Donzella en perill: diferència entre les revisions

La '''donzella en perill''' és un [[arquetip]] de [[dona]] en la [[ficció]] on el personatge femení actua com a motor de les aventures de l'[[heroi]], el qual l'ha de rescatar o defensar per aconseguir la seva [[llibertat]] o el seu [[amor]]. És doncs, un personatge passiu, que serveix per induir a l'acció al protagonista de la història i definir el seu rol enfront l'antagonista, qui causa els problemes a la noia. L'[[estereotip]] pot funcionar de forma paròdica, especialment als relats contemporanis.

 

 

==Princeses i monstres==

El personatge pot adoptar diverses variants, essent una de les més coneguda la de princesa segrestada per un monstre a qui l'heroi ha d'alliberar. El precedent mitològic és [[Andròmeda (mitologia)|Andròmeda]], que va prefigurar els trets de nombroses llegendes, entre elles la de [[Sant Jordi]], on s'havia de sacrificar una princesa o noia verge per aplacar la ira d'un ésser monstruós (sovint un [[drac]]) a canvi d'obtenir la pau de la comunitat. L'abundància d'aquestes històries arreu del món les han fet aparèixer com un tipus amb entitat pròpia dins la [[Classificació Aarne-Thompson]] (concretament el 300).

 

 

==Dames presoneres==

A vegades la dona no està en aquell moment en poder de cap monstre o antagonista, però no pot ser lliure o pateix un encanteri, com [[La Bella Dorment (conte)|La bella dorment]], que només pot despertar amb un petó d'amor d'un príncep que venci per ella tots els perills. Aquestes proves d'amor van influir en l'[[amor cortès]], on la dama estava metafòricament presonera d'un marit o gilós, del qual no podia escapar però sí que podia concedir els seus favors al trobador o cavaller que en demostrés ser mereixedor. Les proves que posen els reis als pretendents en molts contes tenen aquest origen.