Carl von Linné: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 14:
=== Primers anys ===
==== Infantesa ====
[[Fitxer:LA2-Rashult-2.jpg |thumbminiatura|esquerra|Lloc de naixement de Linné a [[Råshult]]]]
[[Fitxer:Linnaea borealis.jpg |thumbminiatura|esquerra|L'interès precoç de Linné per les flors es reflecteix en un treball més propi d'un adult; ''[[Linnaea borealis]]'' es convertiria en el seu emblema personal]]
Carl von Linné nasqué a [[Råshult]] ([[Småland]], Suècia) el [[23 de maig]] del [[1707]]. Era el primer fill de Nils Ingemarsson Linnaeus i Christina Brodersonius. Els avantpassats de Nils havien estat camperols o sacerdots des de feia moltes generacions. El seu pare era [[botànica|botànic]] aficionat, [[ministre (protestantisme)|ministre]] [[Luteranisme|luterà]] i [[capellà]] del petit poble de Stenbrohult, a Småland. La seva mare, Christina, era filla del [[rector]] de Stenbrohult, Samuel Brodersonius. Més tard, nasqueren tres filles i un altre fill, Samuel, que acabaria succeint el seu pare com a rector de Stenbrohult i escriuria un manual sobre [[apicultura]].<ref name="Blunt12">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 12</ref><ref name="Stöver8">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 8</ref><ref name="Broberg10">[[#Broberg|Broberg,Gunnar]], pàg. 10</ref> Un any després del naixement de Linné, morí el seu avi Samuel, i son pare Nils es convertí en el rector de Stenbrohult. Així doncs, Linné i els seus pares es traslladaren a la [[rectoria]] i deixaren la casa de capellà on havien viscut.<ref name="Blunt13">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 13</ref><ref name="nationalgeographic2007">{{ref-publicació|article=The Name Giver|publicació=National Geographic|data=juny de 2007|nom=David|cognom=Quammen|pàgina=1|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2007/06/linnaeus-name-giver/david-quammen-text/1|consulta=25-06-2010}}</ref>
 
Línia 27:
=== Universitat ===
==== Lund ====
[[Fitxer:Carl von Linné i Lund.jpg |thumbminiatura|esquerra|Estàtua de Linné com a universitari a [[Lund]]]]
[[Fitxer:Linné-Praeludia Sponsaliorum Plantarum.jpg |thumbminiatura|esquerra|Descripció de la [[pol·linització]] en ''Praeludia Sponsaliorum Plantarum'' (1729)]]
Rothman educà Linné per veure que la botànica era un tema seriós i no un simple entreteniment. També l'ensenyà a classificar plantes segons el sistema de [[Joseph Pitton de Tournefort|Tournefort]]. Linné també aprengué sobre la sexualitat de les plantes segons [[Sébastien Vaillant]].<ref name="Blunt17-18"/> El 1727, amb 21 anys, es matriculà a la [[Universitat de Lund]], a [[Escània]].<ref name="Blunt18">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 18</ref><ref name="Stöver13">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 13</ref> Tingué com a tutor el metge de la ciutat, Kilian Stobaeus, que l'allotjà a casa seva. Allà pogué fer servir la biblioteca del metge, que tenia molts llibres sobre botànica, i assistir lliurement a les seves conferències.<ref name="Blunt21-22">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 21-22</ref><ref name="Stöver14-15">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 14-15</ref> En el seu temps lliure, Linné explorava la flora d'Escània juntament amb estudiants que compartien els mateixos interessos.<ref name="Stöver14-15"/>
 
Línia 39:
 
=== Expedició a Lapònia ===
[[Fitxer:Carolus Linnaeus by Hendrik Hollander 1853.jpg |thumbminiatura|Linné amb vestit tradicional de sami de Lapònia]]
Durant la visita als seus pares, Linné els explicà el seu projecte de viatjar a [[Lapònia]]. Rudbeck ja ho havia fet una vegada, però els resultats en foren destruïts per un incendi l'any [[1702]]. L'esperança de Linné era trobar noves plantes, animals i possiblement valuosos minerals. També sentia curiositat pels costums dels [[samis]] nadius, pastors de [[ren]]s nòmades que deambulaven per la gran tundra escandinava. L'abril del [[1732]], la [[Reial Societat de Ciències d'Uppsala]] atorgà una subvenció a Linné per al seu viatge.<ref name="Anderson42-43">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 42-43</ref><ref name="Blunt2001-38">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 38 </ref>
 
