|
És el tercer fill del matrimoni format per [[Joan Carles I d'Espanya|Joan Carles I de Borbó]] i [[Reina Sofia|Sofia de Grècia]].<ref name="perezlama65" /> Està casat amb [[Letícia Ortiz Rocasolano|Letícia Ortiz]],<ref name="era">{{ref-notícia |títol=Felipe VI, la nueva era de la monarquía en España |publicació=EITB |url=https://www.eitb.eus/es/noticias/politica/detalle/2293172/biografia-felipe-vi-principe-rey--perfil-felipe-borbon/ |consulta=4 abril 2019 |data=2014-6-2}}</ref> [[Reina consort d'Espanya|reina consort]], amb qui té dues filles, [[Elionor de Borbó i Ortiz|Elionor de Borbó]] –[[princesa d'Astúries]]– i [[Sofia de Borbó i Ortiz|Sofia de Borbó]].
== Biografia biografia==
Es un porc fastigos que no mereix estar on esta per només ser fill de una persona.
Fou batejat amb els noms de ''Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia''. Va iniciar els seus estudis el setembre de [[1973]] al Col·legi de Santa María de los Rosales de [[Madrid]], allà cursaria tot la seva educació obligatòria i el batxillerat.<ref name="fechas" />
El [[22 de novembre]] de [[1975]] esdevenia oficialment hereu a la Corona amb la proclamació del seu pare com a rei, fet totalment oficialitzat amb l'obtenció del títol de Príncep d'Astúries i els altres lligats a l'hereu espanyol el [[22 de gener]] de [[1977]].<ref name=fechas/>
El [[3 de maig]] de [[1981]] és condecorat amb el collar de l'[[Orde del Toisó d'Or]] i el [[3 d'octubre]] del mateix anys fa el seu primer discurs oficial durant el lliurament dels [[Premis Príncep d'Astúries]] a [[Oviedo]], que havien estat creats l'any anterior. De setembre de [[1984]] a juny de [[1985]] va realitzar un curs preuniversitari en el Lakefield College School, a [[Canadà]]. El [[30 de gener]] de [[1986]] compleix la majoria d'edat i jura la Constitució davant els membres de les Corts.<ref name=fechas/> L'[[11 d'octubre]] de [[1985]] va jurar bandera com a cadet de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va rebre formació militar fins al juliol de [[1988]], per després continuar-los a l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.<ref name=fechas/>
Inicia els seus estudis de Dret a la Universidad Autónoma de Madrid el [[1988]] i es llicencia el [[1993]].<ref name=fechas/> Aquell any inicia un màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Whool of Foreign Service de la Universitat de Georgetown, el qual finalitza el [[1995]].<ref name=fechas/>
Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], en la inauguració dels quals desfilà com a [[banderer]] de la selecció espanyola.<ref name="perezlama65" />
El [[22 de maig]] de [[2004]] es va casar amb la periodista asturiana [[Letizia Ortiz Rocasolano]], amb la qual ha tingut dues filles: el [[31 d'octubre]] de [[2005]] la princesa[[Infanta Elionor| Elionor]] i el [[29 d'abril]] de [[2007]] la [[Sofia de Borbó i Ortiz|Infanta Sofia]].
En néixer ostentava la dignitat d'[[Infant d'Espanya]] i des del [[22 de gener]] de [[1977]] els títols de [[Príncep de Girona]], [[Príncep d'Astúries]], [[Príncep de Viana]] i els altres títols històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics (duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer), amb el tractament d'Altesa Reial. El [[30 de gener]] de [[1986]], en fer divuit anys, va jurar fidelitat a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]] i al Rei, davant les [[Corts Generals]].
