Els segadors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
cva.
Línia 24:
[[Fitxer:Els Segadors - Himno Catalan, disc 70rpm.jpg|miniatura|Disc de goma laca (disc de pedra de 78 rpm) amb ''Els segadors''. [[Museu de la Música de Barcelona]].]]
 
Al costat de la música es va conservar el text. Els dos textos més difosos han estat l'històric, publicat ja per [[Manuel Milà i Fontanals|Milà i Fontanals]] el [[1882]] en el seu ''Romancerillo Catalán'' (amb modificacions respecte a versions anteriors, com l'addició de la tornada)<ref>{{ref-web|cognom=Massot|nom=Josep|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20140910/54414847964/origen-els-segadors.html|consulta=27 desembre 2014|títol=El origen de 'Els segadors'|obra=La Vanguardia|data=10 de setembre de 2014}}</ref> i, en la primera edició musical, per [[Francesc Alió]] el [[1892]] en el seu recull de ''Cançons populars catalanes'', i l'actual d'[[Emili Guanyavents]], el més polític i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb aquesta finalitat per la [[Unió Catalanista]] el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Guanyavents era conegut per la seva militància obrera i libertària, i la seva lletra va rebre una certa oposició dels sectors més conservadors. Tot i així, el fet que la lletra fos intercanviable entre himne nacional i crida a la revolució social recollia el desig de ruptura nacional i social del moment, i va propiciar la seva acceptació popular i institucional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diez|nom=Xavier|títol=L'anarquisme, fet diferencial català|url=http://viruseditorial.net/libreria/libros/316/l%26%23039%3Banarquisme+fet+diferencial+catala/xavier+diez|edició=|llengua=|data=abril de 2013|editorial=Virus|lloc=Barcelona|pàgines=77-78|isbn=978-84-92559-44-2}}</ref> Amb l'adaptació d'Emili Guanyavents, la lletra original d{{'}}''Els Segadors'' es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment. Jaume Ayats defensà en un llibre que l'himne nacional de Catalunya tenia orígens [[erotisme|eròtics]] en prendre com a base la melodia d'''Els tres garberets'', una cançó popular de sega i una lletra anònima que narra els fets de 1640.<ref>{{ref-web|cognom=Marimon|nom=Sílvia|url=http://www.ara.cat/llegim/Erotisme-Els_Segadors-himne_nacional_0_574742711.html|títol=Un llibre revela els orígens eròtics de l'himne nacional de Catalunya|editor=[[Ara (diari)|Ara]] |data=19 d'octubre de 2011|consulta=27 desembre 2014}}</ref>
 
Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l'himne català, potser els més difosos i coneguts són el de [[Francesc Pujol]], per a [[cobla]], el de [[Joan Lamote de Grignon]], per a [[Banda de música|banda]], i l'harmonització coral de [[Josep Viader]]. Darrerament se n'ha fet una versió per a cor i [[orquestra simfònica]], obra d'[[Antoni Ros Marbà]]. Fins i tot hi ha una versió en música [[màkina]] de l'himne.<ref>El llibre de Jaume Ayats, Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional incorporava un CD de música amb fins a 15 versions diferents</ref>