Diferència entre revisions de la pàgina «Anticòs»

Sense canvi de mida ,  fa 2 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (bot: - i0503-425}}</ref> A la + i0503-425}}</ref> En la)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
 
 
== Formes d'anticossos ==
[[Fitxer:Ig A.jpg|300px|miniatura|esquerra|Diagrama de cintes de l'[[estructura molecular]] d'una [[immunoglobulina A]], un tipus d'Ig secretable.]]
Els [[limfòcits B]] activats es [[diferenciació cel·lular|diferencien]] o bé en [[plasmòcit]]s, el paper dels quals és la producció d'anticossos solubles, o bé en limfòcits B de memòria, que sobreviuen a l'organisme durant els anys següents per possibilitar que el sistema immunitari reconegui l'antigen i respongui més ràpidament a futures infeccions amb un mateix patogen.<ref>{{ref-publicació|autor=Borghesi L, Milcarek C|article=From B cell to plasma cell: regulation of V(D)J recombination and antibody secretion|publicació=Immunol Res|volum=36 |exemplar=1-3|pàgines=27–32|any=2006 |pmid=17337763|doi=10.1385/IR:36:1:27}}</ref>
 
== Estructura ==
Els anticossos són [[proteïnes]] [[plasma sanguini|plasmàtiques]] [[proteïna globular|globulars]] pesants (~150k[[Unitat de massa atòmica|Da]]). Tenen cadenes de sucres unides a alguns dels seus residus d'[[aminoàcid]]s,<ref>{{ref-publicació |autor=Mattu T, Pleass R, Willis A, Kilian M, Wormald M, Lellouch A, Rudd P, Woof J, Dwek R |article=The glycosylation and structure of human serum IgA1, Fab, and Fc regions and the role of N-glycosylation on Fc alpha receptor interactions |publicació=J Biol Chem |volum=273 |exemplar=4 |pàgines=2260–72 |any=1998 |pmid=9442070 |doi=10.1074/jbc.273.4.2260}}</ref> és a dir, els anticossos són [[glicoproteïna|glicoproteïnes]]. La unitat bàsica funcional de cada anticossos és el [[monòmer]] d'immunoglobulina, que conté una sola unitat d'Ig. Els anticossos secretats també poden ser [[dímer]]s amb dues unitats d'Ig, en el cas de les IgA; tetràmers, amb quatre unitats d'Ig, en el cas de les IgM dels [[teleostis]]; o pentàmers, amb cinc unitats d'IgM, com en les IgM dels mamífers.<ref name = roux>{{ref-publicació |autor=Roux K |article=Immunoglobulin structure and function as revealed by electron microscopy |publicació=Int Arch Allergy Immunol |volum=120 |exemplar=2 |pàgines=85–99 |any=1999 |pmid=10545762 |doi=10.1159/000024226}}</ref>
[[Fitxer:Antibody IgG2.png|thumbminiatura|Les immunoglobulines consten de diferents dominis, que al mateix temps s'agrupen en les dues cadenes pesants (vermell i blau) i les dues cadenes lleugeres (verd i groc) de l'anticòs. Els dominis de la immunoglobulina es componen d'entre set (en el cas de la IgC) i nou (IgV) plecs β.<ref>{{ref-web| url = http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/BIOBK/ANTIBODY.gif| títol= emc.maricopa.edu}}</ref>]]
 
=== Primers treballs ===
=== Cadena pesant ===
Hi ha cinc tipus d'Ig en els mamífers, que es denominen per lletres greges α, δ, ε, γ i μ.<ref name=Janeway5/> El tipus de cadena pesant present defineix la classe de l'anticòs. Aquestes cadenes es troben als anticossos IgA, IgD, IgE, IgG i IgM respectivament. Les diferents cadenes pesants es diferencien en la mida i en la composició: α i γ contenen aproximadament 450 aminoàcids, mentre que μ i ε en tenen aproximadament 550.<ref name=Janeway5/>
[[Fitxer:Immunoglobulin basic unit.svg|thumbminiatura|1. [[Fragment d'unió a l'antigen|Regió Fab]]<br />2. [[Fragment cristal·litzable|Regió Fc]]<br />3. [[Cadena pesant]] amb un domini constant (C<sub>H</sub>1), una regió frontissa, i dos més constants, els dominis (C<sub>H</sub>2 i C<sub>H</sub>3).<br />4. [[Cadena lleugera d'immunoglobulina|cadena lleugera]] amb un domini variable (V<sub>L</sub>) i una constant (C<sub>L</sub>)<br />5. Lloc d'unió a l'antigen (paràtop) <br />6. Regions frontissa.]]
 
