Televisor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Tesla_tv.jpg|miniatura|Televisor LCD amb comandament]]
El '''televisor''', anomenat també '''TV''' o '''receptor de televisió''' , és un receptor utilitzat per a la recepció i la reproducció d'imatges i só. Després de la segona guerra mundial, la televisió es va convertir enesdevenir un producte de consum molt popular;. desDes de 1970 també s'ha convertit en el principal dispositiu per poder veure el principalsaltres mitjans visualsaudiovisuals, com ara [[VHS|cassets VHS]], [[Laserdisc|Laser Disc]] i més tard [[ordinadors domèstics]], reproductors de [[DVD]], [[Blu-ray|reproductors de Blu-Ray]] i [[consoles de videojocs]].
 
== Història ==
Línia 7:
La primera [[Disc de Nipkow|televisió mecànica]] es va comercialitzar entre el 1928 i el 1934 al Regne Unit, Estats Units i Rússia. Aquests dispositius (fabricats i venuts per Baird al Regne Unit) eren inicialment ràdios amb l'addició d'un aparell de televisió, format per un tub de neó darrera d'un disc mecànic rotatiu (patentat per l'enginyer alemany [[Paul Gottlieb Nipkow|Paul Nipkow]] el 1884, vegeu El [[disc de Nipkow]]), amb uns forats disposats en espiral que reproduïen una imatge de la mida d'un segell postal, que després s'ampliava amb una lupa.<ref>{{Ref-web|url= https://www.histv.net/l-imapct-du-disque-de-nipkow|títol=L'impact de l'invention du "disque de Nipkow"}}</ref>
 
En detall, la televisió de Baird estava formada per un sistema d'exploració mecànica: un [[disc de Nipkow]] al davant dels elements sensibles del seleni i, instantàniament, es va obtenir un valor elèctric corresponent a la brillantor d'un punt de la imatge, línia rere línia. ; elEl principi era similar al que s'utilitzava en els següents televisors per tubs de raigs catòdics. L'espectador consistia a un altre disc de Nipkow, que funcionava davant d'un llum de neó controlat pel senyal modulat en funció de la brillantor dels punts llegits moment a moment: a la pràctica es controlava el corrent de descàrrega de neó. Els discs dels dos dispositius (l'escàner i l'espectador) es van sincronitzar. Entre el 1930 i el 1933se1933 se'n van vendre prop de mil unitats; el "«Baird Telivisor"» estava disponible fins i tot sense ràdio.
 
El primer televisor completament electrònic prové de les investigacions de Philo Farnsworth i Vladimir Koz'mič Zvorykin (aquest últim mentre treballava a Westinghouse), mentre que la primera televisió comercial amb tub de raigs catòdics es fabrica a Alemanya per Telefunken el 1934. A França, Itàlia i el Regne Unit és fabricat per altres productors el 1936 i als Estats Units el 1938.
Línia 32:
 
Els components esmentats es poden muntar donant lloc a diferents tipus de televisors
* Analògic i digital: el receptor pot acceptar senyals analògiques i / o digitals: en aquests casos es parla de televisió analògica i televisió digital (DTV);
* El tipus de sintonitzador varia segons el tipus de receptor: en el cas del receptor analògic, el sintonitzador serà un circuit oscil·lant que, en funció de la freqüència d'oscil·lació, permet sintonitzar una estació en lloc d'un altre. En el cas del receptor digital, el sintonitzador és més complex, a més d'una part similar al sintonitzador analògic, també contindrà un circuit per processar el senyal, de manera que el distingeixi segons altres paràmetres característics del senyal, que són:
* polarització (en el cas de la televisió per satèl·lit);