i el [[4 de juny]] de [[1391]] va arribar al riu Ik. Mentre Toqtamix havia acampat a un lloc anomenat Kerk Gul (Quanranta Llacs) o Koruk Gul (Llac Sec) on esperava els contingents que enviaven les hordes dependents de Bulgària del Volga i d'Azak (és a dir de [[Kazan]] i dels tàtars de [[Crimea]]); havia preparat les habituals embuscades als passos del Jaik. Durant uns dies Tamerlà va fer diversos presoners als quals va treure informació i després va fer matar cruelment; un presoner important fou un fill de [[Mamai]]. Aiku Timur va ser enviar amb un destacament per localitzar a l'enemic però fou capturat i mort amb la seva gent; Tamerlà va enviar un contingent al rescat i va concedir als fills d'Aiku Timur, mort a l'acció, el títol de ''terkhan'' amb els privilegis d'aquest rang; el càrrec que exercia Aiku fou concedit a Shah Malik, fill de Kaljighai.
 
Toqtamix evitava que les tropes de Timur poguessin abastir-se, ja que anaven curts de provisions; Tamerlà va fer un consell militar i es va decidir que Umar Shaykh avançaria amb 20.000 homes i forçaria una topada, acompanyat de l'amir Sevinjik, Sultan Sanjar, Hajji Saif al-Din, l'amir Otsman, fill d'Abbas, Hasane Jandar, i altres oficials destacats; aquests es van plantar a la rereguarda de l'enemic i es va preparar la batalla; va estar nevant cinc o sis dies però quan el temps va clarejar el [[18 de juny]] de [[1391]] Timur va enviar els seus homes cap a la riba del Kandurcha, a Bulgària del Volga, en set divisions i va distribuiir els principals càrrecs als seus oficials. Tot estava preparat; l'amir de la tribu Aktaf o Aktagh (Muntanya Blanca) que manava l'ala esquerra de Toqtamix, va fer defecció i es va passar a Timur arrossegant tota la tribu;<ref>just abans de la batalla va demanar l'entrega d'un cap rival que havia matat a un parent seu; Toqtamix li va prometre que li entregaria al final de la batalla però no es va voler esperar; la tribu Aktagh es va establir llavors al darrere del [[Danubi]], prop d'[[Adrianòpolis]]</ref> hi va haver altres desercions però aquesta fou la principal. Els principals generals de Toqtamix eren [[Tash Timur]], Beg Yaruk, Ilkimish, [[Beg Pulad]], Ali Oghlan, i Jinta Oghlan, tots descendents de [[Jotxi]], i Ali, Suliman Sufi i Kunis de la tribu Kungrat; Aktaf, Akbuta (Akbuye) i Uruschuk dels Kiat; Ika Beg (Isa Beg) germà gran d'[[Idiku]], Hasan Beg, Serayi, Kuke Bugha i Yaghli biy de la tribu Baharin; i Kunkur biy o Kunkurti i altres de les estepes de kiptxak. Pel costat de Tamerlà els generals eren Suhan Mahmud Khan (ajudat per Suliman Shah) al primer cos; el mateix Tamerlà manava el segon cos (el principal) ajudat pel princeppríncep Muhammed Sultan (fill de Jahangir, el fill ja difunt de Tamerlà); el princep [[Miran Shah]] Gurkhan manava el tercer cos ajudat pel príncep Muhammad Sultan Shah; el quart cos anava manat per l'amir Hajji Saif al-Din; el cinquè pel mirza Umar Shaykh; els comandants dels altres dos cossos no són esmentats però altres caps del costat de Timur eren Berdibeg fill de Sarbuka, Khudad i Huseny, entre d'altres.
 
El centre i la dreta de Tamerlà van destruir a l'enemic. Toqtamix es va concentrar al costat esquerre que era el més debil i el va trencar i es va poder situar de amnera amenaçant per l'exèrcit de Timur. Una maniobra de Tamerla va desconcertar Toqtamix i la traïció del portaestendard va acabar la tasca. Toqtamix va fugir i amb ell el seu exèrcit. Es diu que es va retirar a [[Geòrgia]] o a [[Lituània]]. La batalla del Kandurcha va durar tres dies (18, 19 i [[20 de juny]] de [[1391]]).<ref>el [[18 de juny]] es va lliurar també la batalla de [[Waterloo]]</ref> Es diu que haurien mort 100.000 tàtars. Tamerlà va fer un botí immens. No en va tenir prou i va perseguir a l'enemic pel Volga i els que no es van ofegar foren massacrats. Les dones i criatures foren convertits en esclaus; l'harem de Toqtamix va passar a Tamerlà.