Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 402:
En aquest període els egipcis començaren a combinar llur nova fe amb llurs creences i pràctiques nadiues que havien sobreviscut a través del cristianisme copte, i així sorgiren les ordres del [[sufisme]] que han sobreviscut fins ara.<ref>El-Daly, Okasha. ''Egyptology: The Missing Millennium''. London: UCL Press, 2005. p. 140</ref> Els governadors musulmans, anomenats pel califat islàmic controlaren Egipte durant els sis segles següents, incloent-hi un període en què fou seu del califat sota els [[califat fatimita|fatimites]]. Amb la fi de la [[dinastia aiúbida]] els [[mamelucs]], una casta militar turca-circassiana, prengué el control del país el segle XIII. Continuaren governant fins a la conquesta d'Egipte pels [[imperi Otomà|turcs otomans]] el [[1517]].
[[Fitxer:Citadel2.jpg|miniatura|esquerra|Mesquita de [[Muhàmmad Alí Paixà|Mehmet Alí]] construïda el segle XIX dins la ciutadella del Caire]]
LaL'estiu breude invasió1798, francesa[[Napoleó d'Egipte,Bonaparte]] encapçaladava perdirigir una [[NapoleóCampanya Bonaparteen el Mediterrani de 1798|Napoleócampanya Bonapartsobre Egipte]], elocupant 1798algunes tinguézones, unperò impacteva socialser importantincapaç ende transportar el paísseu iexèrcit de tornada a França per mar després de perdre la seva[[batalla culturadel Nil]] contra [[Horatio Nelson|Nelson]] el 3 d'agost, havent d'abandonar tots els territoris ocupats. ElsDesprès d'aquesta invasió de curta durada (un parell de mesos), els egipcis forenpot-ser exposatsinfluïts alspels principis de la [[Revolució Francesa]] i tingueren l'oportunitat de practicar una certa [[autonomia jurídica|autonomia]].<ref>Vatikiotis, P.J. ''The History of Modern Egypt''. 4th edition. Baltimore: Johns Hopkins University, 1992, p. 39</ref> DesprésUn decop l'evacuació deevacuades les tropes franceses, van esclatàesclatar una sèrie de guerres civils entre els turcs otomans, els mamelucs i els mercenaris albanesos, a la fi de les quals l'albanès [[Muhàmmad Alí Paixà]] [[Guerra Egipciootomana (1831-1833)|prengué el control]] d'Egipte. El [[1885]] fou designat com el [[virrei]] otomà. Dirigí una campanya de modernització i d'obres públiques que incloïa diversos projectes d'irrigació, reformes agràries i la industrialització, que el seu successor [[Ismaïl Paixà|Isma'il Pasha]] continuà i estengué.
 
El 1866, es fundà l'Assemblea de Delegats com a institució de consell per al govern. Els membres de l'Assemblea foren elegits de totes les regions d'Egipte i tingué una influència significativa en les decisions governamentals.<ref>Jankowski, James. ''Egypt: A Short History.'' Oxford: Oneworld Publications, 2000. p. 83</ref> Després de la construcció del [[Canal de Suez]] el 1869, Egipte es convertí en un centre mundial de comerç i transportació. Tanmateix, el país s'endeutà severament amb les potències europees. Com a resultat, el [[Regne Unit]] prengué el control del govern d'Egipte el 1882 per apoder protegir els seus interessos financers, especialment delsels interessos ensobre el Canal de Suez, governat per la [[Convenció de Constantinoble]] de [[1888]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boczek |nom=Bolesław Adam |títol=International Law: A Dictionary |url= http://books.google.cat/books?id=NR7mFXCB-wgC&pg=PA314&dq=Constantinople+Convention+of+the+Suez+Canal&hl=ca&sa=X&ei=XBarUdGvKqWe7Aah54HgAQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Constantinople%20Convention%20of%20the%20Suez%20Canal&f=false |llengua=anglès | editorial=Scarecrow Press |data=2005 |pàgines=314 |isbn=0810850788}}</ref>
 
Poc després de la intervenció política, el Regne Unit [[guerra angloegípcia|envià tropes]] a [[Alexandria]] i a la zona del canal prenent avantatge de la debilitat militar d'Egipte. Amb la derrota de l'exèrcit egipci en la [[Batalla de Tel el-Kebir]], les tropes britàniques arribaren al [[El Caire|Caire]] i destituïren el govern nacionalista i les forces armades egípcies. Tècnicament, Egipte continuà com a província otomana fins al 1914, any en què el Regne Unit formalment declarà un protectorat sobre Egipte i destituí l'últim [[khediv]]e [[Abbàs Hilmí II d'Egipte|Abbas Hilmi II]]. El seu oncle, [[Hussein Kamal]] fou designat com a sultà.<ref>Jankowski, ''op cit''., p. 111</ref>