Línia 50:
=== Excursions europees ===
[[Fitxer: Karte Linne.png |miniatura|Ciutats on Linné treballà. Visità l'estranger entre 1735 i el 1738]]
[[Fitxer: Albertus Seba - Hydra.jpg |thumbminiatura|L'hidra d'Hamburg, del ''Thesaurus'' [[Albertus Seba|d'Albertus Seba]]]]
 
==== Doctorat ====
Línia 65:
 
==== George Clifford ====
[[Fitxer:Hortus Cliffortianus folia simpl.png|thumbminiatura|120px|Formes de fulles de l'''Hortus Cliffortianus'']]
L'agost del 1735, durant la seva estada amb Burman, Linné conegué [[George Clifford III]], director de la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i propietari d'un variat jardí botànic a la propietat d'[[Hartecamp]], a [[Heemstede]]. Clifford estava molt impressionat amb l'habilitat de Linné per a classificar les plantes i el convidà a convertir-se en el seu metge i conservador del jardí. Linné ja havia acceptat quedar-se amb Burman durant l'hivern i no pogué acceptar immediatament la invitació. Tanmateix, Clifford s'oferí a compensar Burman oferint-li una còpia de la ''Història natural de Jamaica'' de [[Hans Sloane|''sir'' Hans Sloane]], un llibre rar, si Linné acceptava quedar-se amb ell. Burman acceptà el tracte.<ref name="Anderson64">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg 64</ref><ref name="Stöver81-82">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 81-82</ref> El 24 de setembre del 1735, Linné esdevingué conservador botànic i metge personal a Hartecamp, amb llibertat per comprar qualsevol llibre o planta que necessités.
 
Línia 97:
=== Rector de la Universitat d'Uppsala ===
[[Fitxer:CarlvonLinne Hammarby.jpg|miniatura|Casa d'estiu de Linné a Hammarby]]
[[Fitxer:CarlvonLinne Garden.jpg|thumbminiatura|Jardí linneà]]
El 1750, Linné es convertí en rector de la [[Universitat d'Uppsala]] i s'inicià un període en què es valoraren especialment les ciències naturals.<ref name=nrm.se/> La contribució més important de Linné en el temps en què treballà a Uppsala foren possiblement els seus ensenyaments. Molts dels seus estudiants viatjaren arreu del món per recollir mostres botàniques. Linné anomenava els millors d'aquests estudiants ''apòstols'' seus.<ref name="Gribbin56-57">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 56-57</ref> Les seves conferències solien ser molt populars i sovint s'impartien al jardí botànic. Intentava ensenyar als estudiants a pensar per si mateixos i no confiar en ningú, ni tan sols en ell. Fins i tot, més populars que les conferències eren les excursions botàniques que es realitzaven cada dissabte durant l'estiu. En aquestes sortides, Linné i els seus estudiants exploraven la flora i la fauna dels voltants d'Uppsala.<ref name="Blunt206">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 173-174 </ref>
 
Línia 121:
 
== Apòstols ==
[[Fitxer:Peter Forsskaal.jpg|thumbminiatura|Pehr Forsskål fou un dels ''apòstols'' que tingueren un destí tràgic a l'estranger]]
<imagemap>
Fitxer:Mortimer - Captain James Cook, Sir Joseph Banks, Lord Sandwich, Dr Daniel Solander and Dr John Hawkesworth.jpg|miniatura|El Dr. [[Daniel Solander]], Sir [[Joseph Banks]], [[James Cook]], el Dr. [[John Hawkesworth]] i [[John Montagu]] durant el seu viatge a [[Austràlia]]. Obra de [[John Hamilton Mortimer]]<ref>[http://nla.gov.au/nla.pic-an7351768 Col·lecció digital] de la Biblioteca Nacional d'Austràlia</ref>{{mida|1=''Mogueu el cursor per identificar-los''}}