Institut de la Benaventurada Verge Maria: diferència entre les revisions

 

La fundadora volia que l'institut seguís les constitucions de la [[Companyia de Jesús]], d'espiritualitat ignasiana. Haurien de tenir un govern centralitzat, amb una superiora general, i dependent directament de la [[Santa Seu]], sense jurisdicció dels bisbes locals. Per això foren anomenades '''jesuitesses''' en alguns llocs.

La congregació era, en molts llocs, una novetat i aviat s'obriren escoles a altres llocs de [[Flandes]] ([[Lieja]]), [[Alemanya]] (Colònia i Trèveris), [[Àustria]] i [[Italia]] (Roma, 1622; Nàpols, 1623 i Perusa, 1623). La [[Santa Seu]] no aprovava el fet que les germanes no estiguessin sotmeses a la clausura que seguien totes les altres religioses des del decret de [[Pius V]] que l'imposava. El treball actiu de les dones era massa innovador en aquell moment i es considerava perillós. Tampoc no veien bé la direcció central de les cases per una superiora general, la dependència directa del papa (no del bisbe local) i una forma de vida basada en la regla dels [[jesuïtes]], o que no portessin hàbit. Així i tot, en 1615, els teòlegs [[Francisco Suárez]] i [[Leonardus Lessius]] foren consultats sobre la qüestió i lloaren la manera de viure de les Dames Irlandeses, tot i que recomanaven la subjecció al bisbe i l'autorització pontifícia. Així, el papa [[Pau V]] concedí a la congregació el ''decretum laudis'' en [[1616]], però els seus successors van deturar el procés d'aprovació.