El [[2 de juny]] de [[2014]], el seu pare anuncià la seva intenció d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat.<ref group="n." >Segons l'[https://www.parlament.cat/document/cataleg/48088.pdf article 61.1 de la Constitució espanyola de 1978], les [[Corts Generals]] s'encarreguen de proclamar el rei, en comptes de coronar-lo, com es podria arribar a pensar equivocadament.</ref> rei com Felip VI (segons la numeració de la Corona d'Aragó seria Felip V),<ref name=fechas>{{ref-notícia|cognom=Redacció|títol=Felipe VI, las fechas clave del futuro rey|publicació=[[La Vanguardia]]|url=http://www.lavanguardia.com/gente/realeza/20140602/54408591406/felipe-vi-fechas-clave-futuro-rey.html?gclid=CjkKEQjwwbCcBRCxvJn9-N6dorwBEiQAVriOijUE5q3hdqmubDmhv9Zt7I0n3QmnN6eTlwMKVTaJ-B7w_wcB|consulta=3 juny 2014|data=02/06/2014|llengua=castellà}}</ref> el [[19 de juny]] després que el Consell de Ministres va regular d'urgència la llei orgànica d'abdicació.<ref name=proclamació/>
=== Ús dels títols d'hereu ===
[[Fitxer:Felipe de Borbon y Alvarez Areces.jpg|miniatura|esquerra|El Príncep Felip i [[Vicente Álvarez Areces]]]]
El príncep Felip ostentà des del [[21 de gener]] de [[1977]] els títols tradicionals vinculats a l'hereu de la corona, com afirma el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, [[BOE]] del [[22 de gener]] de [[1977]]), on només consta el de [[Príncep d'Astúries]] i la fórmula «y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España». Altrament, durant el seu període com a príncep, va utilitzar els altres títols, alguns dels quals no es feien servir oficialment des de feia segles. Pel que fa al títol de [[Príncep de Viana]], vinculat a l'antic regne de Navarra, el va ostentar normalment durant les seves visites a la comunitat foral, on presidia els [[Premis Príncep de Viana]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Ramírez de Ganzua|nom = Carmen|article = El Rey en Navarra: 'He llevado con orgullo el título de Príncipe de Viana'|publicació = [[El Mundo]]|url = http://www.elmundo.es/espana/2015/06/10/55780f6222601de0348b4586.html|data = 10/06/2015|pàgines = }}</ref>
Pel que fa als títols de l'antiga Corona d'Aragó, en resposta a una invitació del [[president de la Generalitat de Catalunya]], [[Jordi Pujol]] el [[21 d'abril]] de [[1990]], Felip va realitzar una vista oficial a Catalunya, on va visitar les ciutats de Girona, Cervera i Balaguer, i on utilitzà els títols vinculats a cada localitat.
El Príncep de Girona va visitar l'Ajuntament de [[Girona]], i davant del ple, presidit per l'alcalde, [[Joaquim Nadal]], i el president de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè «és la llibertat amb responsabilitat» i «una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència». També va visitar la [[Universitat de Girona]], el [[Monestir de Montserrat]] i el [[Parlament de Catalunya]], on va afirmar que «Catalunya és el que els catalans volen que sigui».
El [[22 d'abril]] visità [[Cervera]], on va ser rebut amb les salves d'honor dels [[trabucaires]] de [[Solsona]] a la plaça de la universitat, i on visità l'ajuntament, en presència de l'alcalde de Cervera, [[Joan Salat i Tarrats|Joan Salat]], va dirigir-se als catalans dient que «no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir». El mateix dia visità també [[Balaguer]], i en el seu ajuntament també va pronunciar un discurs en presència de l'alcalde, [[Miquel Aguilà]], en el qual va elogiar la tradició catalana que «combina l'arrelament amb l'universalisme», en referència a l'expansió mediterrània medieval.
No visità aleshores la ciutat de Montblanc, a causa d'una polèmica local, que la va impossibilitar. Realitzaria la visita de rigor el 1996, acompanyat per l'alcalde, [[Andreu Mayayo]], va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, i també va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on va contemplar les tombes reials.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bustos|nom = Clara Isabel de|article = Los habitantes de Montblanc se echaron a la calle para saludar la visita oficial del Príncipe de Asturias|publicació = ABC|url = http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1996/09/09/019.html|data = 09/09/1996|pàgines = }}</ref>
== Regnat ==
| 