|
== Biografia ==
Anna, filla d'[[Aleix I Comnè]] i de l'emperadriu [[Irene Ducas]], va néixer l'[[1 de desembre]] del [[1083]] i era la més gran de nou germans: [[Maria Comnè (filla d'Aleix I)|Maria Comnè]], [[Joan II Comnè|Joan Comnè]] (quique seria el futur emperador), [[Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)|Andrònic Comnè]], [[Isaac Sebastocrator|Isaac Comnè]], Eudòxia Comnè, Teodora Comnè, Manuel Comnè i Zoè Comnè.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rank|nom=Melissa & Michael|títol=The most powerful women in the middle ages|url=|edició=|llengua=anglès|data=2013|editorial=|lloc=|pàgines=22-29|isbn=9781492173960}}</ref>
Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva futura sogra, [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alània]], amb qui mantindria una forta relació d'amistat i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'[[Imperi Romà d'Orient]] era més habitual que a [[Europa Occidental|Europa occidental]], aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.<ref name=":0" />
Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador [[Miquel VII]] i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove, elcosa que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brienni]], un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència, es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'alexíada'[[L'Alexíada]]'', i junts van tenir quatre fills: Aleix, quique seria el comandant de la armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.<ref name=":0" />
A banda de la seva cultura, Anna Comnè també va ser una gran educadora i gestora, com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat per elpel seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens i; també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.<ref name=":0" /> La gran intel·ligència d'Anna Comnè, complementada amb la de Nicèfor, va convertir la seva residència a [[Constantinoble]] en el centre de les arts i les ciències de la ciutat. Anna Comnè és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement, prenent com a models els historiadors grecs [[Tucídides]] i [[Polibi]] i amb un estil caracteritzat per l'[[aticisme]] característic de la literatura romana d'Orient de l'època.
El [[1118]], el seu germà Joan II Comnè va succeir a Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni ess'hi va negar a fer-ho, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al convent de ''Kekharitomeni'' (κεχαριτωμένη), on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni, en canvi, va continuar com a conseller de Joan II fins a la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna Comnè va compondre la seva obra ''[[L'alexíada|L'Alexíada]]'' (''Ἀλεξίας'', Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums,<ref name=":0" /> i va morir al convent l'any 1153.
== Referències ==
|