Les cadenes pesants γ, α i δ tenen una regió constant composta de tres dominis estructurals Ig en [[tàndem]] i una regió frontissa per proporcionar-los flexibilitat.<ref name = woof/> Les cadenes pesants μ i ε tenen una regió constant composta de quatre dominis immunoglobulínics.<ref name=Janeway5/> La regió variable de la cadena pesant difereix en els anticossos produïts per diferents limfòcits B, però és igual en tots els anticossos produïts pel mateix limfòcit B o per la seva línia clonal. La regió variable d'una cadena pesant és d'aproximadament 110 aminoàcids i està composta d'un únic domini Ig.
 
=== [[IgG]] ===
[[Fitxer:IgG molecular surface.jpg|thumb|205pxminiatura|Superfície molecular de la IgG humana.]]
'''Propietats físiques:'''
* [[Massa molecular]]: 150.000 [[Unitat de massa atòmica|Da]].
 
=== [[IgM]] ===
[[Fitxer:IgM.png|thumb|205pxminiatura|IgM (Immunoglobulina M) en forma de pentàmer.<br />1: Unitat bàsica.<br />2: Cadenes pesants.<br />3: Cadenes lleugeres.<br />4: Cadena J.<br />5: Ponts disulfur intermoleculars.]]
'''Propietats físiques:'''
* Massa molecular: 900.000 Da (pentàmer).
 
=== [[IgA]] ===
[[Fitxer:Immunglobulin_A_as_Dimer.png|thumb|205pxminiatura|Dímer d'IgA.<br />1: Cadenes pesants. <br />2: Cadenes lleugeres.<br />3: Cadena J.<br />4: Peça secretora.]]
'''Propietats físiques:'''
* Massa molecular: 150.000-600.000 Da.
 
== Aplicacions en les investigacions científiques ==
[[Fitxer:FluorescentCells.jpg|thumbminiatura|Imatge per [[immunofluorescència]] del [[citoesquelet]] [[eucariota]]. Els filaments d'[[actina]] es mostren en vermell, els [[microtúbul]]s en verd i el [[nucli cel·lular]] en blau.]]
Els anticossos purificats tenen moltes aplicacions en la investigació. Són molt habituals per identificar i localitzar proteïnes intra i extracel·lulars. Els anticossos s'usen en la [[citometria de flux]] per diferenciar els tipus cel·lulars segons les proteïnes que expressen; dels diferents tipus cel·lulars s'expressen també diferents combinacions de molècules del cúmul de diferenciació (CD) a la superfície i produeixen diferents proteïnes intracel·lulars, extracel·lulars i excretables.<ref name=Stecher>{{citar ref |autor=Brehm-Stecher B, Johnson E |títol=Single-cell microbiology: tools, technologies, and applications |url=http://mmbr.asm.org/cgi/content/full/68/3/538?view=long&pmid=15353569
| doi = 10.1128/MMBR.68.3.538-559.2004 |publicació=Microbiol Mol Biol Rev |volum=68 |exemplar=3 |pàgines=538–59 |any=2004 |pmid=15353569}}</ref> També s'utilitzen en immunoprecipitació per separar les proteïnes i qualsevol cosa que hi estigui lligada (coimmunoprecipitació) d'altres molècules en una [[lisi]] de cèl·lules,<ref>{{citar ref |autor=Williams N |títol=Immunoprecipitation procedures |publicació=Methods Cell Biol |volum=62 |exemplar= |pàgines=449–53 |any=2000 |pmid=10503210 |doi=10.1016/S0091-679X(08)61549-6}}</ref> en una anàlisi ''[[Western blot]]'' per identificar proteïnes separades per electroforesi,<ref>{{citar ref |autor=Kurien B, Scofield R |títol=Western blotting |publicació=Methods |volum=38 |exemplar=4 |pàgines=283–93 |any=2006 |pmid=16483794 |doi=10.1016/j.ymeth.2005.11.007}}</ref> i en [[immunohistoquímica]] o immunofluorescència per examinar l'expressió de proteïnes en seccions de teixits o localitzar proteïnes a l'interior de les cèl·lules amb un [[microscopi]].<ref>{{citar ref |autor=Scanziani E |títol=Immunohistochemical staining of fixed tissues |publicació=Methods Mol Biol |volum=104 |exemplar= |pàgines=133–40 |any= |pmid=9711649}}</ref><ref name=Stecher/> Les proteïnes també es poden detectar i quantificar amb anticossos, utilitzant tècniques [[ELISA]] i [[ELISPOT]].<ref>{{citar ref |autor=Reen DJ.|títol=Enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA)|publicació=Methods Mol Biol.|volum=32 |exemplar= |pàgines=461–6 |any= 1994|pmid=7951745}}</ref><ref>{{citar ref |autor=Kalyuzhny AE |títol=Chemistry and biology of the ELISPOT assay|publicació=Methods Mol Biol.|volum=302 |exemplar= |pàgines=15–31 |any= 2005|pmid=15937343}}</ref>
816.767

modificacions