Obre el menú principal

Canvis

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
 
=== Compatibilisme ===
[[Fitxer:Thomas Hobbes (portrait).jpg|thumbminiatura|[[Thomas Hobbes]] fou un compatibilista clàssic]]
 
Els [[compatibilistes]] mantenen que el determinisme és compatible amb el lliure albir. Una estratègia comuna emprada pels "compatibilistes clàssics", com [[Thomas Hobbes]], és postular que una persona actua lliurement només quan la persona desitja realitzar l'acte, i que la persona podria haver actuat d'una manera diferent, ''si així ho hagués decidit''. Hobbes atribueix a vegades aquesta llibertat compatibilista a la ''persona'', i no a una noció abstracta de ''[[voluntat]]'', assegurant, per exemple, que "no es pot deduir cap altra llibertat de la voluntat, desig o inclinació que la llibertat de l'ésser humà, que consisteix en això, que no troba barreres al que hom té la voluntat, el desig o la inclinació de fer.<ref name="Hobbes">"No liberty can be inferred to the will, desire, or inclination, but the liberty of the man; which consisteth in this, that he finds no stop, in doing what he has the will, desire, or inclination to do."<!-- sic, that is how Hobbes wrote it; don't change to "do". --> Hobbes, T. (1651) ''[[Leviathan]]'' (1968 edition). London:Penguin Books</ref> Per expressar aquesta condició crucial, [[David Hume]] escriu: "aquesta llibertat hipotètica se la deixa pertànyer universalment a cadascú que no sigui un presoner i en cadenes."<ref name="Hume">"This hypothetical liberty is universally allowed to belong to every one who is not a prisoner and in chains".Hume, D. (1740). ''A Treatise of Human Nature'' (1967 edition). [[Oxford University Press]], Oxford. {{ISBN|0-87220-230-5}}</ref>
 
=== Incompatibilisme ===
[[Fitxer:Paul Heinrich Dietrich Baron d'Holbach Roslin.jpg|thumbminiatura|El [[baró d'Holbach]] fou un determinista fort]]
 
Els "deterministes forts", com el [[baró d'Holbach]], són els incompatibilistes que accepten el determinisme i rebutgen el lliure albir. Els que segueixen la idea metafísica del liberalisme llibertari, com [[Thomas Reid]], [[Peter van Inwagen]], i [[Robert Kane (filòsof)|Robert Kane]], són els incompatibilistes que accepten el lliure albir i rebutgen el determinisme, argumentant que alguna forma d'indeterminisme és certa.<ref name="Wagen">van Invagen, P. (1983) ''An Essay on Free Will''. Oxford:Clarendon Press. {{ISBN|0-19-824924-1}}</ref> Una altra visió de l'incompatibilisme fort assegura que el lliure albir és incompatible tant amb el determinisme com amb l'indeterminisme. Aquesta postura la defensa Derk Pereboom.<ref>Pereboom, D. (2003) ''Living without Free Will''. Cambridge University Press.</ref>
 
=== Altres punts de vista ===
[[Fitxer:Schopenhauer.jpg|thumbminiatura|Gran part de l'obra d'[[Arthur Schopenhauer]] tracta de la noció de voluntat i de la seva relació amb la llibertat]]
Algunes postures filosòfiques són difícils de categoritzar com a compatibilisme o incompatibilisme, determinisme fort o llibertarisme. [[John Locke]], per exemple, va negar que l'expressió "lliure albir" tingués cap sentit (és interessant comparar-ho amb el no-cognitivisme teòlogic, una afirmació similar sobre l'existència de Déu). També creia que si el determinisme era cert o no, era una qüestió irrellevant. Creia que la característica definitòria del comportament voluntari era que els individus tenien l'habilitat de ''posposar'' una decisió prou de temps per reflexionar sobre les conseqüències de l'elecció: "...la voluntat en la veritat, no significa cap altra cosa que el poder, o l'habilitat, de preferir o escollir".<ref>"...the will in truth, signifies nothing but a power, or ability, to prefer or choose". Locke, J. (1689). ''An Essay Concerning Human Understanding'' (Assaig sobre l'enteniment humà) (1998, ed). Book II, Chap. XXI, Sec. 17. Penguin Classics, Toronto.</ref> De manera similar, [[David Hume]] va discutir la possibilitat que el debat sobre el lliure albir no fos, de fet, més que un problema lingüístic. També va suggerir que el lliure albir podria ser, en realitat, una "falsa sensació o experiència similar" (una ''vel·leïtat''), que està associada a moltes de les nostres accions quan les duem a terme. Després de reflexionar-hi, ens adonem que aquestes accions eren necessàries i havien estat determinades tot el temps.<ref>Hume, D. (1765)''An Enquiry Concerning Human Understanding'', Indianaplolis: Hacket Publishing Co. Second edition. 1993. {{ISBN|0-87220-230-5}}</ref>
815.818

modificacions